Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Reus i el paper de fumar

A la ciutat van proliferar, a finals del segle XVIII, els negocis locals que fabricaven carteretes i llibrets de paper de fumar
Whatsapp
A l´edifici de l´antiga seu del Tio Canya s´havia fet paper. Foto:Arxiu Antoni Zaragoza

A l´edifici de l´antiga seu del Tio Canya s´havia fet paper. Foto:Arxiu Antoni Zaragoza

A Reus, a finals del segle XVIII, vers el 1780, era coneguda l’existència d’empreses dedicades a la fabricació de carteretes i llibrets de paper de fumar. Tot i que el seu ús va arribar a ser molt popular, avui la majoria de persones desconeixen la seva existència.

Els llibrets de paper de fumar vuitcentistes eren rectangulars i contenien 100 fulls. Més endavant, les empreses nacionals i estrangeres van llençar al mercat els formats rectangulars i quadrats com els que encara venen avui els estancs.

Abans era habitual veure embolicar cigarretes en qualsevol lloc. Era tota una cerimònia: treure la petaca de tabac, extreure’n una pessigada automàticament, agafar el paper de fumar i, amb més o menys pràctica, caragolar el cigarret. Als inexperts els hi havien de caragolar i, com que per humitejar la pega del paper s’havia de llepar la vora, la pregunta de rigor era «Vols que te’l llepi?»

Alguns cigarrets quedaven com a ‘xurros’ i mentre s’anaven consumint omplien de fumades la roba –si anaven pel carrer–, les estovalles, el sofà o qualsevol peça de roba que es posava a tret –si estaven a la llar no se n’escapava res. S’havia donat el cas, entre alguns que anaven en bicicleta o Mobylette, que les espurnes se’ls posaven a la roba i, amb l’aire, es calaven foc ells mateixos!

Quan el tabac es va donar a conèixer als mercats, es venia en paquets de picadura, a granel o en versions semblants. Més tard van venir els paquets de cigarrets enrotllats, però eren massa cars per les classes més humils que, forçosament, havien de caragolar-lo a mà. Les famílies benestants eren els grans consumidors de cigarrets prefabricats que apareixien sovint a les propagandes dels grans diaris i revistes.

 

Fumar fulles d’avellaner

En èpoques de dificultats econòmiques, el personal arribava a fumar fulles d’avellaner i a fer invents casolans per al consum, com les pipes de canya.

Tornant al tema inicial, cal destacar que a Reus es van conèixer bastantes marques locals de llibrets de paper, com les de Juan Ferré Muni (carrer Santa Anna, 15), Eduardo Gavarró (carrer Santa Anna, 17), Vda. Eduardo Gavarró (carrer Galanes, 11), Anton Amill (carrer Galanes), Jaime Gavarró e Hijos (carrer Santa Anna, 3), Vda. de Sabater e Hijo (carrer Monterols, 23) entre un llarg etcètera.

La labor desenvolupada per aquest gremi resulta laboriosa de recopilar, si tenim en compte que van ser molts els impressors que es van dedicar a editar carteretes que servien de suport als llibrets, algunes d’elles impreses sobre fusta de boix.

Normalment, el paper de fumar havia de reunir uns requisits indispensables que no tots els fabricants podien oferir. Els fabricants de paper, com podien ser els de La Riba, havien de complir les mesures establertes per les normes de sanitat i el paper havia de ser del tipus anomenat d’arròs.

Per tant, els fabricants de llibrets o carteretes de paper havien de proveir-se de matèria primera de bona qualitat, fins al punt que un d’ells, Eduardo Gavarró, marca El Reloj (1885), recomanava a través de la premsa local, que els fumadors diguessin «no» a les marques estrangeres, que no oferien suficients garanties.

Es dóna la circumstància que Eduardo Gavarró (antecessor de la família Benach-Pascual) va ocupar una casa al carrer Santa Anna, núm. 17 de Reus (un immoble que fa xamfrà amb el carrer Casals). Aquest local, que fa anys ocupava una pastisseria, més tard un establiment de productes veterinaris i, en acabat, la perfumeria de les germanes Martínez, va acollir –el que són les coses– una possible seu de la Joventut d’Esquerra Republicana de Catalunya, anomenada «el Tio Canya» que va durar poc temps amb l’èxit polític d’un dels descendents de la família Benach, Ernest, que va ser President del Parlament de Catalunya.

La indústria dedicada a la fabricació del paper de fumar va anant decaient a conseqüència de la popularització dels cigarrets prefabricats. Tot i que alguns fumadors van seguir els antics costums, en general, aquells que es feien el cigarret van anar reduint el consum, fins a arribar a avui que sembla que torna a estar de moda.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También