'Sóc un improvisador natural'

‘Reus canta amb Pau Riba’ és un concert tribut en què vostè col·labora. De què podrà gaudir el públic?
La meva actuació serà amb temes inèdits i d’altres més habituals com és Simfonia núm. 3 (d’un temps d’uns botons) i que interpreto passejant entre el públic, és un passeig entre la gent. Tampoc hi faltaran cançons com La princesa del bosc, Per què fer res, etc. 

Quines altres cançons de Pau Riba són imprescindibles en un concert com aquest?
Noia de porcellana és la que em demanen sempre i que tothom coneix. La gent es queda molt amb les primeres cançons que tenen èxit. També agrada molt la Simfonia núm. 3 (d’un temps d’uns botons), i com que el títol és molt complicat la gent la coneix com Les sabates.

Fito Luri, Albert Basora, Gina Llauradó, Joel Reyes, El Toubab, Paul Transistor, Ariel Santamaria i Marta Garcia pujaran diumenge a l’escenari del Teatre Bartrina. Què en pot dir d’ells?
He escoltat els seus discs, però no tinc una relació especial amb tots ells.

Se sent millor cantant en solitari o acompanyat?
Ni és pitjor ni és millor, depèn de l’artista, de com respongui el públic... 
Quan s’actua amb solitari es tenen moltes manies?
Actuar sol et dóna molta més llibertat, pots improvisar, pots aturar-te... Jo sóc molt partidari de la improvisació, sóc un improvisador natural. D’altra banda, amb molts músics a sobre de l’escenari també es viuen grans moments escènics. 

El concert
Se celebrarà diumenge al Teatre Bartrina de Reus, a partir de les 19.30 hores. El preu de les entrades és de 12 euros l’anticipada i 15 euros el mateix dia a taquilla.

El públic agraeix aquesta improvisació?
El públic, d’entrada, vol sentir allò que ja coneix, per exemple si parlem del Raimon vol sentir Al vent. Però també li agrada que l’artista trenqui els esquemes i surti amb coses que no s’espera. 
Per què li agrada que l’identifiquin com a narrador?
M’agrada aquesta paraula perquè sóc polifacètic. No només faig cançons, sinó que també escric, faig periodisme, sóc dibuixant fins a cert punt... totes aquestes arts diferents són narratives, es pot narrar cantant, escrivint, dibuixant...

Tots aquests aspectes són enriquidors?
Depèn de cada persona, de cada artista, de les aspiracions i aptituds que tingui, i de com li agradi arribar al públic. Jo sempre he tingut aquesta capacitat. 
Un exemple és el disc Dioptria, del qual vaig fer la portada, l’escrit interior, les cançons... aquest és un aspecte que he mantingut al llarg de la meva carrera. M’agrada tocar diferents tecles amb les dues mans. 

Al seu web hi ha un apartat dedicat a ‘projectes no realitzats’. És curiós. 
He fet molts projectes que no s’han portat a terme per diferents raons. A més mai he tingut una macroempresa al darrere que m’avalés els projectes. Aleshores en un moment donat he tingut ganes de posar totes aquestes iniciatives a la pàgina web, però ara no sé si val la pena, ja que són projectes que han passat a la història.

El pas del temps ajuda a aprendre dels errors?
No sé què els passarà a la resta d’artistes, però en el meu cas quan veig una obra meva penso que ho hauria pogut fer diferent, tot i que és un exercici inútil perquè les coses que ja estan fetes no es poden tornar a fer. 
És considerat un dels principals noms de la música catalana. Fa respecte?
A aquestes altures de la vida ja no em fa respecte res. Tinc 69 anys, i em miro la vida des d’una certa distància.