Santa Llúcia, l'entitat més antiga de Reus, en perill

La Germandat celebra enguany el seu 691è aniversari, aixopluga sis associacions artístiques i té més de 150 socis. El seu repte és garantir el futur de la seu, ara que l´embargament resta aturat

19 mayo 2017 21:58 | Actualizado a 22 mayo 2017 14:31
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

És l’entitat més antiga de la ciutat i alhora la més desconeguda. La Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia celebra enguany el seu 691è aniversari, segons la primera data trobada –una acta notarial feta el 21 d’agost de 1324.

El seu president, Josep Maria Vallès, aprofita l’ocasió per recordar als reusencs una de les joies ocultes que tenen a la ciutat. «És l’única associació centenària en vigor que aposta pel foment de les arts i que resta oberta a la participació ciutadana», assegura.

Els orígens de l’entitat cal trobar-los en l’antiga Confraria de Pagesos de Reus, un gremi medieval integrat per fadrins.

La Germandat, però, no es va formar fins al segle XIX quan l’organisme es va convertir en una entitat social de serveis mutus i, més tard, durant els anys setanta, en una de caràcter cultural. Tant és així que avui aixopluga al voltant de fins a sis associacions artístiques, entre les quals es troben una coral, un esbart, un grup de teatre o una agrupació de fotògrafs.

L’objectiu de tot plegat és impulsar l’interès cap a l’art i les seves distintes disciplines en la societat, en especial als joves. I és que, segons Vallès, és aquest col·lectiu el que menys participa. «Sobretot els nois», afirma.

Ell ho atribueix a l’àmplia oferta esportiva. «Futbol, hoquei, voleibol... –enumera– Els joves tenen tant per escollir que la cultura queda enrere», assegura. Actualment, la seu compta amb 130 socis, tot i que abans d’ensorrar-se, l’any 2002, la seu va arribar fins als 300.

A causa d’unes obres contigües a la seu, al raval de Robuster de Reus, l’edifici en què romanien des de 1702, es va ensorrar tot coincidint amb un Dimarts de Pasqua. «Per fortuna estàvem tots al carrer celebrant les festes; ningú va sortir ferit, només vam haver de lamentar valuoses pèrdues patrimonials», assegura.

La Germandat no va tenir edifici durant cinc anys, per la qual cosa molts socis van marxar. «Els joves que participaven en l’esbart havien d’assajar cada setmana en un local diferent, al final ja no sabien ni on havien d’anar i ho van deixar», es lamenta Vallès.

La Sala Santa Llúcia

Per al president ara és el moment de recuperar els socis, i que millor manera de fer-ho que instar a la societat perquè s’apunti a qualsevol de les agrupacions que disposa la Germandat, com ara el teatre, el principal actiu de la seu on la mateixa ciutadania pot prendre partit i actuar sobre l’escenari. La Sala Santa Llúcia és una de les més modernes quant a tecnologia de la capital del Baix Camp, adequada per a la realització de gravacions en directe.

En una ciutat que destaca pel nombre d’escenaris teatrals, el fet de tenir un aforament per a 192 persones fa que la sala sigui molt més competitiva respecte a la resta. D’acord amb Vallès, «el caliu dels espectadors només s’aconsegueix amb una sala plena, que és molt difícil d’obtenir quan la capacitat de les sales ronda les cinc-centes o vuit-centes persones, com passa als teatres Bartrina o Fortuny». Aquest caliu és el que ha convertit Santa Llúcia en una sala única quan el que es vol és connectar amb l’espectador d’una forma tan íntima i directa.

El repte per enguany és mantenir una programació estable setmanal. Per aconseguir-ho, l’entitat ja ha posat en marxa els engranatges necessaris.

«Hem canviat la forma d’actuar», assegura el president. «Abans la nostra activitat es limitava a l’estrena d’espectacles de companyies amateurs procedents d’altres municipis, ara ens hem obert a noves que ofereixin cicles de representacions», afegeix. ‘Els dijous a la cafeteria’ n’és un exemple. Cada dijous, Santa Llúcia acollirà una sessió dedicada a la interpretació de poesia.

Deute econòmic

Fa poc més d’un any, la Germandat s’enfrontava a un dels episodis més complicats de la seva llarga història: l’associació havia d’abandonar la seva seu perquè no podia pagar la hipoteca, que tenia subscrita amb Catalunya Caixa. Quan es va inaugurar el nou edifici, l’any 2007, l’entitat va haver d’invertir prop d’un milió i mig d’euros, una despesa que encara no s’ha pogut fer front.

La incapacitat de pagar una part (280.000 €) del total de la hipoteca, va fer que la seu fos adjudicada a subhasta. Com no es va presentar cap comprador, i al quedar desert el procés de venda –que tenia un preu de sortida d’uns 400.000 €– fou Catalunya Caixa la que devia decidir el pròxim moviment.

No obstant això, avui dia el procés d’embargament resta aturat. Segons va dictaminar el jutge, les dades que l’entitat bancària hauria donat sobre la hipoteca serien incorrectes.

Davant la nova situació, l’entitat practica el coworking perquè altres associacions puguin col·laborar amb la seu per renegociar la hipoteca i trobar una solució. De moment, la seu ha tornat a llogar el bar, l’única font d’ingressos complementària de la que pot gaudir.

Comentarios
Multimedia Diari