Repòquer de dames

Política. Augmenta la presència reusenca a les institucions, amb la novetat que totes les representants a governs i parlaments són dones

30 mayo 2021 09:12 | Actualizado a 30 mayo 2021 09:26
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Fa sis anys, el pes polític de Reus als parlaments i governs de Catalunya i Espanya havia quedat reduït a l’escó de la diputada convergent Montserrat Vilella a la cambra catalana. Aquesta debilitat numèrica es veia agreujada per la poca influència dels líders polítics locals a les cúpules dels seus respectius partits. La situació va millorar als mesos següents amb l’elecció de Carles Pellicer com a senador –malgrat que la seva presència al Senat va ser fugaç perquè l’alcalde de Reus va perdre l’escó a la repetició electoral de 2016– i el nomenament de Meritxell Ruiz com a consellera d’Ensenyament de la Generalitat.

Des d’aquesta setmana, dues reusenques s’asseuen al Consell Executiu de la Generalitat: la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i la consellera de Feminismes i Igualtat, Tània Verge, tot i que ambdues han desenvolupat la seva carrera professional i política fora de la seva ciutat natal. Dos consellers reusencs havien arribat a coincidir al govern català als anys noranta, Josep Laporte (Ensenyament) i Albert Vilalta (Medi Ambient), però mai dues dones.

Si repassem com Reus està representat a altres institucions, trobem a Sandra Guaita (PSC) al Congrés dels Diputats, a Teresa Pallarès (Junts) al Parlament de Catalunya, i a Noemí Llauradó (ERC) a la presidència de la Diputació de Tarragona. Es dóna la circumstància que totes són dones. Cinc de cinc. Un repòquer de dames que segurament deixarà de ser noticiós aviat, però que encara paga la pena destacar perquè la situació inversa era l’habitual fins no fa tant de temps.

Aquesta dinàmica feminitzadora de la política reusenca invita a pensar que el següent pas serà que una dona ocupi l’alcaldia de la ciutat, però això ja és una altra història. D’aquí a dos anys sabrem si es confirma la tendència.

Un període irrepetible

És, en qualsevol cas, un moment de notable presència reusenca a les institucions. Lluny, això sí, del període, segurament irrepetible, on el Baix Camp comptava amb un grapat de ministres i consellers a Madrid i Barcelona. Les circumstàncies que ho van rodejar i que ho expliquen també eren excepcionals.

Parlem de 1936 i 1937, ja en plena guerra civil. Al govern de la República encapçalat per Largo Caballero van coincidir dos reusencs: Jaume Aiguader (1882-1943) i Joan Garcia Oliver (1902-1980). El doctor Aiguader, un dels fundadors d’ERC i primer alcalde republicà de Barcelona, s’incorporà al segon executiu de Largo Caballero el novembre de 1936 com a ministre sense cartera i continuà al govern de Negrín com a ministre de Treball i Assistència Social, fins al 1938.

Per la seva banda, el líder anarquista Garcia Oliver també entrà al segon govern de Largo Caballero com a ministre de Justícia. Ho va fer en representació de la CNT-FAI, juntament amb Frederica Montseny –filla de l’anarquista reusenc Joan Montseny–, que ocupà la cartera de Sanitat i es convertí en la primera dona ministra a Espanya. Ambdós van sortir del govern arran dels fets de maig de 1937 a Barcelona.

Paral·lelament a la presència d’Aiguader i Garcia Oliver a Madrid, el govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys comptava amb Artemi Aiguader (1889-1946) com a conseller de Seguretat Interior. Germà de Jaume Aiguader, va tenir una actuació controvertida durant els enfrontaments de maig de 1937, que també provocaren la seva sortida de l’executiu català.

Dos consellers de la Selva

En aquell mateix govern de Companys s’hi assentaven dos consellers de la Selva del Camp: el poeta Ventura Gassol (1893-1980), com a responsable de Cultura, i l’escriptor i dramaturg Joan Puig i Ferrater (1882-1956), com a titular de Sanitat i Assistència Social. La inestabilitat de la Generalitat republicana enmig de la guerra civil va comportar que Puig i Ferrater plegués el setembre de 1936 i Gassol –que havia estat conseller des del primer govern de Francesc Macià– tres mesos després.

La presència reusenca als governs de Companys va continuar amb el comunista Miquel Serra Pàmies (1902-1968), conseller de Proveïments. Serra va evitar la destrucció de les principals fàbriques i infraestructures de Barcelona durant la retirada de l’exèrcit republicà, tal com havien ordenat des de Moscou.

Comentarios
Multimedia Diari