Puig i Ferreter, el llegat d’Irene Vallverdú

Joan Puig i Ferreter, nascut a la Selva del Camp el 1882 i un dels autors més rellevants de la literatura catalana de la primera meitat del segle XX, va tenir una estreta relació amb Alcover que fins ara ha estat desconeguda. La seva vinculació amb el municipi de l’Alt Camp surt a la llum de la mà del periodista alcoverenc Josep Maria Girona, el qual ha dut una investigació molt exhaustiva. 
Recentment, veïns d’Alcover i la zona han pogut conèixer aquesta història amb una conferència de Girona, inclosa dins els actes de celebració de l’Any Aladern, en el centenari de la mort de Josep Aladern, el qual compartia colla amb Puig i Ferreter. 

Hi ha dos elements que vinculen l’escriptor selvatenc amb Alcover. El primer és que va passar els primers anys de la seva infància fins als 4 o 5, al Molí de Batistó. I el segon, la seva relació amb l’alcoverenca Irene Vallverdú. 

Anem per parts. A la mare de Puig i Ferreter no li pujava la llet i no podia alletar el seu fill. Va buscar dida -mare de llet- i la va trobar a Alcover. Concretament era la masovera del Molí de Batistó. Així, va viure els primers anys de la seva vida a Alcover. 

L’altre motiu era la relació amb la néta de la seva dida, Irene Vallverdú. Puig i Ferreter sempre es va mantenir en contacte amb la família de la seva dida, a qui guardava una estima especial. Quan era conseller d’Assistència Social de la Generalitat, va ajudar la jove  Irene de 19 anys perquè estudiés a l’Escola d’Infermeres de Barcelona. Tots dos van mantenir una important correspondència, sobretot els anys en què Puig i Ferreter va estar exiliat a París després de la Guerra Civil. 

Bona part d’aquestes cartes són la base de la investigació de Josep Maria Girona. Irene Vallverdú li va donar abans de morir i ara el periodista les ha cedit al Museu d’Alcover. 

Un naixement problemàtic
El problema de la llet materna no va ser l’únic associat al naixement de Puig i Ferreter. Segons explica a les cartes amb Irene Vallverdú, la seva mare, Consol, es queda embarassada arran d’una violació. El pare, cunyat de Consol, l’obliga a casar-se amb un home per amagar l’escàndol, però en descobrir-ho aquest també la repudia. 

Néixer sense una figura paterna marca Puig i Ferreter durant tota la vida. Li desperta un caràcter esquerp, individualista i de reaccions molt primàries. A més, amb 17 anys, va estar a punt de suïcidar-se després de trobar el seu pare i que aquest el tornés a rebutjar. 

Però no tot en el seu origen va ser negatiu. Viure de petit a Alcover el va ajudar en la seva creativitat narrativa. Les seves arrels rurals queden reflectides en dues obres teatrals: La dama enamorada i Aigües encantades.  

L’obsessió de Puig i Ferreter era arribar a ser un escriptor reconegut, no un qualsevol, sinó que aspirava a tenir un reconeixement en el món de la literatura. A partir de 1924, torna de dues experiències iniciàtiques a França, s’intensifica la seva feina literària i sorgeixen obres cabdals com Servitud, Camins de França o La farsa i la quimera. 

Tot i que ell volia escriure obres de teatres i novel·les, com altres referents de la cultura de l’època, també es va dedicar a la política. Va ser conseller de la Generalitat, diputat de les Corts Espanyoles i també al Parlament, fins i tot ministre de Justícia del govern república a l’exili. Perquè Puig i Ferreter es va exiliar a París després de la Guerra Civil. 

Va morir a França el 1956 durant el franquisme. Al llarg d’un exili, aïllat i atacat, en què va enyorar la seva terra i gent va escriure un dietari titular Ressonàncies en què critica l’acció de govern de Macià, Companys i Tarradellas. Això va provocar que fos un personatge poc recordat a la transició. No és fins més endavant que es reivindica la seva obra. 

Joan Puig i Ferreter segueix sent un escriptor que cal reivindicar, apunta el periodista Josep Maria Girona. Amb una vida marcada abans de començar de forma dramàtica, va arribar a ser un dels escriptors referents de la literatura catalana. Així ho demostra la seva correspondència, el llegat d’Irene Vallverdú.