Joaquim Calatayud: 'Si ets de Reus, no siguis l’espavilat que diu: ‘el Consell Comarcal no serveix per a res’'

L’alcalde de les Borges del Camp per JuntsxCat, Joaquim Calatayud, és també president del Consell Comarcal del Baix Camp des del 2011. Fa menys d’un mes va ser reelegit gràcies als vots d’ERC, JuntsxCat, el PSC i Ara Reus. En aquest mandat, dirigirà l’organisme els dos primers anys per donar relleu, després, a Rosa Abelló, regidora borgenca d’ERC.

Assumeix un altre mandat, aquest cop, però, compartit 
A les eleccions municipals, entre ERC i nosaltres s’ha produït una igualtat que crec que s’havia de reflectir a la institució. Era d’obligat compliment arribar a un acord. En aquest parer, el pacte dels dos grups amb més representació amb la participació del PSC dóna continuïtat a un govern d’unitat i, sobretot, participació de les formacions polítiques que tenen representació en alcaldies a la comarca.

Què diries als que posen en entredit la funcionalitat del Consell?
Que vinguin sense cap perjudici i amb la ment molt oberta per, després, fer les valoracions que creguin que han de fer. Però que no em vinguin amb el discurs establert què marca la normativa de la Cup i Ciutadans. I confiança en veure com treballem i executem les polítiques.

Però en qüestions funcionals?
Qualsevol ciutadà i poble té els mateixos problemes que pot tenir Reus o Cambrils. El Consell Comarcal ha de pensar en la vessant social com a institució i en el vessant de serveis als ajuntaments per tal per dignificar al màxim la vida de les persones d’aquest poble. A l’Argentera o Vinyols també hi ha casos de maltractaments. Els habitants d’aquests pobles necessiten ajuntaments amb serveis equiparables als de Reus i, això, si no tens una mentalitat de poble, no ho pots entendre. Sempre que em pregunten pel consell comarcal pregunto, «d’on ets?» Si ets de Reus, no em siguis l’espavilat que em diu que el Consell Comarcal no serveix per a res sense pensar que podries viure a l’Arbolí.  
 

Com treballeu aconseguir l’equilibri entre els municipis petits i grans? 
Amb equips professionals molt potents. A l’àrea de servei, per exemple, hi ha 75 persones i ara estem donant, fins i tot, servei a altres comarques. L’aposta per l’àmbit social a escala de comarca és indiscutible. La base és l’aposta amb els serveis als Ajuntaments: facilitem arquitectes, aparelladors, serveis laborals, informàtics... una sèrie de prestacions que no podríem tenir en municipis mitjans o petits perquè no ens ho podríem permetre.

Què en diu del despoblament?
És complicat perquè el primer que s’ha de donar en aquests municipis amb perill de despoblació és que hi hagi noves tecnologies a l’abast de tothom. Al mateix nivell que qualsevol altre. Tenim molts pobles sense comunicació tecnològica, que és imprescindible, i això genera una problemàtica. Amb aquesta situació és infumable que augmenti la població, per molta llar d’infants o escola que hi hagi. Cal treballar a dotar de serveis bàsics els pobles al 100%. Com deia el meu avi, oer a què estigui tot bé al cap de setmana, entre setmana hi ha d’haver el roquet que estiri.

Més enllà de la tecnologia, en agricultura, el Banc de Terres ha ajudat a recuperar terreny?
L’èxit ha estat total. Setmanalment estem signant convenis de terres de molts municipis que agafen joves, sobretot joves agricultors, que explotaran aquestes terres. Això és bo en el sentit de comerç, els joves agricultors poden disposar de més terreny per revertir com a negoci. També perquè les terres estaran netes. Es veu amb els incendis la importància de tenir el terreny net. El propietari, amb una administració com el Consell darrere, té més confiança per cedir els terrenys. 

Un dels projectes dels eixos programàtics és el de les contractacions públiques
El món municipal, pel que fa a contractació licitacions públiques s’ha posat en un nivell d’exigència descomunal. La normativa i la llei et cau amb el mateix pes a tot arreu i aquí nosaltres hem d’ajudar a posar a l’abast dels ajuntaments tots els professionals necessaris perquè les problemàtiques que pugui haver-hi en àmbit de contractació, un tema molt seriós en el qual pots prendre mal. Hem d’anar un pas endavant, seríem dels primers a nivell de consell comarcal que muntaríem un equip específic per donar cobertura en aquest tipus de servei.

La Generalitat ha fixat arribar al 60% de reciclatge el 2020. Quins són els nivells al Baix Camp?
No hi arriben tots. És un tema que haurem d’incidir-hi majoritàriament. Fins que no aconseguim que la gent tingui clar que com més bé separi el rebut de la brossa més barat li sortirà, no ens en sortirem. Si la gent continua pensant que ja paga prou no funcionarà. 

Hi ha nivell econòmic per aconseguir els diferents projectes? 
Gràcies a déu amb el treball que hem fet tenim la institució molt sanejada. L’exemple és que ens vam poder permetre el luxe d’organitzar una festa major comarcal. No se n’havia celebrat cap en l’àmbit de país i va ser un èxit rotund i molt bonic. Intentarem repetir-la. L’èxit de gent i la participació de les entitats de la comarca va ser una demostració de múscul d’aquesta comarca que, mínimament, té un cert sentiment de pertinença.

Què recomanaries a Rosa Abelló, pròxima presidenta?
Quan ets president del Consell Comarcal ets president de tots. L’últim que has de pensar és en el partit que pertanys i intentar fer la feina ben feta, amb tranquil·litat i anar a dormir tranquil, que és el que faig jo.