Reus, en 10 edificis del segle XX. La Casa Navàs, la joia de la corona del modernisme català

L’aportació de l’arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner (1850-1873-1923) a la ciutat de Reus és molt important i no sé si està prou valorada. Amb aquest article vull descriure d’una manera molt amena aquesta obra domenechiana. La Casa Navàs que és la joia de la corona no solament reusenca, sinó també catalana i europea. El matrimoni format per Joaquim Navàs i Josepa Blasco van oferir un xec en blanc per construir amb total llibertat un edifici únic, com és la guapa del Mercadal.

Hem de saber que Joaquim Navàs Padró havia esdevingut el principal distribuïdor a la Península de les millors teles d’Escòcia, Anglaterra, França, Alemanya, Bèlgica i Catalunya. Navàs i l’arquitecte Domènech s’havien trobat a l’assemblea de les Bases de Manresa l’any 1892 i havien tornat a coincidir en l’Institut Pere Mata, del que era soci fundador. A més, l’arquitecte també treballava en la construcció de la casa del notari Pere Rull. L’oferta que li havia fet el matrimoni Navàs Blasco era un regal, que no es podia refusar i ho va acceptar de bon grat. Solament li van posar una condició: tota la planta baixa s’havia de destinar al negoci, prescindint del jardí que era obligat en tota casa burgesa. A més, a la casa no hi havia de mancar ni llum, ni aire, ni natura.

Pere Monné, el mestre d’obres, podia començar les obres a partir del 10 d’octubre de 1901. Tothom es va posar a la feina, des dels paletes i manobres i un munt d’artistes, els millor de cada branca de les arts aplicades. La façana s’obria a la plaça amb un porxo. El sostenien cinc columnes, rabassudes les dues dels extrems i més esveltes les centrals. Els vianants de seguida van constatar que l’edifici s’allunyava de l’estètica habitual. Les portes balconeres estan emmarcades amb una vegetació exuberant. La tribuna és l’element a destacar: té flors esculpides a la barana i uns finestrals separats amb fines columnes que sostenen arcs trevolats –amb tres lòbuls– en una filigrana d’inspiració gòtica que fa sortir animals fantàstics dels capitells i uns caps que s’aboquen i es miren des d’uns medallons. El balcó de la cantonada sobresurt amb la mateixa barana florida i una columna ben bé a l’angle de la plaça amb el carrer de Jesús. Allà, un escut mostra una ‘J’ i una ‘N’, les inicials del propietari. Aquesta columna sosté un balconet del segon pis, que tenia una glorieta al damunt i acabava coronada per un mirador.

Arran d’una bomba, el 1938 la casa va perdre el coronament de la façana i la torre cantonera 

A la segona planta, l’any1903, al final del carrer Jesús va decidir col·locar uns arcs de ferradura islàmics i vidrieres. Damunt de la tribuna destaca el finestral en forma d’arc de ferradura. En aquests carrer disposa de deu finestres, que forma una galeria, l’una al costat de l’altra. Remata les façanes un ràfec amb una barbacana profusament ornamentada.

El 1905 es va obrir la botiga de teixits i els magatzems de la planta baixa. És un espai amb esveltes columnes de ferro de la foneria Martin Martí de Reus, que sostenen un entramat de bigues i voltes de maó. La part residencial es va acabar oficialment l’any 1908, però els treballs ornamentals encara van seguir fins tres anys més tard. Joaquim Navàs mai va acabar d’instal·lar-s’hi. Visitava les obres, els negocis i la família, però vivia a Barcelona, on va morir el 1915. És aleshores quan la Pepa es trasllada a la nova casa, ja que vivia al xalet de la Boca de la Mina.

És suficient franquejar la porta per quedar fascinat. Un mosaic de Lluís Bru cobreix el paviment amb branques i fulles, i poms florits. A les parets s’hi combinen l’arrambador de marbre, l’orla de roses esculpida per Alfons Juyol i l’estuc planxat com un domàs de Tomàs Bergadà. A l’escala apareixen les finestres geminades, amb vidrieres emplomades d’Antoni Rigalt i Jeroni Granell. En tota la casa tenim fins a dos-cents metres quadrats de vidrieres, entre finestrals, claraboies i envans. Més amunt hi ha uns arcs trevolats, orles de roses i un mosaic a la paret que estén un jardí amb brollador i ametller en flor. La il·luminació zenital fa vibrar els colors i omple de vida el conjunt.

La sala de rebre que s’obre a la tribuna de la plaça, disposar d’un terra de parquet, domàs de seda a les parets, arrambadors de fusta amb fina marqueteria, tot està dissenyat per Gaspar Homar en col·laboració amb Josep Pey. El menjador amb una llar de foc recollida, emmarcada per tessel·les, i al damunt una escena pagesa cisellada en fusta. La terrassa interior, amb lluernes al terra per il·luminar la botiga i dos grans plafons ceràmics a les parets. Un presenta la flota catalana, que salpa de Salou a la conquesta de Mallorca. I a l’altre hi apareix idealitzada la ciutat de Tessalònica, per on van passar els almogàvers.

Joaquim Navàs i Josepa Blasco van oferir un xec en blanc per construir amb total llibertat l’emblemàtic edifici

Pepa Blasco Roura va morir l’any 1928 sense descendència, i la casa va passar al seu fillol, Joaquim Blasco. S’hi va traslladar amb la seva família, i s’hi van quedar durant la Guerra Civil, fins que una bomba va esclatar l’any 1938, per l’aviació italiana en plena Guerra Civil, amb efectes devastadors: va perdre el coronament de la façana i la torre cantonera amb el carrer Jesús.

Més endavant els franquistes a més de saquejar la botiga, van tancar a Joaquim Blasco a la presó. Darrerament va passar d’un membre de la família a un altre, i cadascun va esforçar-se a mantenir-la impecable i arreglar allò que calgués. L’any 2018, amb nova propietat majoritària, s’ha fet evident la voluntat de posar-la a disposició del públic, alhora que s’analitza què cal restaurar.

Sens dubte la Casa Navàs, la guapa del Mercadal, gaudeix de més llum interior, i més plantes i flors, que cap altre edifici. Arreu hi floreixen lilàs, gira-sols, gardènies, roses i flors de saüc, en pedra, als mosaics, als vidres i a la fusta, en una integració i riquesa de les diverses arts que no té parió.

És obvi manifestar que la Casa Navàs és una autèntica joia de la corona Modernisme europeu i català, que sempre es mereix una visita.

CASA NAVÀS

- Autor: Lluís Domènech i Montaner. (Barcelona, 30 de desembre 1850, 27 de desembre 1923)

- Ubicació: Plaça del Mercadal, 7

- Any d’inauguració: El 10 d’octubre de 1901 es comencen les obres. El 1905 s’obre la botiga. Acaben l’any 1908

- L’anècdota: Joaquim Navàs mai va acabar d’instal·lar-s’hi. Visitava les obres, els negocis i la família, però vivia a Barcelona, on va morir el 1915. Pepa Blasco va morir l’any 1928 sense descendència, i la casa va passar al seu fillol, Joaquim Blasco.
És gairebé l’única obra al país que ha arribat fins als nostres dies tal com es va estrenar.

* Josep Maria Buqueras Bach. Reus (1946), arquitecte tècnic (UPC 1972) professor de dibuix tècnic de FP, 3r. i 4rt. d’ESO i Batxillerat (1982-2006).  Autor  d’’Arquitectura de Reus. Tomb de Ravals’ (1985), ‘Arquitectura de Tarragona des del segle XII’ (1991). ‘La Laboral de Tarragona. Fonaments i construcció’ (2007) y ‘El Modernisme a Tarragona’ (2014). President fundador de la ‘Fundació Trencadís. Modernisme i Cultura’.