'Som fills i filles del Mestral'

Som una ciutat excepcional, construïda sobre el vent. Som fills i filles del Mestral’. Amb aquestes paraules va descriure la pregonera Marta Magrinyà els ciutadans de Reus en l’acte de la Crida a la Festa. Molts reusencs expectants van fer petita la Sala de Plens del Consistori, però el vestíbul també va patir aquest mateix fenomen. Els seus passadissos van esdevenir un oceà on tot van ser fotografies i pujades i baixades de gent que volia immortalitzar els moments viscuts des dels balcons de l’Ajuntament.

Des de molt abans del pregó, els carrers eren plens la música folklòrica i la gent de tots els tipus, que va sortir de casa per veure la rauxa que es va muntar al cor de la ciutat. Tot per confluir en un ambient festiu que va encomanar les ganes de ballar en la celebració d’un univers propi com és la Festa Major. Les ballades dels Gegants i la Mulassa van acollir multitudinàries trobades al Mercadal. Allà, pels volts de les set de la tarda, ja es va tornar complicat poder caminar pel centre. Veure ballar els elements es va convertir en tota una missió. La plaça es va convertir en aplaudiments, crits i persones esquivant altra gent. Els més intrèpids van ser els nens i les nenes, els quals ja van agenciar-se els colls dels seus pares per ser els millors espectadors de tots. Les coreografies dels Gegants i la Mulassa, a ritme de la música de Metralla, van donar pas al pregó de l’escriptora Marta Magrinyà, qui va fer al·lusió a la rauxa i la festa reusenca en un text motivador. «L’encís de la nostra Festa Major resideix en la seva capacitat de glossar durant uns quants dies aquesta temperamental relació d’amants que els reusencs mantenim amb ella. Les nombroses persones implicades en el Seguici i en l’organització de tots els actes es preparen minuciosament per a que la ciutat esclati per Sant Pere», va dir emocionada per l’intens moment.

La il·lusió de veure ‘tronar’

Tot seguit, la regidora de Cultura, Montserrat Caelles, va lliurar el Tro de Festa al músic i compositor Albert Galcerà. «És un reconeixement que no m’esperava i ho agraeixo de tot cor!», va dir emocionat el també arranjador musical.

Val a dir que, juntament amb el pregó també es va fer el repartiment tradicional de la postal de festa major número 36, la qual enguany porta la bandera de la ciutat.

Les masses de gent, aplegades per tot arreu, van deixar una plaça totalment engalanada de colors i crits. Amb el balcó presidit per les autoritats i la pregonera, es va dur a terme la Crida de la Festa, la qual va estar amenitzada per l’acompanyament musical dels Ministrers de Reus després d’un gran «que comenci la festa!». Els moments intensos, previs a la Tronada, van omplir de goig a milers de ganxets. Molts dels infants assistents van patir instants de por prèvia en pensar la intensitat del so de l’exitosa del moment culminant de la Tronada de Reus. L’explosió potent dels artefactes de pirotècnia va fer esmorteir moltes oïdes i, morters i mascles van fer la seva feina per delitar els espectadors.El Toc General de Festa al Campanar va posar inici a la gran festa.

Som una ciutat excepcional, construïda sobre el vent. Som fills i filles del Mestral’. Amb aquestes paraules va descriure la pregonera Marta Magrinyà els ciutadans de Reus en l’acte de la Crida a la Festa. Molts reusencs expectants van fer petita la Sala de Plens del Consistori, però el vestíbul també va patir aquest mateix fenomen. Els seus passadissos van esdevenir un oceà on tot van ser fotografies i pujades i baixades de gent que volia immortalitzar els moments viscuts des dels balcons de l’Ajuntament.  

Des de molt abans del pregó, els carrers eren plens la música folklòrica i la gent de tots els tipus, que va sortir de casa per veure la rauxa que es va muntar al cor de la ciutat. Tot per confluir en un ambient festiu que va encomanar les ganes de ballar en la celebració d’un univers propi com és la Festa Major. Les ballades dels Gegants i la Mulassa van acollir multitudinàries trobades al Mercadal. Allà, pels volts de les set de la tarda, ja es va tornar complicat poder caminar pel centre. Veure ballar els elements es va convertir en tota una missió. La plaça es va convertir en aplaudiments, crits i persones esquivant altra gent. Els més intrèpids van ser els nens i les nenes, els quals ja van agenciar-se els colls dels seus pares per ser els millors espectadors de tots. Les coreografies dels Gegants i la Mulassa, a ritme de la música de Metralla, van donar pas al pregó de l’escriptora Marta Magrinyà, qui va fer al·lusió a la rauxa i la festa  reusenca en un text motivador. «L’encís de la nostra Festa Major resideix en la seva capacitat de glossar durant uns quants dies aquesta temperamental relació d’amants que els reusencs mantenim amb ella. Les nombroses persones implicades en el Seguici i en l’organització de tots els actes es preparen minuciosament per a que la ciutat esclati per Sant Pere», va dir emocionada per l’intens moment.

La il·lusió de veure ‘tronar’

Tot seguit, la regidora de Cultura, Montserrat Caelles, va lliurar el Tro de Festa al músic i compositor Albert Galcerà. «És un reconeixement que no m’esperava i ho agraeixo de tot cor!», va dir emocionat el també arranjador musical. 

Val a dir que, juntament amb el pregó també es va fer el repartiment tradicional de la postal  de festa major número 36, la qual enguany porta la bandera de la ciutat. 

'Som una ciutat excepcional, construïda sobre el vent. Som fills i filles del Mestral’. Amb aquestes paraules ha descrit aquest divendres la pregonera Marta Magrinyà els ciutadans de Reus en l’acte de la Crida a la Festa. Molts reusencs expectants han fer petita la Sala de Plens del Consistori, però el vestíbul també ha patit aquest mateix fenomen. Els seus passadissos han esdevingut un oceà on tot han estat fotografies i pujades i baixades de gent que volia immortalitzar els moments viscuts des dels balcons de l’Ajuntament.

Des de molt abans del pregó, els carrers ja eren plens la música folklòrica i la gent de tots els tipus, que ha sortit de casa per veure la rauxa que s'ha muntat al cor de la ciutat. Tot per confluir en un ambient festiu que ha encomanat les ganes de ballar en la celebració d’un univers propi com és la Festa Major. Les ballades dels Gegants i la Mulassa han acollit multitudinàries trobades al Mercadal. Allà, pels volts de les set de la tarda, ja s'ha complicat poder caminar pel centre. Veure ballar els elements s'ha convertit en tota una missió. Els més intrèpids han estat els nens i les nenes, els quals ja s'agenciaven els colls dels seus pares per ser els millors espectadors de tots. Les coreografies dels Gegants i la Mulassa, a ritme de la música de Metralla, han donat pas al pregó de l’escriptora Marta Magrinyà, qui ha fet al·lusió a la rauxa i la festa reusenca en un text motivador. «L’encís de la nostra Festa Major resideix en la seva capacitat de glossar durant uns quants dies aquesta temperamental relació d’amants que els reusencs mantenim amb ella. Les nombroses persones implicades en el Seguici i en l’organització de tots els actes es preparen minuciosament per a que la ciutat esclati per Sant Pere», ha dit emocionada per l’intens moment.

La il·lusió de veure ‘tronar’

Tot seguit, la regidora de Cultura, Montserrat Caelles, ha lliurat el Tro de Festa al músic i compositor Albert Galcerà. «És un reconeixement que no m’esperava i ho agraeixo de tot cor!», ha dit emocionat el també arranjador musical.

Val a dir que, juntament amb el pregó també es va fer el repartiment tradicional de la postal de festa major número 36, la qual enguany porta la bandera de la ciutat.

Les masses de gent, aplegades per tot arreu, han deixat una plaça totalment engalanada de colors i crits. Amb el balcó presidit per les autoritats i la pregonera, s'ha dut a terme la Crida de la Festa, la qual ha estat amenitzada per l’acompanyament musical dels Ministrers de Reus després d’un gran «que comenci la festa!». Els moments intensos, previs a la Tronada, han omplert de goig a milers de ganxets. L’explosió potent de la tronada ha donat per començada la Festa Major.