Más de Reus

Plaça prim, lloc del comerç i les finances a Reus

El ‘Diari’ presenta avui, diumenge, el 33è lliurament de la sèrie ‘Places i carrers porticats dels nostres pobles i ciutats’ amb la plaça de Prim de Reus, que segueix els plantejaments de l’urbanisme vuitcentista. 
 

 Joan Figuerola

Whatsapp
Gent passejant per l’interior del porticat de la plaça de Prim de Reus.  FOTO: Alfredo González

Gent passejant per l’interior del porticat de la plaça de Prim de Reus. FOTO: Alfredo González

La plaça de Prim és la plaça de Reus més coneguda arreu, el lloc del mercat dels dilluns a la Llotja, del teatre Fortuny i envoltada de cases senyorials reconvertides en hotels i botigues per acabar substituïdes per edificis moderns destinats a bancs i oficines. La plaça pren el nom del general Joan Prim i Prats i acull un monument en record seu construït l’any 1891. La seva estàtua eqüestre de l’escultor Lluís Puiggener se situa sobre un pedestal rectangular coronat per una cornisa. El basament petri acull diferents relleus simbòlics i commemoratius de les seves batalles i queda encerclat per deu canons de ferro units amb cadenes obra de l’escultor reusenc Pau Figueras.

Ortoplànol del centre de Reus amb ubicació de la plaça de Prim

Arriben a la plaça pel costat de ponent els carrers de Sant Joan i Sant Llorenç, davant la façana de llevant en direcció nord-sud passen els carrers de Monterols i Llovera i al sud els ravals de Jesús i de Santa Anna seguint la traça de l’antiga muralla. La plaça neix ocupant un espai extramurs destinat a mercat al límit nord del recinte emmurallat medieval, a la sortida de l’antic camí de Monterols cap als pobles de ponent. Als inicis s’anomenava plaça de les Monges pel convent de les monges carmelites situat en els terrenys davant del portal de Monterols, enderrocat per la Junta Revolucionària després de l’expulsió de la comunitat l’any 1868. Per singularitzar un lloc d’entrada a la vila, l’ajuntament urbanitza l’any 1882 una plaça projectada per l’arquitecte Francesc Barba i Masip ampliant l’inicial espai de mercat amb part dels terrenys ocupats per l’antic convent de les carmelites. La resta de terrenys disponibles al nord es destinen per uns edificis porticats projectats per l’arquitecte Francesc Blanc i Pons seguint el model vuitcentista.

Visió general de la plaça de Prim. FOTO: Alfredo González

La plaça manté els edificis existents en els altres tres costats, amb les cases vernacles de botigues i habitatges a llevant i els edificis senyorials de grans dimensions als costats sud i de ponent. La plaça segueix els plantejaments de l’urbanisme vuitcentista de diferenciar la circulació viària a l’entorn d’un generós espai central per a vianants. Una ordenació que es va perdre al segon terç del segle XX amb la construcció d’un pàrquing subterrani al subsòl de la plaça i l’annexió de l’espai central amb la vorera dels edificis porticats.

Aspecte de la plaça de Prim a principis del segle XX. FOTO: Arxiu

Els nous edificis segueixen un mateix ordre d’arcs i pilastres en tota la seva longitud, prolongant les arcades dels testers a l’inici dels carrers de Sant Joan i Llovera. La casa Beringola a la cantonera amb el carrer Sant Joan té la planta baixa amb altell a l’interior dels pòrtics ocupada per la Llotja de Reus i les tres plantes superiors per habitatges. La casa Suqué situada en la cantonada al carrer Llovera acollia a la planta baixa el conegut Cafè París avui desaparegut. La seqüència d’arcs de mig punt recolzats sobre columnes amb capitells classicistes es manté en els dos edificis. Sobre l’espai porticat hi ha la línia d’imposta de les llosanes dels balcons amb dues mènsules per a cada un, brancals motllurats i baranes de ferro forjat seguint el ritme del porticat. El coronament de la façana es formula amb un entaulament recolzat sobre petits elements arcats i una balustrada. L’edifici central ocupa la major part del solar de l’antic convent de carmelites i acull la societat El Círcol, fundada a la meitat del segle XIX i el Teatre Fortuny, construït l’any 1880 per substituir l’antic Teatre Principal. Presideix la plaça amb una composició simètrica sobre els eixos del porticat, un balcó corregut amb balustrada de pedra seguint la cornisa decorada amb mènsules a la planta principal i la cornisa amb mènsules i sis copes de coronament de les pseudo columnes toscanes que ordenen els balcones i finestres.

El front porticat i el monument al general Joan Prim. FOTO: A. González

A finals del segle XVIII l’empresari i comerciant reusenc Pau Miró Claveguera va iniciar la construcció del Palau Miró ocupant tot el front sud de la plaça, integrant una antiga torre medieval de planta circular a l’angle nord oest de l’antiga muralla a la cantonada del raval de Jesús. L’edifici tenia una planta baixa amb altell, la planta noble amb grans balconades i una planta alta sota un coronament amb balustrada, copes de remat i una gran torratxa central, amb la façana esgrafiada des del carrer Monterols al raval de Jesús. L’any 1880 allotja la Gran Fonda de Londres seguint la vocació hotelera de la plaça i l’any 1973 s’enderroca per construir un edifici d’oficines i habitatges que sobrepassa en alçada i voladís les proporcions de la plaça, representant la pèrdua d’una arquitectura històrica de la ciutat.

L’any 1907 l’arquitecte Pau Monguió i Segura reforma la casa Comas situada en cantonada amb el Raval de Jesús i el carrer de Sant Llorenç per convertir-la amb el Gran Hotel Continental de París de planta baixa, altell i dues plantes d’elegants estucs encoixinats i un gran rellotge central.

Entrada al Círcol i al Teatre Fortuny. FOTO: Alfredo González

L’hotel París va finalitzar l’activitat l’any 1947 i es va enderrocar per edificar el Banc de Bilbao, un edifici monumental del període franquista. El darrer edifici històric perdut allotjava des de l’any 1924 la Fonda Catalunya i a la segona meitat del segle XX s’enderroca per edificar un establiment bancari i oficines malmetent l’equilibri compositiu de la plaça, un altre espoli en temps de l’autarquia franquista. Malgrat les pèrdues, la plaça del Prim urbanitzada al segon terç del segle XIX, porta d’entrada dels visitants de la ciutat i lloc de les financeres i el comerç, és exponent d’una ciutat oberta al món amb vocació emprenedora.

L’escriptor i poeta reusenc Xavier Amorós, també botiguer al local Les Amèriques dels baixos del palau Bofarull proper a la plaça, esguarda l’anar i venir de la gent a la plaça com una escena teatral representada fora del Fortuny: «Sóc conegut com a botiguer, que és una feina que és com si t’estesis al mig del carrer. Als matins la clientela era la dels pobles de la comarca i a les tardes venien els de Reus».

Temas

  • Reus
  • Places i carrers porticats
  • Plaça Prim

Comentarios

Lea También