Más de Reus

‘Quién sabe dónde’ lapidari

Els furts nocturns de béns patrimonials tenen sonors precedents, i també hi ha notícia d’un memorable cas a la inversa

JOSEP CRUSET

Whatsapp
Espelmes i curiosos envolten el clot deixat per la llosa robada a l’empedrat de la plaça del Mercadal. FOTO: Alfredo González

Espelmes i curiosos envolten el clot deixat per la llosa robada a l’empedrat de la plaça del Mercadal. FOTO: Alfredo González

El desfici provocat pel robatori d’una de les llambordes antigues de la plaça del Mercadal no s’atura. Des que l’alcalde Pellicer va fer pública la malifeta i va donar un ultimàtum als autors perquè en un termini de cinc dies retornessin la pedra, dipositant-la en alguna església de Reus, les xarxes socials van plenes d’anuncis de recompensa, perfils de la llamborda, reivindicacions sarcàstiques... I el clot provocat a l’empedrat de la plaça no para d’atraure curiosos, espelmes i ofrenes florals. Una versió lapidària i digital del Quién sabe dónde, popular programa de TVE sobre desaparicions presentat per Paco Lobatón, allà pels anys noranta.

Aquest insòlit capítol de telerealitat a la reusenca té alguns cèlebres precedents, perquè això d’acabar una nit moguda furtant patrimoni públic o privat no és nou, ans el contrari. El pingüí de la pista de gel de la plaça de la Llibertat o el tricicle d’un conegut forn de pa, ambdós ràpidament recuperats, són episodis recents. Però probablement el més sorollós va ser el furt de la funda de l’espasa del monument al general Prim durant la celebració de la Copa d’Europa guanyada pel Barça el 2006, quan un grup de joves s’enfilà a dalt de l’estàtua i li arrancà la funda, destrossant les corretges de bronze que la subjectaven amb la resta de la figura eqüestre. L’acció va derivar en enfrontaments entre els autors i el públic i fins i tot va ser filmada per agents de la Guàrdia Urbana.

Tres dies després, una trucada anònima de matinada va informar de la presència de la funda a la plaça Antoni Gaudí dels Xalets Quintana. La peça es va trobar embolicada amb una bandera roig-i-negra del Reus Deportiu.

Escultures malmeses

La repercussió del fet s’explica sobretot perquè cinc anys abans uns altres reusencs havien perpetrat, durant un agitat Barça-Reus d’hoquei patins, el famós robatori de la camiseta del jugador d’handbol i gendre del rei, Iñaki Urdangarín, que penjava del Palau Blaugrana. El símbol encara continúa en mans del Komando Avellana.

En canvi, la funda de l’espasa va ser recol·locada a la plaça Prim després d’una costosa reparació. Es dóna la circumstància que el monument eqüestre al militar i polític reusenc també havia estat desposseït de l’espasa, justament setanta anys abans, en aquest cas durant les turbulentes setmanes posteriors a l’esclat de la Guerra Civil.

Un altre incident molt recordat va succeir el 2014. Quan només havien passat un parell de setmanes de la inauguració de la rotonda a la cruïlla entre els carrers Alcalde Joan Bertran i Sor Lluïsa Estivill, el conjunt escultòric ja va ser espoliat. El caragol protagonista, obra del ceramista Jaume Vilà, que s’arrossega per damunt d’una de les peces circulars de formigó que conformen la rotonda, va ser arrencat un dissabte a la nit. Afortunadament, el caragol no va anar gaire lluny gràcies al fet que un veí va alertar la Guàrdia Urbana que s’estava cometent la bretolada i la peça de bronze va aparèixer abandonada poc després pels voltants de la cruïlla.

Dolenteries d’aquesta mena són, per desgràcia, components habituals de la crònica del fet divers a totes les ciutats. Per això, crida més l’atenció quan la malifeta utilitza la tècnica contrària, és a dir, portar una peça escultòrica en lloc de prendre-la.

La sospitosa ‘aparició’ de 1897

Això és el que va passar a Reus el 1897, i no van caldre telèfons mòbils ni xarxes socials perquè de la malesa se’n fes ressò i safareig tota la ciutat.

L’estiu d’aquell any s’estava cavant una gran rassa al llarg de la Rambla Miró per construir una claveguera, una obra pública de grans dimensions que donava feina a nombrosos treballadors. Un dia del mes d’agost, entre les muntanyes de terra de l’excavació, els obrers hi van trobar la imatge d’una Verge. L’esvalotament provocat per la troballa va ser enorme entre els operaris i els veïns de la zona de la riera de Miró, un enrenou que ràpidament es va estendre per tot Reus.

Tant és així que a policia va prendre cartes a l’assumpte davant l’envergadura de la brama i la sospita que l’aparició de la Verge potser no era cosa de la divina providència. Finalment, les investigacions van confirmar que el fet no era un senyal celestial, sinó una farsa terrenal, i que l’autor havia estat un drapaire reusenc, a qui les autoritats van fer pagar cara la brometa.

Temas

Comentarios

Lea También