Quina olor fa l’avellana del Baix Camp?

Temps d’Avellana 2019 va celebrar ahir una sessió a la Cambra de Comerç de Reus en què s’ensenyava a ser un ‘sommelier’ d’aquest fruit sec

15 octubre 2019 09:40 | Actualizado a 16 octubre 2019 08:30
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Valoració visual del fruit amb closca, sensació visual sense ella, sensació olfactiva, gustativa i retrolfactiva. Aquests serien els cinc punts claus en els quals caldria fixar-se si vostè es volgués convertir en un sommelier de l’avellana. Així ens ho va ensenyar el geògraf de la URV Jaume Salvat, un «malalt de l’avellana», tal com el va presentar el president de la Cambra de Comerç, Jordi Just, en l’acte ‘El processat i la gastronomia de l’avellana’, en el marc de Temps d’Avellana, que convidava a fer un tast d’aquest fruit sec.

«Feia temps que les circumstàncies no donaven unes avellanes de tanta qualitat, amb tan pocs defectes» iniciava Just, conductor del tast. Els motius? Un hivern sec, una primavera seca i una pol·linització molt bona. Així, davant d’una estovalles amb vuit tipus d’avellanes diferents -l’última amb closca i provinent del Piamont «la millor del món, segons els italians»- i amb una fitxa de tast al costat, model que segueix les que s’utilitzen a Itàlia, on aquest acte és més recorrent, ens enfrontàvem, molts dels assistents al primer nivell del qual podria ser el certificat de sommelier de l’avellana.

«Per la diferenciació del producte cal conèixer el que tenim. Hem reflexionat molt poc el tast», seguia a mode d’introducció el geògraf. I així ens vam disposar a degustar i aprendre a identificar les característiques que diferencien una avellana de l’altre.

Pas número u: mirar. «Si entra per la vista, ja hi tenim molt guanyat». Les pistes? Una dimensió calibrada i homogènia, el color i la bona forma del fruit. Després passarem a l’olor. Potser el pas més curiós, ja que el sommelier ha de fer miques l’avellana per després agafar-la amb el puny i apretar-la uns segons. Posteriorment, l’aroma es desprendrà per dir la seva intensitat i definir els seus tocs. Per acabar? El gust. Cal comprovar si és cruixent o no, quina és la intensitat i la dolçor del fruit. Però més important és la sensació retreolfactiva, és a dir, aquella sensació posterior: el ranci, florit, amarg, estriant, cremat o oliós, que et deixa el sabor a la boca.

Amb tots aquests elements, potser no es faltarà tant per comprovar que una de les peces gastronòmiques més característiques del territori hauria de tenir, tal com va dir Jaume Salvat, una mica més d’autoestima.

Espai per la política

Malgrat que l’acte es va desenvolupar en un ambient de tranquil·litat, tal com manen les normatives del tot tast gastronòmic tant el dia d’ahir, com la ubicació, convidaven a posar sobre la taula temes polítics. D’una banda, Jaume Salvat es va excusar l’absència d’Àngel Xifré, responsable dels Serveis Territorials d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació a Tarragona per un acte de rebuig a la sentència del procés i va enviar forces als condemnats. «Jo avui també em sento empresonat davant d’aquesta brutalitat moral», deia emocionat.

De l’altre, un dels assistents i el president de la Cambra de Comerç, Jordi Just, van tenir una petita enganxada en els parlaments previs a l’acte. Un agricultor va dir que no se sentia representat per la Cambra. Just va reconèixer que potser des de la Cambra no es fa tot bé però va recordar que el sindicat no forma part de la taula que decideix els preus per autoexclusió. «Mentre ens seguim discutim en els mitjans, no ajudarem a fer que els preus baixin», va sentenciar per després recordar que estan més que convidats a formar part de l’entitat.

Comentarios
Multimedia Diari