Sentit comú sobre el cinema a Reus

El cinema Reus Palace serà aviat una d’aquelles referències històriques que formen part dels records daurats de les generacions que en van gaudir. El que el Kursaal o la Sala Reus van significar pels nostres pares, passarà a ser-ho el Palace per naltros. Durant anys i panys recordarem la cantonada del carrer del Batan i la riera d’Aragó com l’indret on hi va haver el gran cinema del Reus de la nostra època.

Però tot s’acaba, i gairebé quaranta anys després de la seva estrena, el Palace està a punt de convertir-se en una gran residència d’avis. Potser és una bona metàfora sobre quins van ser els grans negocis del segle XX i quins seran els del segle XXI.

Més enllà de les males sensacions que provoca la pèrdua d’un espai tan nostrat, ara urgeix que la ciutat no es quedi sense un multicinema, o que aquesta mancança duri el menys temps possible. L’alternativa d’obrir un cinema al Centre Comercial la Fira aprofitant el local que hi disposa l’Ajuntament ja fa dies que està damunt la taula i tot apunta que el ple municipal d'aquest dilluns aprovarà la cessió.

La voluntat ferma de l’equip de govern i el vot favorable del PSC asseguren llum verda al projecte. Celebrem-ho, perquè el tema començava a tenir tots els ingredients d’aquells serials típics de la política i l’urbanisme reusenc.

Cal recordar que els cinemes ja formaven part del projecte inicial de Metrovacesa, una opció que va quedar desestimada quan l’alcalde Pellicer va acordar amb la promotora la reducció de la superfície comercial del complex en el marc de les negociacions per reprendre les obres llargament aturades i el cobrament del cànon establert. Cinc anys després de descartar-los, ara hem de córrer perquè a la Fira s’hi posin uns multicines, perquè pensar en una futura reobertura dels Lauren és una entelèquia, atès que l’immoble està afectat pel procediment judicial de fallida de l’empresa cinematogràfica.

Així les coses, i pel que ara sabem, la compravenda del Palace estava emparaulada bastant abans que saltés la notícia de la instal·lació d’un multicine a la Fira, amb la qual cosa es fa difícil entendre que els partits polítics s’oposin a la cessió del local, més enllà que a la CUP li molesti que l’Ajuntament fomenti l’activitat econòmica privada. Una altra cosa és discrepar dels termes de l’acord, com va expressar Ciutadans. Potser és que l’espantall del cas Innova afecta tant l’acció de govern com de l’oposició. O potser són ganes de marcar perfil propi en un tema de gran repercussió ciutadana. En qualsevol cas, el més interessant de l’argumentari de C’s és la pregunta sobre què ha passat amb les factures de les despeses de comunitat que li toca pagar a l’Ajuntament com a veí del Centre Comercial la Fira. S’han pagat? S’han perdonat? Són al calaix?

L’ocurrència del Centre Cívic

En aquest sentit, el projecte té una altra virtut, com és permetre el govern municipal convergent desdir-se d’aquella ocurrència de posar-hi un centre cívic. El local tindrà ara una destinació bastant més útil per al conjunt de la ciutadania, encara que haguem de pagar per entrar-hi. La visió d’aquest espai tancat i barrat i els cartells que indicaven cap on dirigir-se per trobar-lo han resultat més aviat una riota durant l’any i escaig de funcionament del complex.

Aquests canvis de rumb sobre el local de la Fira han deixat alguna clàusula al contracte de cessió que ha amenaçat amb fer la guitza als propis governants que la van incloure, com és l’afegitó que l’espai ha de ser d’ús exclusiu de l’Ajuntament. L’informe favorable de l’Assessoria Jurídica municipal sembla esvair aquests dubtes. Millor per a tots.