Priorat, joia mundial

‘Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani’ enfila la recta final del camí per convertir-se en Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. El 2018 és l’any decisiu

25 octubre 2017 10:55 | Actualizado a 30 octubre 2017 19:11
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Un gran mosaic format per paisatges tan característics que li han fet merèixer un reconeixement tant local com internacional. El vi i l’enoturisme s’han convertit en un aparador de primer ordre. I han ajudat a cosir una reputació que s’ha forjat al llarg dels darrers anys. El Priorat no és una gran comarca amb milers d’habitants. Més aviat el contrari. Però precisament aquest és un dels seus valors. I la feina de tots s’ha anat fent gran fins a arribar a les portes de ser Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, de la mà de la candidatura Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani.

Una dècada de feina a les seves espatlles l’avala. I la tasca d’autoestima de la seva gent. De creure que ho mereixen. I de fer pinya per aconseguir-ho. El president del Consell Comarcal, Jordi Sabaté, escenifica clarament aquest orgull de territori. «Portem deu anys des que l’associació Prioritat va iniciar els treballs i els contactes. Ho va engegar la societat civil. Després s’hi van sumar les administracions. I anem tots a una», explica. El nucli dur, ara, el constitueixen precisament Prioritat, el Consell Comarcal i la Diputació de Tarragona.

Un còctel de paisatges

Els valors i trets distintius que han dut la comarca a un pas de ser patrimoni de la humanitat són diversos. «Tenim un mosaic agrícola. I no l’hem creat ara, sinó que sempre hi ha hagut una combinació de diferents paisatges com la vinya, l’olivera, el fruit sec o l’horta», apunta el representant comarcal. Tot això és conseqüència de la situació que va viure la comarca els anys en què altres punts del país experimentaven la seva explosió econòmica i industrial. 

«Llavors vam quedar endarrerits. Però ara és un punt a favor, perquè s’ha mantingut el que en altres llocs es va malmetre», remarca Sabaté. Escaladei, els encants de les vinyes, el Parc Natural del Montsant, l’espai Protegit de la Serra de Llaberia i tants pobles, paisatges i racons. I la projecció que suposen les seves tres denominacions d’origen, la DOQ Priorat, la DO Montsant i la DOP Siurana. «Tenim productes de primera qualitat mundial», asseguren.

La proposta de candidatura, segons els requisits de la UNESCO, justifica el seu valor universal excepcional, per ser «un exemple eminent d’assentament humà tradicional, d’utilització tradicional del territori, representatiu d’una cultura i de la interacció humana amb l’entorn, especialment quan ha esdevingut vulnerable per l’impacte d’una mutació irreversible», i per «estar directament o materialment vinculat a esdeveniments o a tradicions vives, idees, creences o obres artístiques i literàries que tinguin una significació universal excepcional».

Hi ha bones sensacions. També incertesa davant l’escenari polític. «He de dir, però, que teníem cert recel i, en canvi, fins ara tot ha anat bé. Han ratificat el que havia dit la comissió tècnica i tot continua endavant», explica el president del Consell. Així que l’Estat presentarà la candidatura al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO. L’altra proposta arriba des de Canàries. Territoris diferents, que ara comparteixen aventura.


Visites dels avaluadors per veure i viure la comarca

Consell del Patrimoni Històric, reunit a Santo Domingo de la Calzada, ha acceptat aquest mateix mes la candidatura del Priorat. Això significa que l’Estat la presentarà al Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO el febrer del 2018 per tal que sigui reconeguda, si escau, el 2019. I l’acompanyarà en el paisatge canari del Risco Caído. Poden quedar finalment escollides les dues propostes. O descartades. No són competidores directes. L’última paraula està en mans de la UNESCO, que al llarg del 2018 madurarà la decisió.

La idea, doncs, és que els avaluadors i els inspectors es desplacin fins al territori per tal de veure’l i conèixer-lo in situ, en primera persona. Han de veure que el que està escrit és veritat. I, si cal, demanaran més informació, la necessària per tenir tots els elements i poder decidir. El 2018 serà l’any de l’avaluació. I el veredicte final es coneixerà d’aquí prop d’un any, segurament a principis del 2019, apunta el president del Consell Comarcal. Ara, doncs, ja ha arrencat l’última etapa de la cursa.


 

Comentarios
Multimedia Diari