Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Reus CRÒNICA

Reus mai és tan gran com en el dia de Misericòrdia

El Seguici Festiu es llueix en la baixada al Santuari de Misericòrdia en una cercavila de especialment agraïda pels més petits

JORDINA SALVAT

Whatsapp
FOTO: Alfredo González

FOTO: Alfredo González

FOTO: Alfredo González

FOTO: Alfredo González

FOTO: Alfredo González

FOTO: Alfredo González

FOTO: Alfredo González

FOTO: Alfredo González

FOTO: Alfredo González

FOTO: Alfredo González

FOTO: Alfredo González

FOTO: Alfredo González

Reus mai és tan gran com en el dia de Misericòrdia. La baixada del Seguici festiu té això d’especial. Fa, almenys per un dia, dels carrers allunyats del nucli antic, el centre neuràlgic popular i cultural de la ciutat.

L’Emma té només quatre anys, però afirmava amb rotunditat que el Seguici li agrada molt més aquí, al Passeig Misericòrdia. Té més espai per veure de ben a prop i tranquil·lament al seu element favorit, la Víbria. L’espera asseguda en un banc perquè els petards no li acaben d’agradar gaire i la Colla de Diables ja ha començat a desprendre foc i pólvora.

«És diferent, som del voltant del barri i ens agrada que estigui prop de casa» expliquen la Rosa i la Marga, mare i filla reusenques de tota la vida. «Diumenge faig 67 anys, posa que fa 60 que vinc aquí», afegeix la Rosa. Els seus elements preferits són el Bou i la Mulassa. De fet, tenen una Mulasseta de cartó que la Rosa va fer a la seva néta per la cercavila d’Elements Fets Per a Tu - Fan del Seguici. Uns quants metres més enllà, un nen sota un Gegant Indi casolà balla seguint el ritme dels gegants. Amb el seu germà s’han fet el seu propi recorregut. El mateix que el del Seguici Festiu, però en comptes de per la zona de vianants del mig del passeig, a la carretera que l’envolta. Es passen les tovalloles i fins i tot saluden com els grans. Això sí, sempre, al costat del Gegant Indi.

Els nens gaudien mentre feien la seva pròpia música, amb tambors i flautes de joguina o bé dues tapes d’olla. Les terrasses del passeig estaven plenes de gent que aprofitava per fer el vermut mentre veia passar el seguici amb el Santuari de Misericòrdia lluint ben gran al fons. «Sempre hi venim, vivim a la carretera de Salou. Els nens estan emocionats», explica l’Adirà Casanova. «Està bé que no sempre siguin les coses al centre». «Vaig arribar a Reus amb set anys. Sóc del centre però aquest acte té quelcom bonic», diu la Deni, que passeja amb el seu marit.

El ball a Misericòrdia

La Baixada al Santuari de Misericòrdia té els seus orígens als finals del segle XVI, quan els reusencs tenien problemes amb epidèmies i sequeres i anaven a buscar ajut diví per mitjà de la Mare de Déu de Misericòrdia. Un cop aconseguit el favor, tornaven la imatge al santuari amb una gran festa.

Ahir eren els trets del Canó de Festes de Reus els que obrien el pas cap al Santuari. Canonades de festa acompanyades de la Víbria, el Drac i el Basilisc de Reus. Aquesta bèstia amb cap de gall, cua de serp, cos de gripau i amb ulls de vidre va anar desfilant pel passeig al ritme de músiques engrescadores com la popular ‘Lo más vital’ del Libro de la Selva per després fer un ball solemne davant del Santuari de Misericòrdia. Rere seu, el popular Lleó congregava els més petits en una desfilada especial, l’última càrrec de Josep Lluís, que deixava ahir de ser-ne el cap de colla.

Les músiques s’entrellaçaven en el passeig amb els Nanos, la Mulassa i els Gegants, sempre acompanyats del ‘guapo’ del Carrasclet. Alguns dels presents duien la corona de la Nit de Fer l’Indiu, fet que demostra com d’estimat n’és aquest gegant. Rere d’ells, les trabucades del Ball de Pere Joan Barceló donaven pas al seguit barreja de danses del Seguici Festiu: el Ball de Cercolets, el Ball de Prims, el de Valencians, el Ball de Mossèn de Joan de Vic... Tots ells es guardaven quelcom especial per mostrar davant el Santuari. «És molt còmode viure el seguici des del passeig», deia la Marta, mare del Joel, que s’emmirallava amb el Ball de Galeres.

El repic de fusta del Ball de Pastorets i del Ball de Bastons de l’Esbart Santa Llúcia, el so de les espases del Ball de Cavallets i les castanyoles del Ball de Gitanes completaven el festival popular.

Al final de tot, però, encara hi quedaven la colla castellera dels Xiquets de Reus i l’Àguila, que sempre aixeca els peus del terra i els aplaudiments d’aquells qui la miren al ritme de la seva cançó. Tot i això, tant els castellers com l’Àguila, semblava que estiguessin donant tot el protagonisme als demès elements del Seguici Festiu de Reus, doncs, sabien perfectament que el seu moment arribaria la tarda d’ahir, amb els castells davant del Santuari i el ball solemne curt de l’Àguila a l’interior de l’església de Misericòrdia.

La missa solemne

A les onze del matí, la plaça del Santuari concelebrava la missa solemne. Enguany presidida per l’arquebisbe de Tarragona, el Monsenyor Joan Planellas Barnosell. Amb centenars de cadires plenes, i mentre es preparaven les taules pel dinar dels grups festius, l’arquebisbe va apel·lar a la patrona Misericòrdia per ajudar als presents, als absents i als malalts que seguien la missa des de casa. No hi van faltar els representants de l’Ajuntament, com l’alcalde Carles Pellicer o el portaveu del PSC, Andreu Martín. L’apartat musical, a càrrec de l’Orfeó Reusenc va acompanyar la missa, que un cop acabada, escoltà el repic de campanes del Santuari. Amb l’actuació de la Banda de Cornetes i Tambors Verge de Misericòrdia es dóna pas a l’ofrena foral i musical al cambril de la Mare de Déu.

Temas

Comentarios

Lea También