Procés participatiu, èxit o fracàs?

Per primer cop, l’Ajuntament de Reus ha posat a disposició de la ciutadania una part del pressupost municipal perquè sigui la gent la que voti a què es destina.

No només s’ha donat llibertat a l’elecció de la inversió, sinó que també s’han posat eines a l’abast dels reusencs i les reusenques per presentar idees i projectes que se sotmetin a un procés electoral.

En total, 43 propostes han estat tècnicament seleccionades i la ciutadania pot votar-les fins al 18 de març. 

A una setmana de la fi d’aquest sistema de participació directa, s’han emès menys de 4.000 vots, el que no necessàriament correspon al mateix nombre de votants.

I és que cada persona pot seleccionar fins a 6 projectes dels 43 proposats. Si tenim en compte que hi ha 85.000 reusencs cridats a les urnes, l’univers de vots màxim possible s’eleva fins als 510.000. És a dir, la participació no arriba a l’1%. 

La xifra, llegida fredament, indica un clar fracàs dels pressupostos participatius. Però segons la regidora de Participació, Montserrat Flores, «costa molt mobilitzar aquest tipus de propostes en ciutats de 100.000 habitants».

La premissa de Flores se sustenta en les dades d’altres municipis de la grandària de Reus que han endegat iniciatives similars. A Mataró, per exemple, amb 126.000 ciutadans, només es van emetre 1.800 vots. 

Amb tot, Flores admet que a Reus cal fomentar el debat públic i la implicació ciutadana i assegura que això es potenciarà «a mesura que la gent vegi que participar és útil».

Argumenta que durant el procés de pressupostos participatius «es pot consultar quina és la proposta que va al capdavant, i els ciutadans podran comprovar, un cop acabin les votacions, que aquell serà el projecte que el govern tirarà endavant».

D’aquesta manera, considera Flores, es «començarà a convèncer a la gent que poden fer canvis en el dia a dia de la ciutat a través d’aquest tipus d’experiències». «Això no s’havia fet mai, i pot ser que hi hagi un cert escepticisme». 

El repte va més enllà. Una lectura en profunditat de les propostes evidencia que s’ha mobilitzat el gruix de massa crítica de la ciutat. És a dir, les entitats socials i les associacions de veïns. Flores admet que en una ciutat «amb tants agents col·lectius implicats cal reforçar la participació individual». 

Aquest serà el gran escull de cara els propers pressupostos participatius. Cal consolidar un mètode eficaç de relació amb els ciutadans no només a través de les seves entitats de referència sinó també amb els veïns de forma individual.

La CUP, partit que va posar sobre la taula els pressupostos participatius a Reus, proposa que la ciutadania no només esculli inversions, sinó també com es distribueix el pressupost ordinari. És a dir, incidir de forma directa en el plantejament del govern i decidir les línies estratègiques en cultura, sanitat o serveis socials. 

Aquesta és una opció de pressupostos participatius que s’està duent a terme a Badalona. Flores assegura que, amb el temps, es pot plantejar votar sobre el pressupost ordinari a través de comissions sectorials, perquè considera que «en un àmbit de proximitat es coneixen millor els temes» i es poden fer propostes més enriquidores.

Sigui com sigui, que la gent pugui participar sempre és un èxit.