Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Reus: Les sis corones de la Verge

La més coneguda és la 'Corona del poble' que la Mare de Déu llueixel 25 de setembre. La resta es posen al llarg de l´any aleatòriament

Francesc Gras

Whatsapp
La corona exposada a les vitrines del santuari va ser utilitzada per última i única vegada l´any 1941. Foto: alfredo gonzález

La corona exposada a les vitrines del santuari va ser utilitzada per última i única vegada l´any 1941. Foto: alfredo gonzález

Reus es bolcarà aquesta setmana en la Festa Major de Misericòrdia. Una festivitat que es caracteritza tant pels actes més festius com per aquells més tradicionals. Entre aquests darrers, potser molts ciutadans desconeixeran una realitat que no apareix als llibres d’història ni en cap manual de consulta popular, i que gira al voltant de la corona que porta la imatge de la Mare de Déu de Misericòrdia i el Nen Jesús.

Més ben dit, de les corones que llueixen, ja que les dues figures disposen de fins a sis peces que utilitzen al llarg de tot l’any. Per ser més exactes, la patrona de la ciutat en sosté cinc, si es té en compte que la sisena presideix una de les vitrines que es troba al mateix santuari. Segons expliquen els seus administradors, la darrera i única vegada que es va utilitzar fou el 1941.

La resta de corones responen a donacions que han fet al llarg de la història diferents famílies reusenques. Totes exceptuant la que es coneix amb el nom de la ‘Corona de poble’. Aquesta és, sense cap mena de dubte, la més especial per tota la història que té al darrere. Aquesta es remunta als anys posteriors a la Guerra Civil. Com va succeir en tants altres temples religiosos del país, el santuari va ser incendiat i la imatge de la Verge i la corona van ser robades.

Arran d’aquest tràgic succés, els administradors de la Junta del Santuari van encarregar una nova imatge per substituir la desapareguda. La tasca va recaure en mans de l’escultor barceloní Enric Monjo i, tal com va passar el 1915, van ser els fidels amb les seves almoines els qui van finançar la nova corona. L’entrega ciutadana va ser absoluta, fins al punt que molts reusencs van donar les joies i pedres precioses que es van utilitzar per guarnir la corona.

Des de llavors, aquesta és la corona que llueix la Verge de Misericòrdia el 25 de setembre quan els devots la visiten al seu cambril per tal de venerar-la. I és que aquesta peça només es pot veure el dia de la seva festivitat i cada 25 anys, junt amb la Carrossa de la Vint-i-quatrena (la darrera fou el 2004).

Diferents estils

Les formes, alçades i decoracions que presenten les sis corones són totalment diferents. N’hi ha de més esveltes, de formes més rígides o amb més pedreria. Més enllà de la ‘Corona del poble’ i la que està exposada al públic, la resta són donacions de particulars i es col·loquen de manera aleatòria. Només si alguna de les famílies propietàries ho reclama, ja sigui amb motiu d’algun acte litúrgic o data especial, se li concedeix la sol·licitud per deferència.

Pel que fa al lloc on descansen les corones mentre no llueixen sobre la Mare de Déu de Misericòrdia, aquest és un dels secrets millors guardats per tal de salvaguardar-les de possibles robatoris com ja ha passat abans. Només alguns dels integrants de l’actual junta d’administradors del santuari en coneix la seva localització amb total exactitud.

La Verge de l’aparició

Per acabar amb la tradició al voltant de la Verge de Misericòrdia, existeix una altra llegenda que, en aquest cas, gira al voltant de la seva imatge original, aquella a la qual va referir-se la pastoreta quan la gent del poble li demanava que la descrivís. Aquesta imatge de la Verge anterior a l’aparició (1592) es trobava en una capella d’una casa del carrer Monterols coneguda com la Casa Brocà. Més de 400 anys després, la figura, de fusta policromada, continua intacta a la mateixa casa, encara que ja no es troba a la capella de Betlem de l’edifici.

Però aquí no acaba tot, ja que el seu propietari, quan la va adquirir junt amb la casa, es va comprometre a treure la imatge fora del balcó de la casa del carrer Monterols perquè els reusencs la poguessin saludar. I això es dóna cada ocasió que se celebra la Vint-i-quatrena.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También