Susanna Barranco: «Quan parles d’art també fas política»

Susanna Barranco és una creadora moguda per inquietuds personals de caire social i de lluita de gènere. Entre les seves obres destaquen L’amor no fa mal, sobre la violència de gènere o la vida de la cantautora Teresa Rebull. Demà obrirà el Memorimage amb el seu documental sobre Sol Picó, Amb el cor al genoll.

Per què a les dones els costa més arribar a les plataformes de visibilitat?

Perquè les persones que decideixen són homes. No es tracta només d’aconseguir la paritat des d’un punt de vista estadístic sinó des d’un punt de vista de suport dels projectes.

La paritat ha d’anar acompanyada de qualitat.

Evidentment. S’han d’escollir els projectes en funció de la qualitat artística. El que passa és que perquè hi hagi projectes de qualitat de dones, se’ls han de donar els medis que necessiten. No volem una visió paternalista, sinó els mateixos recursos que tenen els homes per poder explorar les nostres capacitats creatives.

A l’univers femení sempre es parla de dones fortes. Però quan el protagonista és un home, mai no és un home fort.

Perquè la qualitat de fortalesa ja la donem per suposada, que els homes són forts. És com que encara ens estranya que les dones siguem fortes, però és que no ens queda una altra, perquè hem de lluitar el doble per les coses.

Com Teresa Rebull o Sol Picó.

Precisament la força d’aquestes dones que mostro a les meves pel·lícules rau en el fet que són coneixedores de la seva vulnerabilitat. És l’altra part, la que no veiem. No és que no tinguin dificultat en la seva trajectòria, com és el cas d’una guerra civil en la Teresa Rebull o les lesions a la Sol Picó. És que són capaces d’encarar aquestes dificultats.

La seva amistat amb Sol Picó va dificultar el rodatge?

No. Però sí que has d’anar amb més cura en el sentit d’escollir molt bé què és el que explicaràs i com ho explicaràs. M’ha suposat dos anys de moltíssima feina i també de passar-m’ho bé. I és que no entenc un acte creatiu on no hi hagi aquests dos components, la perseverança i també el fet de passar-t’ho bé.

Les seves propostes són molt socials.

L’art també és social. L’art forma part de la societat i quan parles d’art també fas política perquè els artistes reflexionem sobre qüestions humanes. Per mi està en el mateix nivell el fet de reflexionar sobre la violència de gènere que sobre les expectatives de futur d’una dona que balla a partir dels 50 i que no cobreix els estereotips que se suposa que hem de tenir.

Des de l’art, com es pot combatre la violència de gènere?

Tinc dos documentals que parlen de violència de gènere. És important que denunciem i que mostrem que les dones i els homes són capaços de sortir d’aquestes situacions.

Amb els partits polítics que tenim, les dones corren el perill de tornar cap enrere?

Si guanya l’extrema dreta i no tan extrema dreta... No cal que ens n’anem a VOX, sinó al PP o Ciutadans, el paper de la dona queda relegat al d’un florer. Per tant, sí que tenim una gran responsabilitat quan votem aquest diumenge.