Reus s´embruixa per Sant Pere

Pels volts del 1548 Reus era una ciutat emmurallada i molt més petita que en l’actualitat. La religió i el càstig diví dominaven la societat de l’edat mitjana i els individus savis, contraris a les pautes marcades de la vila o solitaris, esdevenien sospitosos i eren titllats de bruixots o bruixes. Segons deien, tenien poders sobrenaturals i fomentaven el triomf del mal a la terra. En aquest ambient es van capbussar més de quaranta reusencs el dilluns passat en assistir a la ruta guiada d’Ans Educació, Bruixes a Reus: la condemna de Malet. Grans i petits van poder descobrir el patrimoni oblidat del territori en un context llaminer en el qual les bruixes fugien de les mans del caçador Joan Malet, de Flix.

Primera parada: la Prioral. «En aquest espai, en ple segle XVI, hi havia un petit cementiri, on tothom passava. Era el racó que més ventilació tenia, perquè totes les cases del voltant eren molt estretes», va explicar un dels experts d’Ans Educació, Joan Velasco.

Endinsats en la conjuntura d’una societat agrària que convivia plagues i malalties –segons els habitants de la vila propiciades pel sector repudiat de la societat–, es va esmentar la història d’amor estroncada de Joan Malet amb una bruixa, de la qual «té un desengany, a partir del qual es convertí en caçador. De fet, va desenvolupar un talent innat per saber qui era bruixot tan sols posant la vista en una persona», va continuar en Víctor Garcia.

A aquestes altures, els assistents a la ruta es trobaven a la plaça del Mercadal. «Tant bruixes com bruixots es reunien en aplecs i feien de les seves: cantaven, ballaven, etc. El cas és que afirmaven que podien volar i els eren atribuïts casos de pesta i assassinats, afirmacions que els feien sentir poderosos», va explicar Velasco. Per saber si un individu era bruixot, els sospitosos se sotmetien a un examen, en el qual «s’havien de despullar per deixar veure les marques a la pell, pròpies d’un bruixot». També eren sotmesos a tortures molt fortes. En aquest context, Malet va començar a empresonar bruixes. «El senyor Diego Sarmiento li va suggerir que empaités les de famílies adinerades. Aquí comença el declivi del caçador Malet», va anunciar Garcia.

I és que el natal de Flix va esdevenir sospitós en tenir un talent innat com el de descobrir bruixes només mirant-les, factor que no va passar per alt la Inquisició.

Els fruits de l’èxit

La ruta, estrenada el passat mes de novembre de 2015, repeteix iniciativa enguany. «L’èxit ens ha animat a continuar. Volem trencar amb la típica explicació perllongada de l’excursió. La història es pot explicar de mil maneres i nosaltres ho fem a dues veus, tot canviant d’itinerari explicatiu», detalla Joan Velasco. L’entitat estudia més endavant eixamplar la secció de temes. «Hem pensat que podríem abordar altres temes revolucionaris com ara la dona i la revolució de les Sederes o l’episodi escabrós viscut el 1714 amb un guerriller que traeix els seus companys en el context situacional de Carrasclet», aporta.

Aquesta segona edició ha disposat de tres dies de ruta que van començar aquest dilluns, 20 de juny, i continua avui a partir de les 20.30 hores al carrer de la Font. Avui dimecres es clourà la seva programació de festa major. Els interessats en assistir ho poden fer per un preu de 3 euros. Per als menors de 10 anys serà gratuït.