Más de Reus

Reus Sant Pere 2021

Tània Verge (Sant Pere 2021): «Cal ampliar les polítiques públiques d’igualtat»

Crònica. Pregó de Sant Pere. La consellera reusenca desitja, en l’inici de la Festa Major, «no tornar a la ‘vella normalitat’ generadora d’exclusió»

Mònica Pérez

Whatsapp
Tània Verge, durant el seu parlament al saló de plens. Foto: Alfredo González.

Tània Verge, durant el seu parlament al saló de plens. Foto: Alfredo González.

En aquest Sant Pere on «la tronada és simbòlica i no peta», la pregonera Tània Verge, consellera reusenca d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat, va desitjar ahir des de l’Ajuntament que el 24 de juny «sigui el tret de sortida per parlar de la vida des d’un altre lloc». Davant del que comença a albirar-se com la sortida de la pandèmia, «no podem tornar a aquella ‘vella normalitat’ generadora d’exclusió, desigualtats i violències múltiples», va demanar, i va cridar, citant Ovidi Montllor, a «construir un nou país on pagui la pena viure-hi».

L’alcalde, Carles Pellicer, l’havia presentat com «una persona que coneix molt bé els mecanismes que, des de les institucions, poden afavorir l’objectiu d’avançar com a societat sense exclusió i els engranatges complexos que, al llarg de la història, ens han permès assolir grans fites». En un acte, de nou, sense públic per la Covid-19, el batlle repassava la Festa Major de 2020 i apuntava que «avui obrim Sant Pere amb una perspectiva més àmplia, amb una mica més d’aire i encarant el procés de represa amb la mateixa voluntat del projecte col·lectiu que ara i sempre ha fet de Reus una ciutat especial». «Més enllà dels escenaris i els aforaments, la Festa ens convida a sentir-la amb força i a sentir el batec de la ciutat», expressava.

Verge, que va iniciar el parlament recordant que el darrer cop que havia trepitjat el saló de plens «en vaig sortir casada», va enumerar les escenes d’infància que la connecten amb la ciutat. Entre elles, «els gelats i l’orxata que la meva tieta àvia comprava a la Jijonenca, les mones sara de la Poy dels meus padrins i els dies de circ amb la meva iaia al descampat on uns anys més tard es va instal·lar un centre comercial», però també «les tardes de cine al Palace on, amb desconeixement dels pares, la picaresca de l’edat ens atrevia a comprar a les 16h. l’entrada de la sessió de les 18h. per veure la primera i entrar després, gratis, a la segona sessió». També, uns anys més endavant, «Reus va ser el lloc dels primers amors i desamors, i del meu #MeToo. Quina dona no té el seu #JoTambé, ho hagi explicat o no encara». Tot i que fa un temps que no viu a la ciutat, Verge destacava que «Reus és una part indispensable de la meva identitat: sóc dona, feminista, d’esquerres, independentista, professora universitària... i ganxeta, i tant que sí!».

A l’espera de la Tronada

Lligat al municipi està també «un dels meus primers records de consciència feminista, que és el d’haver constituït, junt amb altres companyes, el primer equip d’handbol femení de l’escola, entrenant a les pistes del Reus Deportiu». En aquest sentit, la pregonera reivindicava que «malgrat que l’esport femení visqui episodis de reconeixement, segueix existint una bretxa enorme que cal corregir des de totes les administracions».

«REUS GUARDA UN DELS MEUS PRIMERS RECORDS DE CONSCIÈNCIA FEMINISTA: L’EQUIP D’HANDBOL FEMENÍ DE L’ESCOLA, CONSTITUÏT JUNT AMB ALTRES COMPANYES»

Verge va dedicar una part del pregó a destacar les línies desenvolupades per l’Ajuntament per «garantir els drets de totes les persones i la defensa dels drets humans». «Són totes aquestes polítiques públiques indispensables que cal seguir ampliant perquè les lleis d’igualtat no són recomanacions i, per tant, cal implementar-se en tota la seva potència», va dir, i va lamentar que «el masclisme no dona treva. Ni l’LGTBIfòbia, el capacitisme, l’edatisme, el racisme, la xenofòbia i l’antigitanisme».

La consellera d’Igualtat i Feminismes també va referir-se a la Covid-19, i va dir que «el fet de no poder encendre la Tronada ens fa veure que la Festa Major 2021 ve marcada encara per una pandèmia global que ho ha trasbalsat tot». El virus, va dir, «s’ha endut moltes vides, ha fet evident que les polítiques públiques de cures són béns comuns indispensables per a la sostenibilitat, ha fet visibles els treballs essencials que es desenvolupen en condicions d’elevada precarietat, majoritàriament per dones i encara més quan els fan dones migrades, i que ha demostrat que sense tenir cura del planeta posem en risc la vida».

Tornant al context de Sant Pere, la pregonera va subratllar que «els espais d’oci i de festa no són cap excepció a les violències que patim les dones pel sol fet de ser dones» i va recitar uns versos de Maria Mercè Marçal, «tot un himne del moviment feminista»: «Dins la pell de l’ona salada /serem cinc-centes, serem mil. / Perdrem el compte de la tombada. / Juntes farem nostra la nit». «Visca el Reus feminista, amb orgull, antiracista i acollidor», va concloure. 

Helena Sardà,  Tro de Festa 2021

Al desenllaç del pregó, com marca la tradició,  es va lliurar el Tro de Festa, que aquest 2021 ha recaigut en Helena Sardà. «No m’ho esperava», va dir ella, mentre recollia el guardó, i va recordar a Pellicer que «ens deu moltes Tronades». L’alcalde li va respondre que  «tindrem Tronada amb les persones que no l’han pogut encendre; és evident que hi tornarem».

La concessió del guardó va agafar per sorpresa Sardà. FOTO: A.G.

Sardà està vinculada a l’àmbit cultural i festiu a través de diverses entitats, balls i el seu entorn. Ha ballat amb l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc, el Ball de Diables, el Ball de Gitanes i el Ball de Cercolets. Ha estat al capdavant de la Coordinadora de Danses Tradicionals i d’altres iniciatives, com la Festa de l’Arbre de Maig i el Ball d’Hivern com a membre de Carrutxa. Va formar part de la Comissió de Protocol des del 2012 fins al 2020. 

Temas

Comentarios

Lea También