Más de Reus

Repensar l’urbanisme de Reus amb visió de gènere

Feminisme. L’Ajuntament ha impulsat marxes exploratòries amb dones diverses de la ciutat per detectar els punts que caldria millorar des d’una vessant feminista i interseccional

CARMINA MARSIÑACH

Whatsapp
Un grup de dones que van participar ahir en una de les marxes exploratòries. FOTO: A. M

Un grup de dones que van participar ahir en una de les marxes exploratòries. FOTO: A. M

Són segurs els carrers i places de Reus? Són transitables per a persones amb dificultats de mobilitat? Com es poden millorar per prioritzar la vida de la gent que hi viu? Aquestes són algunes de les preguntes que es van fer ahir les participants en una de les marxes exploratòries que s’han fet en diferents barris per repensar l’urbanisme de la ciutat des d’una perspectiva de gènere, feminista i interseccional, i detectar aquells punts que caldria millorar.

Es tracta d’una activitat promoguda pel Col·lectiu Punt 6, la cooperativa de Barcelona encarregada d’elaborar el Pla d’Acció per a l’Ordenació Urbanística des de la Perspectiva de Gènere i Feminista impulsat per l’Ajuntament de Reus.

La regidora d’Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, explica que han volgut implementar nous mètodes participatius en el procés d’elaboració d’aquest Pla: «Ja hem portat a terme tallers participatius amb un grup de dones diverses de Reus; i ara estem fent les marxes exploratòries, que serveixen per completar el diagnòstic d’una manera més vivencial. El procés participatiu el tancarem amb un taller final de validació de les directrius i d’identificació dels indrets on cal actuar».

Fa uns dies van realitzar marxes exploratòries pels barrs del Carrilet i el Fortuny. Ahir se’n van fer dues més als barris del Casc Antic, Mercat Central, el Carme, i al barri dels Poetes i al Niloga.

Les participants van iniciar ahir la ruta a la plaça de la Patacada. D‘entrada, van posar de manifest que la pandèmia els ha fet veure algunes mancances que hi ha a la ciutat: la falta de lavabos públics, així com l’absència d’espais verds al centre. En aquest sentit, es va proposar la instal·lació de cartelleria en espais municipals –com ara centres cívics–, per indicar els punts de la ciutat on es pot anar al lavabo i elaborar un mapa que es pogués consultar online. «Molta gent a les tardes em demana si pot anar al lavabo de la meva botiga», deia una d’elles. «Multen per orinar als carrers, però no donen alternatives», comentaven.

Les participants van coincidir en afirmar que al centre hi falten espais verds, parcs i espais d’esbarjo per als nens, i zones amb bancs i fonts. «A la plaça Prim, per exemple, no poden jugar amb bicicleta o amb patinet, està prohibit», deien, i van exposar que en general, consideraven que els parcs estaven poc il·luminats: «A les sis de la tarda a l’hivern estan tots buits».

També es van adonar que normalment en espais on hi ha projectes previstos a llarg termini, sempre s’hi ubiquen pàrquings de forma temporal, però «l’urbanisme no és prou flexible per a destinar-los a espais d’ús provisional per a la gent que viu a la zona», com en el cas del barri del Carme. En alguns carrers del barri, també van detectar que hi havia poca il·luminació, i «de nit no generen sensació de seguretat».

Finalment, van posar de manifest la falta de connectivitat de molts carrils bici i la manca d’infraestructures per deixar-les.

Temas

Comentarios

Lea También