Rosa Mauri i la ciutat on hauria volgut néixer

Tot i que encara es pot trobar en alguna publicació més o menys recent que la famosa ballarina Rosa Mauri nasqué a Reus l’any 1849, en realitat va néixer i fou batejada a Palma de Mallorca el 15 de setembre de 1850 (així consta al llibre Roseta, presentat fa poques setmanes al Teatre Fortuny). Aquesta dada, anecdòtica si voleu, la va donar a conèixer públicament Josep Iglésies (Reus, 1902 - Barcelona, 1986) al llibre La dansarina Roseta Mauri (1850-1923), redactat a partir del material aplegat inicialment per Ferran Canyameres (Terrassa, 1898 - Barcelona, 1964) i publicat finalment per l’Associació d’Estudis Reusencs (en dos volums, any 1971).

Entre la correspondència de Salvador Vilaseca conservada al Museu que porta el seu nom, hi ha diverses cartes de Josep Iglésies que fan referència a la investigació que va portar a terme per bastir l’excel·lent estudi biogràfic suara esmentat. Iglésies va advertir, ben aviat, que les dades que hom havia donat per bones fins aleshores sobre el lloc i la data de naixença de Rosa Mauri no eren correctes. En una carta mecanoscrita, datada a Barcelona el 9 de gener de 1970, Iglésies explicava al seu amic Vilaseca (hi senyalo els punts i a part amb barres inclinades i hi normalitzo els accents gràfics):

« [...] Ara, a la fi, m’he submergit en la biografia de Roseta Mauri. M’hi he vist obligat, puix el Sr. René Victor Manaut ha escrit a l’hereu Vilella reclamant el retorn immediat de l’àlbum de retalls de diari i les fotos que va deixar i que en Canyameres –en tot o en part– va deixar en morir i que ara puc consultar. / Amb relativa urgència, necessitaria una autorització per fer treure clixés dels dibuixos que representen Roseta que hi ha en alguns dels diaris retallats a l’àlbum, els quals servirien pel llibre. No s’hi perd res, puix també caldria fer-los en el moment de l’edició. Vull dir treure els clixés d’imprimir directament dels originals. Naturalment cal fer això abans de tornar l’àlbum. / A més, m’hauríeu d’autoritzar per fer treure una fotocòpia de les planes de l’àlbum. Això darrer val a 9 pts la plana i hi ha unes 150 planes. Total valdria unes 1350 pts. Les fotocòpies es poden llegir però queden massa apagades per fer clixés d’impressió. El preu dels clixés l’ignoro, però ja dic que s’aprofitarien més tard. Si hem de fer treure fotografies i després, damunt d’elles, extreure els clixés d’impremta seria doble despesa. / Això a part, puc afirmar rodonament que la partida de baptisme que a Reus es dóna com de la ballarina, on apareix com a filla de Francesc i Cristina, del dia 6 de desembre de 1855, no correspon a la Roseta Mauri que ens interessa, sinó a una cosina germana seva, a la qual va ésser posat el mateix nom. Segons la làpida de la tomba de la ballarina del cementiri de París, s’anomenava Isabel, Amada, Rosita Mauri i va morir el 3 de desembre de 1923, als 74 anys. Això darrer, indica haver nascut sobre el 1849-1850. Enlloc no figura el nom de la mare. Sembla que el pare es deia Pere. / La dansarina deia a tots els periodistes i ho va repetir una infinitat de vegades, que havia nascut a Reus el 15 de setembre de 1856. En una carta d’Andreu de Bofarull a J. Güell i Mercader, signada l’any 1876, que he trobat a la Casa [de l’]Ardiaca de Barcelona, diu que Roseta Mauri, que aleshores no era encara la notabilitat parisenca, va néixer el 15 de setembre de 1852, la qual és la mateixa que dóna un Sr. Martínez de Velasco a [La] Ilustración Española y Americana. / Si podeu fer la consulta als llibres parroquials a veure si hi ha alguna cosa en aquestes dates, potser podrem escombrar la trenyina que hi ha feta entorn de la primera llum de Roseta Mauri. Penso, però, que no trobareu res. Les meves sospites van per un altre camí [...].»

Vilaseca i el prior Antoni Parera no van trobar res, efectivament, als volums reusencs. Les sospites d’Iglésies el van portar, finalment, al llibre de baptismes de la parròquia de Sant Nicolau, de la capital mallorquina. Allí hi havia la partida en què apareixia «una niña [...], hija legítima de Pedro Mauri y de Amada Segura consortes, naturales ésta de Palma y aquél de Reus, Provincia de Tarragona», a la qual «se le puso por nombre  María Rosa, Isabel, Antonia y otros». Es una història ja coneguda, però aprofito l’avinentesa per a dir que l’àlbum de retalls que esmentava Iglésies es conserva actualment a l’arxiu del Museu de Reus.

Pel que diu Iglésies a la carta (i al llibre signat amb F. Canyameres), Rosa Mauri (coetània, per cert, de Gaudí) va procurar dissimular la seva veritable edat: una cosa molt comprensible en una artista. Però també va dir públicament, i molts cops, que era reusenca. I ho va dir perquè se’n sentia, de Reus, i perquè –tot aplicant l’anomenat ius sanguinis– hi havia nascut el seu pare Pere Mauri (també ballarí). Així ho indicava la ballarina en una carta –escrita a París el 8 d’octubre de 1890– que va trametre a la revista Reus Artístich i que fou publicada al número 10, corresponent al gener de 1891 (pàgina 121): «[...] veo con gran satisfacción que mis paisanos no se olvidan de mí. Cómo podría yo olvidar Reus siendo la patria de mi padre y por consiguiente la mía?». Com assenyala el títol del primer capítol del llibre editat l’any 1971, sens dubte Reus era la ciutat «on Roseta Mauri hauria volgut néixer».