Reus tanca el 2016 amb un superàvit de 5,9 milions

L'Ajuntament de Reus tanca el pressupost municipal de 2016 amb un superàvit de 5,9 milions d'euros. Amb aquest romanent positiu, el consistori podrà liquidar completament el pla d'ajust. L'alcalde de Reus, Carles Pellicer, s'ha congratulat de saldar-lo sis anys abans del previst -l'operació finalitzava l'any 2023- i de ser dels primers ajuntaments en poder-se alliberar del crèdit de l'Estat. Pellicer, però, no paeix que el PSC de Reus s'hagi negat a donar llum verd als nous pressupostos del 2017, encara per aprovar en un consistori amb govern en minoria de CiU, ERC i Ara Reus. Pellicer ha retret als socialistes la seva negativa per manca de confiança i els ha replicat que el superàvit prova la "bona gestió" de l'actual govern, en contraposició precisament a la "lamentable situació econòmica" heretada de l'etapa socialista, amb "factures amagades deliberadament al calaix", ha dit l'alcalde.

Pellicer, acompanyat del regidor d'Hisenda, ha insistit en què el PSC a Reus hauria de prendre bona nota de la gestió de contenció que ha hagut d'assumir el seu govern, en comparació a l'etapa socialista. De fet, el pla d'ajust es va signar l'any 2012 per un import de 36,6 milions d'euros arran les factures provinents del 2011 i que no es podien pagar.

El superàvit de 5.885.000 euros -5,4 corresponen al propi Ajuntament mentre que 465.000 euros restants són dels organismes autònoms- ha servit de contrarèplica per a l'alcalde per demostrar la feina feta en "posar ordre" en un consistori on havia imperat el "descontrol" i la "falta de rigor" durant l'època d'hegemonia socialista.

"Si això és mala gestió, els del PSC s'ho hauran de fer mirar", ha etzibat Pellicer, visiblement ofès per la negativa de l'assemblea del PSC a aprovar els nous comptes, si bé el grup municipal hi hauria donat suport. "Això posa en evidència la falta d'entesa i contradicció entre el partit del PSC a Reus i el grup municipal", ha afegit l'alcalde convergent.

El romanent: diversos destins

El govern municipal preveu destinar una part del romanent de tresoreria -2,7 milions- a liquidar i saldar definitivament el crèdit del pla d'ajust, amb la conseqüent desaparició de les restriccions vigents del pla. D'altra banda, 2,5 milions quedaran pendents de distribuir per a futures necessitats. No es descarta que s'hi pugui incloure l'hospital.

Els 465.000 euros dels organismes autònoms es retornaran a la pròpia gestió interna de cada entitat. Finalment, es destinaran 223.000 euros a Redessa . Aquesta aportació a Redessa permetrà desfer una compravenda de terrenys dels anys 2007-2009, de l'Ajuntament a la societat -aleshores Gupsa-, que la societat no va arribar a pagar mai.

El consistori atribueix l'obtenció d'aquest superàvit a la "bona gestió tant d'ingressos com de despeses", des de majors ingressos associats a tributs de comportament variable -plusvàlua, ICIO i obres i llicències urbanístiques-, a l'estalvi en la despesa financera. Havent liquidat el pla d'ajust de l'Estat, l'Ajuntament s'estalviarà uns 150.000 euros d'interessos.