'Ser pregonera vol dir representar un sentiment col·lectiu'

- Com va rebre la notícia de ser pregonera de la Festa Major de Sant Pere?
- Doncs bé, ho recordo molt vivament. Era a casa quan de sobte va sonar el telèfon i em van anunciar que l’alcalde volia parlar amb mi. En aquell moment vaig pensar que potser em requerien per presentar algun acte amb motiu de Reus Capital de la Cultura. I ben bé el contrari, em van sorprendre amb què podria encarregar-me de fer el pregó d’enguany. 

- S’ho hauria pensat mai?
- No m’ho podia creure. És el màxim a  què pot aspirar un ciutadà pel seu territori. Suposa tot un reconeixement i penso que és molt destacable.

- Què és per a vostè ser pregonera?  
- Ser pregonera vol dir representar un sentiment col·lectiu. Has estat l’escollit per parlar en boca de tots i has de demostrar moltes coses pel teu lloc de naixement: coneixement, implicació... En el meu cas, vagi on vagi sempre faig palès que sóc de Reus. Encara que no ho sembli, la gent sap on és Reus i l’ubica molt bé al mapa. Ens hem fet d’allò més visibles.

"Vagi on vagi, sempre faig palès que sóc de Reus. La gent sap on és Reus i l'ubica molt bé al mapa. Ens hem fet d'allò més visibles"

- Com porta els preparatius del pregó?
- Des que m’ho van anunciar he estat agrupant idees i fixant-me en la gran quantitat de discursos fets per les figures que m’han precedit. Tinc el llistó força alt, però sé que vull elaborar un pregó que no sigui avorrit. Serà àgil i distès. 

- Elaborar un pregó suposa responsabilitat...
- Crec que la base és humanitzar el seu contingut. M’agradaria ser la veu de moltes persones de la ciutat. No tinc intenció d’explicar pas la meva vida, perquè els protagonistes són els mateixos ciutadans que lluiten per la cultura, sigui a través d’entitats o altres col·lectius importants. 

- Quina intenció té, doncs?
- La finalitat és reflectir què sento com a reusenca per la ciutat. El meu text hauria de dir el que qualsevol persona pensés si fos pregonera. No sóc més especial que altres persones.

- En el vessant laboral, Reus també deu haver estat per a vostè un lloc d’aprenentatge...
- Evidentment. He dedicat tota la meva vida a la ràdio, és la meva vida i vaig començar a Ràdio Reus. Sí que m’agradaria vincular el contingut del meu pregó amb els meus orígens laborals i amb aquest mitjà.

"M'agradaria  vincular el contingut del meu pregó amb els meus orígens laborals i amb Ràdio Reus, el mitjà on vaig començar"

- Els records són bàsics, és clar. 
- Crec que la ciutat és tot un bressol de professionals, a més. D’aquí han sortit periodistes, actors i actrius... N’és un exemple també en l’àmbit de l’esport. I més enguany amb Sergi Roberto en futbol i la merescuda classificació en hoquei. 

- Com a periodista col·labora en diversos mitjans, podrà comentar com es veu Reus des de fora...
- Reus des de fora es veu una ciutat potent comercialment i és tot un atractiu turístic. Quan viatjo i em pregunten d’on sóc, els situo Reus i gairebé sempre em trobo amb algú que té parents o algun lligam. Crec que no és casualitat, així és l’ADN de la capital del Baix Camp. 

- La troba a faltar?
- Sí, i tot i no viure-hi en l’actualitat, cada cop que hi torno, trobo que cada cop està diferent. És a dir, està vivint un canvi continu i no deixa de ser referent per la resta de localitats de la zona. 

- Si hagués de fer una mirada cap enrere, com ha vist evolucionar la Festa Major?
- Penso que la ciutat és molt viva en molts aspectes, tant folklòrics com culturals. Recordo els primers anys de viure a Barcelona, els quals em vaig haver de perdre festes majors i em va saber molt de greu. Independentment d’això, recordo anar a veure la Tronada tot i que em posava lluny. Enguany no em podré escapar! 

- I què en diu dels Gegants i les Bèsties?
- Els Gegants els tinc molt presents, sobretot el Vitxet i Vitxeta. El japonès sent jo petita, recordo que sempre m’havia fet una mica de por, els Indis els trobo molt simpàtics i el Carrasclet molt ben plantat. Moltes vegades associo els Gegants amb la coca amb cireres. Són molts els trets que caracteritzen Reus. Té elements que amb el temps els trobes imperdibles.