Quan la força ens acompanya

Tot i els dots escènics que Josep Anton Ferré, rector de la URV, va mostrar dimecres passat al Teatre Fortuny durant la gala dels Premis Cambra, segurament qui més va captivar el públic va ser l’enòleg i empresari vinícola Álvaro Palacios. L’emotivitat de les seves paraules i la potència del personatge i de la seva trajectòria d’èxit van ser un dels moments àlgids de la cerimònia, més enllà de la intervenció del president de la Generalitat.

A l’escenari del Fortuny hi havia molta gent que podria haver embadalit els assistents explicant la seva aventura empresarial o la de les generacions que els han precedit. En vam tenir algun tast escoltant Joan Amigó, del Pere Mata; Joan Ballester, de Ticnova; Jordi Miarnau, de Comsa; Helena Rodríguez, de Virginias; Pere Cisteré, de H10 Hotels; Màrius Basora, d’Elring Klinger; Carles Prats, de Vermuts Miró... Grans empreses nascudes aquí i comandades per gent d’aquí, un intangible d’alt valor afegit.

Històries igualment sucoses les poden explicar totes les empreses i persones del Baix Camp, el Priorat, la Ribera d’Ebre i laTerra Alta que la Cambra de Comerç de Reus va premiar amb motiu del seu 130è aniversari. Tots els cellers partícips del boom vitivinícola no només del Priorat en podrien fer una pel·lícula de les anècdotes viscudes per fer-se un lloc als mercats nacionals i internacionals. I els oliaires. I els restauradors de Cambrils. I els negocis turístics de la costa. I les empreses tecnològiques i de serveis creades per joves emprenedors. I la tasca del Taller Baix Camp, que atén i dóna feina a més de 300 discapacitats intel·lectuals.

També quedaríem tant o més bocabadats si Francesc Fontboté ens expliqués com els raspalls que fabrica a Reus estan a la torre Eiffel de París, al metro de Washington o al telescopi més gran del món a Hawaii. I fent bandera que estan fets a Catalunya. O si el Tomàs Barberà fes un llibre sobre la infinitat d’iniciatives en pro de la seva ciutat en què ha col·laborat. Que Reus tingui una escola de pilots d’aviació gràcies a la tossuderia d’un botiguer de la plaça del Mercadal en seria només un capítol.

En fi, que després d’anys de parlar de crisi i retallades, dels seus devastadors efectes que encara castiguen amplis sectors de la població, d’Innova i altres misèries de casa nostra, resulta reconfortant fixar-se i reconèixer els que han seguit tirant endavant i han contribuït a la prosperitat del conjunt de la societat. I un bon exemple eren la quarantena d’empresaris que dimecres van passar per l’escenari del Fortuny. Durant una bona estona semblava que la força –la seva força, caldria dir– ens acompanyava.