Reus, una ciutat assolada per les bombes

Sofriment, patiment i la impossibilitat de fer una vida mínimament normal. Aquest és el retrat vital d’un dels episodis més durs que va patir la ciutat durant la Guerra Civil. Avui, 26 de març, es commemora el 80è aniversari del bombardeig que va afectar la plaça Prim. «El 26 de març de 1938 hi va haver uns bombardejos molt importants que van creuar la ciutat. Dues de les bombes van caure a la plaça Prim. Les explosions van deixar absolutament marcades les columnes dels porxos de la plaça», explica l’etnòleg Salvador Palomar. Els impactes de la metralla es conserven avui en dia, en un exercici de memòria històrica per no oblidar els fets. 
A un quart i mig de nou del matí, sis bombarders S-79 –amb quaranta-vuit bombes de cent quilos, explosives, i vint-i-quatre més, de vint, incendiàries– van tornar a assolar la ciutat de punta a punta. Sembla que foren dos atacs seguits, amb pocs minuts de diferència.

Salvador Palomar també destaca els atacs que el mateix dia van afectar la plaça Mercadal. Recorda que «a la cantonada del carrer de Jesús, una bomba destruí cal Pedrol i deixà molt malmesa la casa Navàs, que va perdre bona part del darrer pis i de la teulada, així com la torreta de la cantonada, que no s’ha arribat a reconstruir». Encara avui és un testimoni dels estralls dels bombardejos. A més, les bombes van destruir una fàbrica de persianes i van cremar un magatzem de roba.

Un hivern molt dur 
Els fets de fa 80 anys van marcar la història de la ciutat. Salvador Palomar senyala que «els mesos entre gener i març del 1938 van ser molt durs, per la continuïtat dels atacs i perquè en alguns casos van ser els que van deixar més víctimes». «Concretament, entre el 21 i 24 de gener es calcula que va haver-hi una vuitantena de morts», assegura. Recorda que el 21 de gener de 1938 una bomba va impactar a l’entrada del refugi antiaeri de la plaça Llibertat. «La zona era un lloc on hi havia molta activitat i en sonar les sirenes, que advertien dels atacats, va caure una bomba a la boca del refugi, que era el més gran que hi havia a la ciutat», explica l’expert i afegeix que no es van poder contar les víctimes, va ser un moment molt sagnant.
Les operacions bèl·liques també van deixar al seu pas un important nivell de destrucció. Salvador Palomar recorda que «Reus va ser una ciutat molt castigada, amb unes 900 cases afectades de les quals una tercera part van quedar totalment destruïdes». 

Confiança en els refugis
La defensa passiva es va convertir en la millor arma de la població reusenca. «Els bombardejos aeris van sobrevenir la població, la Guerra Civil espanyola és el primer conflicte a Europa en què es fa servir l’aviació per bombardejar», apunta Salvador Palomar. Però la ciutat i la població van reaccionar amb rapidesa, i es va plantejar seriosament la construcció de refugis. «Es parla de la construcció de refugis molt aviat. A finals del 1936 i principis del 1937 es comencen a edificar, i la sensació que hi ha és que un cop comencen a caure bombes pel terme municipal la construcció s’accelera, i encara més amb el bombardeig del 17 de setembre de 1937», relata Salvador Palomar, qui detalla la seqüència dels fets: «A l’abril, entre Reus i el Camp d’Aviació, havien caigut bombes sobre el terme, sense arribar a tocar el nucli urbà. A l’agost hi va haver el bombardeig que va afectar la zona del Parc de Sant Jordi. Però el primer bombardeig que va cosir la ciutat va ser el del 17 de setembre de 1937 i que va tenir un important impacte moral, ja que va caure al Centre de Lectura, uns fets que van tenir molta transcendència», recorda l’historiador.

Segons el relat de l’etnòleg a partir d’aquest moment es va accelerar la construcció de refugis i realment si va treballar durant tot el conflicte. «Els refugis es construïen i al mateix temps anaven caient bombes», assegura. La ciutat va tenir 18 grans refugis públics que, impulsats pel Consell Municipal, segons Salvador Palomar, «la voluntat era que es pogués amagar tota la població». 
Segons l’expert, per ordre de construcció, el primer va ser el de la plaça Prim, seguit del Mercadal, la Llibertat, la Patacada, els passejos... Però a partir de l’hivern del 1938 els veïns també comencen a construir refugis per iniciativa pròpia. 
«A l’Arxiu Municipal es conserven desenes de peticions per poder construir-ne per iniciativa particular, però que estaven oberts a tothom», explica Salvador Palomar, que recorda que els testimonis orals de l’època també apunten que «n’hi hauria d’inventariats un total de 110 a l’interior del nucli urbà, més unes quantes desenes per tots els masos i masets que envolten la ciutat». En total, l’esforç d’autodefensa ciutadana sumaria més de 150 construccions a la ciutat. «La defensa passiva va ser molt important a l’hora de salvar vides i amb la perspectiva del temps és important posar aquesta obra en valor tenint en compte que, dintre de la desgràcia que és una guerra, la població no combatent és la més indefensa», explica l’expert.

L’esforç de l’autodefensa sumaria més de 150 refugis d’iniciativa pública i privada

Placa en record dels fets
Coincidint amb l’episodi del 26 de març de 1938, l’Ajuntament fa avui a les 13 hores un acte públic i descobrirà una placa a la plaça Prim en record dels bombardejos que van assolar la ciutat de punta a punta, demà farà 80 anys. 
A la tarda, a partir de les 17.30 hores, també es farà una visita guiada al refugi de La Patacada, un recorregut que es repetirà el dimarts 27 de març, a la mateixa hora. Per cloure els actes de commemoració dels bombardejos del 1938, posteriorment a les 19 hores, es farà a l’Arxiu Municipal de Reus, una conferència a càrrec de Josep Sánchez Cervelló, degà de la facultat d’Història de la Universitat Rovira i Virgili. Finalment, al vestíbul de l’Ajuntament de Reus, des del mateix dilluns 26 de març i fins al dia 31, també es podrà visitar l’exposició ‘Reus sota les bombes’ produïda per l’Arxiu Municipal de la ciutat.