Som 103.000 reusencs, un any més

La nova xifra oficial de població diu que som 103.477 reusencs –o ho érem el 2018, per ser més exactes–, si fa o no fa igual que els darrers anys. El padró s’ha estabilitzat en els 113.000 habitants des de 2015, després de patir un significatiu retrocés arran dels estralls de la crisi i la reculada de la immigració. Recordem que el màxim històric de població es va assolir el 2008 amb 107.770 persones.

La demografia de la ciutat, igual que la del país, ja depèn quasi exclusivament del saldo migratori, perquè el creixement vegetatiu és mínim (a Reus, el nombre de naixements va superar en menys d’un centenar el de defuncions, segons l’última dada anual disponible). I és previsible que les corbes de menys natalitat i més envelliment i, per tant, més mortalitat s’acabin creuant, com ja passa al conjunt d’Espanya, on el saldo vegetatiu és negatiu.

Reus va viure un extraordinari boom migratori entre els anys 2000 i 2009, quan la població estrangera va passar de 1.700 a 20.700 persones. Això va comportar que el padró saltés dels 89.000 als 107.000 residents.

L’impacte social del fenomen migratori va ser enorme, més enllà de permetre la ciutat superar per primer cop el llistó dels cent mil habitants: escoles plenes i alta tensió als processos de matriculació, saturació dels serveis assistencials, llegendes urbanes sobre suposats ajuts i facilitats que rebien els nouvinguts... Els canvis en el paisatge humà i urbà van ser tant accentuats com accelerats, perquè a més els que arribaven eren majoritàriament joves i tenien molts més fills que la població autòctona.

Com que aquest creixement demogràfic estava lligat a l’econòmic, la dinàmica es va frenar i capgirar a partir de la crisi. El nombre d’estrangers es va mantenir per sobre els 20.000 fins al 2012, quan va començar la davallada fins a arribar al mínim de 15.156 enregistrats el 2017. En termes relatius, la població estrangera ha passat de fregar el 20% a quedar lleugerament per sota del 15%, tot i que als barris que han estat principals receptors de nouvinguts els percentatges es mantenen bastant per damunt de la mitjana.

Actualment, vora el 45% dels estrangers que viuen a Reus són marroquins, mentre que la segona nacionalitat més nombrosa són els romanesos, que signifiquen un 15%. Aquests dos països d’origen es mantenen molt per damunt de qualsevol altra procedència. Bolívia, Xina i Colòmbia, que són les següents, sumen cadascuna entre el 3 i el 4% del total, segons les darreres estadístiques.

Però tot fa pensar que la tendència demogràfica està tornant a variar. Les primeres dades sobre els saldos migratoris enregistrats durant el 2018 assenyalen a un fort repunt de la vinguda d’immigrants, que supera amb escreix la xifra de persones que marxen, que també s’ha reduït als mínims de la dècada.

Altres símptomes apunten en la mateixa direcció, com la matrícula viva a les escoles –els alumnes que s’incorporen un cop començat el curs–, on les altes tornen a ser més nombroses que les baixes. Si la situació econòmica és la que marca els canvis dels ritmes demogràfics, l’evolució positiva del mercat de treball tant a Catalunya com a Espanya explica aquest nou escenari.

Tot plegat es tradueix en el lleuger increment del padró enregistrat entre 2017 i 2018 –350 persones més, en línia amb l’evolució de la resta de ciutats de la província–, que podria tenir continuïtat entre 2018 i 2019.

Les dades també tenen una lectura en clau més localista: Reus es manté com la desena ciutat més gran de Catalunya –per darrere de Mataró i Santa Coloma de Gramenet i per davant de Girona– i s’esvaeixen els temors de perdre la simbòlica frontera dels cent mil habitants que el retrocés iniciat a partir de 2012 havia arribat a fer témer, amb totes les connotacions que comportaria.