Posar a prova el francès après durant l’ESO a Reus

Educació. L’Institut Baix Camp participa en un parell d’intercanvis amb França i el Canadà i dos dels seus alumnes fan estada a Grenoble i el Quebec per practicar l’idioma

25 enero 2020 22:40 | Actualizado a 29 enero 2020 10:42
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Els alumnes Cristina Francesch i Nicolau Berengué, de 4rt d’ESO de l’Institut Baix Camp de Reus, van marxar recentment cap al Quebec i Grenoble, respectivament. L’objectiu és millorar la competència en llengües estrangeres i, quina millor manera, que practicar-lo amb nadius francòfons i en un entorn ben diferent al que els és familiar. Ambdós alumnes, doncs, han estat practicant aquesta llengua des que van començar primer d’ESO a l’institut i, viatjar esdevé una forma d’aprendre directa i efectiva, segons corroboren ells mateixos.

«Crec que marxar és la millor manera d’aprendre la llengua, ja que estàs tota l’estona parlant-la i escoltant-la. Sé que m’ajudarà molt saber llengües i que, quan sigui més gran, esdevindrà fonamental. A banda de practicar un idioma, aquí aprenc a conviure amb gent diferent a mi, tot familiaritzant-me amb noves cultures», explica la Cristina Francesch. En el seu cas participa en el programa de mobilitat Catalunya-Quebec –el qual està gestionat per la Subdirecció General de la Llengua i Plurilingüisme del Servei de Llengües Estrangeres del Departament d’Ensenyament en col·laboració amb l’organisme del Quebec ‘Education Internationale’–. De fet, l’Institut Baix Camp ja suma tres anys participant-hi.

Canvis i costums

Allà no està sola, una família quebequesa de la ciutat de Granby l’acull. Per tant, viu amb l’alumna Lauralie Tanguay, amb qui l’han emparellat (també dit ‘correspondant’) i la seva família i, a més, assisteix a classes a l’École Sécondaire JHL.

Aquest programa té una durada de sis mesos, de la qual l’estudiant Cristina Francesch fa la meitat i, la resta, l’estudiant del Quebec. «La veritat és que no vaig voler informar-me abans de marxar, volia arribar sense saber res, descobrir-ho per mi mateixa. Tot i així, amigues meves que han fet aquest intercanvi m’han anat explicant costums i donat consells. Amb la família d’acollida vam fer un Skype i ens vam enviar missatges dies abans per començar-nos a conèixer», completa Francesch.

L’adaptació

La jove estudiant ens descriu el seu primer dia, que va ser una «mica difícil», ja que la cultura i, pràcticament, tot «és molt diferent», especifica. «Tot i que el quebequès és bastant diferent al francès que he estudiat. Ja puc mantenir converses llargues. El que més em costa d’entendre són les expressions. Alumnes, professors i la família m’estan ajudant molt i, així, només parlo francès», reconeix.

Per la seva banda, en Nicolau Berengué participa al programa de mobilitat individual d’alumnes amb l’Académie de Grenoble, adreçada a alumnes de secundària, i emmarcada en el conveni col·laboratiu signat entre el Departament d’Ensenyament i l’Académie de Grenoble. «Anar a cap a l’estranger a estudiar t’ajuda en molts aspectes, com ara millorar en la comprensió de les paraules, així com conèixer la cultura i els costums del país. Jo ja he començat a notar canvis durant aquest estada, amplio vocabulari i entenc molt millor el francès que fa unes setmanes», diu en Berengué.

Des que va arribar a Valence, regió d’Auvergne-Rhône-Alpes, va voler saber-ne tots els detalls, es va informar de la zona on aniria, del seu menjar i, també va posar-se en contacte amb la família amb la que conviuria. Berengué ha estat seleccionat pel seu expedient acadèmic i la seva estada s’allargarà unes setmanes. Sobre l’experiència explica el següent. «Jo m’estic acostumant força bé. Amb l’institut m’ha costat una mica, però a mesura que van passant els dies vaig coneixent a més gent i em vaig sentint més còmode», manifesta.

El company amb el qual l’han aparellat allà, en Théo Chene, és alumne de segon de Générale techonologique. «Saber parlar una altra llengua pot servir de molt en un futur. Per exemple, a la feina. Pot esdevenir un valor afegit; també és clau en els estudis, parlar molts idiomes fa que et sigui més fàcil aprendre’n d’altres», completa Berengué.

Comentarios
Multimedia Diari