Reus a flor de pell

«El tattoo de la rosa de Reus me’l vaig fer després d’encendre la Tronada. Sempre havia volgut portar-lo». Àstrid Martín, presidenta de la Colla Gegantera de Reus des de l’any 2013, es defineix com una reusenca de soca-rel a qui li corre per les venes «sang roig-i-negre». Per això no és estrany que, ara fa uns anys, decidís gravar-se en el seu cos la principal insígnia de la ciutat. I a sobre ho va fer en un lloc ben visible com és el canell esquerre que sempre mostra ben orgullosa.

Però el cas de l’Àstrid no és únic. De fet, en els darrers temps el tattoo de la rosa de Reus s’ha popularitzat, i molt, entre els integrants del Seguici Festiu, amants de la Festa Major o reusencs «que lluitem a través de les entitats per tirar endavant totes les coses populars de la ciutat», subratlla la integrant de la colla gegantera.

Segons estimacions, sempre aproximades, dels propis integrants del Seguici Festiu reusenc, en aquests moments hi hauria més d’una vintena de persones amb la rosa de Reus estampada a la pell. Entre ells, un altre cas molt significatiu és el del Ricard Simó.

«Des del principi ja m’havia fet a la idea que volia un tattoo representatiu de la ciutat on he nascut i de la qual em sento molt orgullós de ser. Perquè puc anar a on sigui però el sentiment reusenc sempre hi serà», explica Simó, que va decidir tatuar-se la rosa de Reus a l’avantbraç dret ara farà uns set anys. En el seu cas, igual que l’Àstrid Martín, el Seguici Festiu i les festes majors de Sant Pere i Misericòrdia corrent per les seves venes. «Fa molts anys que estic dins de la cultura popular de Reus. Des de l’any 81 que faig cosetes amb entitats com els Nanos, els Gegants, la colla dels Diables de Reus, les Gitanes o els Cercolets», recorda, sense deixar de mencionar que a casa seva, fins i tot, s’han cosit les primeres camises del Xiquets de Reus o les faldilles de les integrants del Ball de Gitanes.

A l’hora de decidir per quina rosa tatuar-se les opcions són molt àmplies, quasi infinites. N’hi ha com l’Àstrid que han optat per una rosa petita i completament fidedigna a la que apareix a l’escut de la ciutat, mentre que d’altres, com en Josep Torres, van decidir-se per una imatge més moderna, interpretativa i de colors. En el seu cas, llueix la rosa a l’espatlla dreta i, com a anècdota, explica que és obra d’un tatuador de Tarragona.

Altres elements festius

Però amb la rosa de Reus no s’acaba tot. En Roger de la Cruz, integrant actiu de la Colla dels Diables de Reus, acompanya la rosa que figura al seu bessó dret amb dues grans masses. Ell mateix assegura que el valor de portar un tatuatge similar és que no tothom pot lluir amb orgull algun símbol de la seva ciutat natal.

La Marian Melo, membre del Ball de Cavallets, i el seu cosí Abel Meléndez, del Ball de Galeres, van decidir fer-se «una petita rosa travessada per una fletxa perquè fos diferent de tothom». Ells dos, amb total seguretat, deuen ser les dues últimes persones de la ciutat en tatuar-se la rosa de Reus, ja que es van gravar els tattoos en diferents parts del cos el diumenge passat. La Marian i l’Abel, com també la majoria dels portadors de la rosa de Reus, mantenen l’opinió que es tracta d’una decisió sentimental i d’estima incondicional a la ciutat més que no pas per una qüestió purament estètica. I és que, per a molts la rosa és el seu primer tattoo a flor de pell.