Más de Reus

Reus Munta i Baixa

Reus ja sembla una ciutat del cinturó de Barcelona

L’altra cara de les eleccions. L’altíssima abstenció i els resultats de Vox són idèntics als dels grans municipis de l’àrea metropolitana 

Josep Cruset

Whatsapp
Josep Cruset

Josep Cruset

Tres col·legis electorals de Reus –el Pavelló Olímpic, la Fira/Tecnoparc i l’escola la Vitxeta– van registrar diumenge passat índexs de participació inferiors al 40%, xifres insòlites i amb una forta repercussió en el còmput global, especialment en el cas del Pavelló Olímpic que, amb 11.571 electors, és el més nombrós de la ciutat, molt per damunt de tota la resta.

D’altres col·legis, com l’Institut Salvador Vilaseca o el Centre Cívic Migjorn, van superar per poc el llistó del 40%. Tot plegat es va traduir que al conjunt de la ciutat només el 46,7% dels reusencs amb dret a vot acudissin a les urnes. Unes dades rècord, molt per sota de la mitjana catalana, que també va ser històricament baixa, amb el 53,5%.

Cues el 14-F per poder entrar a votar al Pavelló Olímpic, el col·legi electoral més gran de la ciutat i un dels més abstencionistes. FOTO: Ivan Compte

Més enllà de la seva incidència als resultats i de l’anàlisi de quins partits van sortir més perjudicats per una abstenció tan alta a determinats barris, el fet dibuixa un perfil electoral de la ciutat no gaire complaent. De fet, són xifres més pròpies dels municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona tradicionalment més abstencionistes a les eleccions catalanes, que no pas d’una de les principals ciutats de la resta del país.

Reus s’equipara amb l’Hospitalet de Llobregat (47,1%), Badalona (45,7%) o Santa Coloma de Gramenet (44,6%) i s’allunya de Barcelona (57,1%), Girona (57,6%), Lleida (54,6%) o Tarragona (52,4%). Sobta que qualsevol de les principals ciutats del Baix Llobregat (Cornellà, Sant Boi, El Prat), el Vallès (Sabadell, Terrassa, Granollers) o el Maresme (Mataró) presenti nivells de participació superiors a Reus.

L’independentisme, en la mitjana

Igualment, si ens fixem en la realitat metropolitana més propera, les ciutats veïnes del Camp de Tarragona registren una participació més alta, excepte Salou.

Això vol dir que sociològicament Reus és cada cop més semblant als municipis del cinturó de Barcelona? El temps dirà si aquesta tendència es consolida, però de moment els resultats encara marquen diferències substancials, perquè allà el PSC ha tornat a ser clarament hegemònic i a Reus la victòria ha estat per ERC –encara que per poquíssim marge– i JxCat ha quedat a prop de socialistes i republicans, cosa que no passa a l’àrea metropolitana barcelonina. Tanmateix, el suport que allí obté En Comú Podem és superior, mentre el de la CUP està molt per sota del que té a la capital del Baix Camp. A més, aquí la suma dels partits independentistes (52%) iguala la mitjana catalana.

Però les urnes també apunten algunes tendències anàlogues més enllà de la baixa participació. La més cridanera fa referència a Vox. Els resultats del partit d’extrema dreta a Reus (10,1%) són idèntics als que obté a les ciutats barcelonines on l’abstenció ha assolit quotes superiors al cinquanta per cent. Així, Vox recull el 9,6% dels vots a l’Hospitalet de Llobregat, el 9,7% a Badalona, el 9,8% a Santa Coloma de Gramenet o el 10,7% a Mataró.

Tot i això, l’impacte del populisme d’extrema dreta a Reus és encara inferior al que registren les ciutats del seu entorn immediat com Tarragona (12%), Cambrils (13,1%), Salou (18,2%) i Vila-seca (19,3%).

Si mirem a l’altre costat del ventall polític, els resultats de la CUP són molt millors a Reus que als esmentats municipis veïns, tot i que aquí intervé la forta implantació municipal que els anticapitalistes han assolit des de la seva entrada a l’ajuntament reusenc el 2011. Que el 14-F Vox aconseguís superar la CUP a la ciutat és una dada significativa en quant a la polarització dels votants.

La punxada del PDeCAT

Des de la perspectiva estrictament municipal, els resultats del PDeCAT concentraven especial atenció. Recordem que Reus és la ciutat més gran amb l’alcaldia en mans dels postconvergents –ja era la més gran governada per JxCat abans del trencament– i, per tant, un feu on esperaven captar vots.

Més enllà del primer examen electoral deslligat de Puigdemont, constituïa també una referència en clau local, especialment amb la vista posada al 2023. Presentant-se al marge de Junts, el partit de l’alcalde Pellicer aconseguiria arrossegar a part dels votants que li van donar el triomf a les municipals? El suport personal obtingut per Pellicer tindria alguna mena de continuïtat en unes eleccions completament diferents?

L’anàlisi comparada també aporta dades sorprenents. Els resultats del PDeCAT a Reus (3%) són dels pitjors obtinguts pel partit als municipis on ostenta l’alcaldia. La comparativa amb Tortosa, (6,4%), Deltebre (7%) i Gandesa (14,2%) és dolenta. Fins i tot amb Vila-seca (3,1%). Igualment passa amb els feus demòcrates de fora de la demarcació, com Igualada, Vilafranca del Penedès, Puigcerdà, Lloret de Mar o Calella.

Cal anar-se’n a Martorell o Premià de Mar per trobar percentatges menors de vots al PDeCAT allà on governa. Municipis també del cinturó de Barcelona.

Temas

Comentarios

Lea También