Stone Vibe: «El rock no està mort, i ho hem de demostrar»

Després d’un primer intent el 2017, que va ser recompensat amb el segon premi, enguany han aconseguit guanyar el concurs musical Reussona 2019. Es tracta de Stone Vibe, un jove grup de rock amb tints anglosaxons que han impulsat els reusencs David Rodríguez Robles, Víctor Corbi García, Albert Ramos Sagalà i Àlex Pouget Valdés. Els darrers, provinents d’un passat més experimentat pel que fa a les bandes musicals, expliquen quin ha estat el camí que han recorregut.

Guardonats amb el primer premi al concurs celebrat a Barraques. Ho esperaven?
Àlex: Com es tracta d’un concurs, mai saps exactament què passarà, i no ens ho esperàvem, però desitjàvem aquest primer premi. Fa dos anys ens hi vam presentar, i vam quedar segons. Així que enguany, volíem lluitar. 
Albert: Mai ho saps 100% segur, perquè el nostre estil, es podria dir que no està massa de moda, i pensàvem que el jurat valoraria gèneres musicals més típics de Barraques. Finalment, han valorat la nostra originalitat, ja que considerem que tenim un toc identificatiu, i sumat amb un ‘bolo’ molt potent, ha funcionat.

El món de la música és molt subjectiu.
Albert: Depèn dels gustos que té la gent, per això la tasca del jurat és complicada. És cert que hi ha d’haver uns criteris mínims, que no hi hagi incoherències, ni «cagades» per part de cap grup, cosa que no va passar en cap cas. Crec que en aquest sentit, vam donar la talla. Amb tot, ens tocarà ser el jurat del proper Reussona, perquè els primers posicionats tenen aquest deure l’any posterior. Llavors viurem què és formar part del jurat i decidir.

Què significa aquesta fita?
Àlex: En primer lloc, és qüestió d’orgull, ja que sent de Reus, ens ha fet molta il·lusió guanyar. El premi ens suposa una empenta enorme per tal de gravar el nostre proper disc, i ens tranquil·litza disposar d’aquest matalàs econòmic. 
Albert: També ha suposat la fi d’una etapa per nosaltres. Ho volíem aconseguir, ja que és el concert més reconegut de la ciutat.

«Com que es tracta d’un concurs, mai saps exactament què passarà, i no ens ho esperàvem, però desitjàvem aquest primer premi»

Com i quan es forma el grup?
Àlex: L’Albert i jo ens vam conèixer en un concert que ell feia amb un amic meu, i va ser una casualitat que em va canviar la vida. Després, vam fer una cervesa junts, tot parlant dels nostres gustos musicals. En veure una forta connexió, va sorgir el moment on ens vam plantejar si podríem fer una banda junts. 
Albert: Vam començar a assajar, i ens enteníem a la perfecció. Han anat sorgint nous temes, idees... I la resta ja és història!

Quin és l’estil de la banda? 
Àlex: La matriu sempre és el Rock and Roll, però en diversos concerts, el públic ens atorga més d’una etiqueta, com ara bé Hard Rock, Stoner Rock, Grunge... Depèn com analitzis allò que escoltes. 
Albert: És un grup influenciat pel Rock americà i anglès que hem dut al nostre terreny per les influències que tenim.

«La música comercial ven més, i ho entenc, però resulta trist. No hi ha la cultura d’anar a veure gent que no coneixes»

Com ha evolucionat el so?
Àlex: Al principi componíem només l’Albert i jo, fins que, a finals d’any, en David i en Víctor van unir-se a nosaltres. Ara intentem fer-ho junts i que cadascú aporti el seu granet de sorra. 
Albert: És més difícil treballar així, però resulta més satisfactori. Seguirem per aquesta línia, i el següent àlbum serà així.

La tendència al rock britànic té èxit a la demarcació?
Àlex: La gent respon bé, i les valoracions solen ser positives, però la província de Tarragona no és massa rockera. 
Albert: No hi ha una escena potent per a aquest gènere. La música comercial ven més, i ho entenc, però resulta trist. No hi ha la cultura d’anar a veure gent que no coneixes. 

«Seria preciós fer un ‘tour’, i veure-ho com una feina. Tot s’ha de fer a poc a poc, i mai deixar 
de remar» 

Quines ambicions té el grup? 
Àlex: Seria preciós fer un tour, i veure-ho com una feina. Tot s’ha de fer a poc a poc, i mai deixar de remar.
Albert: Fins i tot, ens plantegem sortir d’Espanya, ja que als països europeus, especialment els de parla anglosaxona, hi ha una millor acollida del rock. En un futur immediat, a finals d’any gravarem el nou disc i pretenem trobar algun management o forma de distribució. 

Resultarà un camí fàcil?
Albert: No ho serà, però si realment t’agrada, no has de deixar d’intentar-ho. No has de tirar la tovallola. 
Àlex: Sovint resulta una responsabilitat per la nostra generació el fet de reviure aquest gènere musical, però el rock no està