Plaça de l'Església, porticat vuitcentista unint dues places

El ‘Diari’ presenta avui, dissabte 22 de maig, 30è lliurament de la sèrie ‘Places i carrers porticats dels nostres pobles i ciutats’ amb exemples dels inicis de l’urbanisme medieval. En aquest cas, es parla de la plaça de l’Església de Riudoms. 

21 mayo 2021 18:30 | Actualizado a 22 mayo 2021 06:49
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

La data de fundació de la vila de Riudoms es considera l’any 1151, amb la donació de Robert d’Aguiló al cavaller Arnau de Palomar per construir un castell situat en la part més elevada de la població junt a l’església romànica de Sant Jaume. Al segle XIII hi ha documents que esmenten la vila de Riudoms i el 12 d’abril de 1225 el rei Jaume I i l’arquebisbe de Tarragona concedeixen a la població un mercat setmanal. A finals del segle XIV es construeixen les muralles amb torres de defensa a l’entorn del nucli habitat seguint el traçat actual dels carrers de la Muralla, Sant Pere, Sant Vicens i l’avinguda Pau Casals.

La plaça de l’Església ocupant part del castell es documenta al segle XIV, tal com diu l’historiador riudomenc Eugeni Perea Simón: «La plaça de l’Església de Riudoms, tal com avui es troba configurada, és conseqüència de l’evolució urbanística, arquitectònica i social del poble, almenys des del segle XIV, data a partir de la qual disposem de documentació informativa.» En aquest espai existien unes sitges per guardar el gra del Comú relacionat probablement amb el castell i documentades per primera vegada l’any 1386, fent-se servir posteriorment com a dipòsits d’aigua. Per aquest motiu entre els segles XIV i XX la plaça es va anomenar del Sitjar o del Castell. Durant la Guerra Civil Espanyola es van reconvertir en un refugi antiaeri, amb una sala gran anomenat el Sitjar i accessos des del Quarter, el Colomer, el corraló del Dalmau i el carrer de Sant Sebastià.

El període de bonança econòmica i demogràfica que viu la vila a finals del segle XVI es reflecteix en les obres de millora de la muralla, la construcció del convent franciscà de Sant Joan fora de la vila closa i l’inici l’any 1588 de la magnífica església renaixentista ocupant part de la vall i el castell al costat nord del recinte emmurallat. L’església parroquial de Sant Jaume d’una nau de gran amplària, sis capelles laterals i la capçalera poligonal és un destacat edifici renaixentista bastit pels arquitectes de l’anomenada Escola del Camp en el període de renovació humanista i cultural a les comarques de Tarragona del segle XVI. La capella del Santíssim guarda les despulles del Beat Bonaventura Gran, nascut al poble poc temps després de finalitzar-se l’església i molt benerat pels seus conciutadans. La portalada renaixentista té columnes clàssiques flanquejant la porta amb un alt relleu de l’escut de la vila amb la data de 1606, dos pisos de fornícules i un pis superior amb dues fornícules laterals i una central acabat amb frontó i un alt relleu del Pare Etern. L’església presidint la plaça manifesta la cultura i el sentiment religiós molt arrelat d’un poble emprenedor.

La concessió que es dóna a Riudoms l’any 1599 per celebrar la fira de Sant Llorenç el 10 d’agost de cada any i a repetir-la el segon diumenge del mes d’octubre, fa palesa la intensa activitat social i mercantil desenvolupada a la plaça de l’Església. A la segona meitat del segle XIX es configura l’actual plaça segons un projecte de l’any 1858 finalitzat l’any 1888. La primitiva plaça de planta quasi quadrada davant l’església parroquial s’amplia cap al sud amb un nou espai quadrat anomenat plaça Petita, sobrepassant l’entrada lateral del carrer de Sant Bonifaci.

Aprofitant els carreus del convent de Sant Joan enderrocat després de l’exclaustració de l’any 1835, es construeixen al davant de llevant de la nova plaça dos edificis porticats amb arcs de mig punt sobre pilars de carreus motllurats. Des dels inicis del segle XVI al carrer Major davant la plaça de l’Om, abans anomenada del Mercadal, hi havia hagut el precedent d’un espai porticat per acollir el mercat de la població. Donar més amplada al carrer en aquest indret podria haver motivat la creació d’un nou espai porticat destinat a mercat a la plaça de l’Església.

Els dos trams porxats acullen una planta entresòl al seu interior i sustenten uns edificis de dues plantes amb balcons i finestres seguint l’ordre dels pòrtics sota un gran entaulament d’un ordre clàssic. Les arcades dels dos edificis, les obertures de la façana superior i la cornisa retornen cap als carrers laterals d’accés a la plaça seguint el mateix ordre del porticat. El conjunt dóna unitat a les dues places amb una arquitectura senzilla i elegant alhora. Fins a l’any 1983 les quatre primeres arcades al nord estaven ocupades pel mercat públic de la vila allotjant ara la llar de jubilats.

Els edificis porticats de la plaça de l’Església de Riudoms són exemple d’una actuació urbana vuitcentista poc ambiciosa però intel·ligent, limitant la renovació urbana de la plaça a la construcció de dos edificis amb una ordenació unitària i uns paràmetres classicistes en un sòl front del nou espai urbanitzat, mantenint l’edificació existent en la resta de costats.

L’ordenació de la plaça diferencia la circulació rodada perimetral respecte els dos espais centrals de planta quadrada de les primitives places destinats als vianants. La circulació del carrer de Sant Bonifaci travessa la plaça i configura dues places planes a diferents nivells adaptades a la topografia descendent cap al sud, mantenint els plantejaments de les plaça vuitcentista de diferenciar l’espai del pietons del pas de vehicles.

La proposta manté la mateixa alçada dels pòrtics i la línia de cornisa dels dos edificis, absorbint la diferència d’altura del carrer descendent en la base de les pilastres del porticat. Una acurada solució que dóna unitat formal i elegància clàssica a l’urbanisme de les dues antigues places i més grandària visual a la nova plaça de l’Església, l’espai urbà de la cultura i el comerç de Riudoms.

Comentarios
Multimedia Diari