'Saatanan Kanit', millor pel·lícula europea del FEC Festival 2017

El tancament del Cinema Palace i el seguit de projeccions mostrades durant la setmana, en el marc de la programació del Festival Europeu de Curtmetratges (FEC) a la ciutat, han deixat uns dies d’essència purament audiovisual. En el cas del concurs anual de curtmetratges va encetar la recta final –tot i haver-hi avui Marató FEC a l’Orfeó Reusenc a les 19 hores. I és que ahir dissabte al vespre va tenir lloc la cloenda de la XIX edició al Teatre Bartrina. Els periodistes Núria Solé i Jordi Gil, van conduir la vetllada i van anunciar com a guanyador del primer Premi al Millor Curtmetratge al finlandès Teemu Niukkanen, per la peça Saatanan Kanit.

Li va precedir al segon lloc la francesa Le bleu blanc rouge de mes cheveux, de Josza Anjembe. Pel que fa al curtmetratge reusenc Timecode de Juanjo Gímenez, va ser d’allò més guardonat, ja que va optar pel tercer lloc com a millor curtmetratge i va ser distingir amb el Premi a la millor de producció catalana. D’altra banda, com a menció especial del jurat, va ser escollida l’obra francesa Garden Party, de Florian Babikian, Vincent Bayoux, Victor Caire, Théophile Dufresne, Gabriel Grapperon i Lucas Navarro.

Quant a la secció Panorama CAT, va ser triada la catalana The missing part, de Salvador Sunyer. El Premi Bigas Luna a la Millor Història va ser per Die Besonderen Fähigkaiten des Herrn Mahler de l’alemany Paul Philipp, el qual també va rebre el Premi Jurat Jove i el treball de la polonesa Renata Gasiorowska, Cipka, i de la francesa Konstantina Kotzamani, Limbo, van aconseguir Menció Especial. Per la seva banda, la islandesa Nanna Krístin Magnúsdóttir, amb Ungar, va obtenir el Premi del Públic.

En el Concurs de Microfilms, qui va optar al primer lloc va ser Nàufrags del poder, de Nacho Mayals; el segon Polèdric, de Menal i Marín; menció especial per Inspiración, de Ricard Cabayol; i, finalment, el Premi al millor Mini-Drugmetratge va ser per Efectes, d’Ainhoa Calbet i Judith Martos. A la gala també es va fer un esment especial a la trajectòria del reusenc Oriol Tarragó –amb 3 premis Goya i 6 premis Gaudí com a dissenyador de so per títols com El orfanato o REC– i a l’ECIR.