Teories sobre l’origen de Colón, versió Baix Camp

Munta i BaixaReus també ha tingut presència, tot i que anecdòtica, en el vell contenciós sobre el lloc de naixement del descobridor d’Amèrica

19 agosto 2019 16:10 | Actualizado a 19 agosto 2019 17:23
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

El que segueix a continuació és un fragment d’El espanto de Toledo, una astracanada escrita pel popular dramaturg Pedro Muñoz Seca el 1926. L’obra teatral, una «humorada en tres actos», és una paròdia d’un duel per qüestions d’honor a la ciutat castellana: «El nuevo gobernador, Grant Latallada, en la tómbola de las ‘Damas nobles’, pronunció un hermoso discurso demostrando que Cristóbal Colón nació en Reus. Al salir del local fue aclamado, oyéndose vivas al futuro director del Instituto Geográfico y Catastral».

Entre els diversos embolics sobre els quals transcorre l’argument, un és una campanya de difamació a la premsa local contra el nou governador civil, on se l’acusa falsament de proclamar que el descobridor d’Amèrica havia nascut a Reus en la suposada conferència citada en el paràgraf anterior.

Muñoz Seca, autor de La venganza de Don Mendo que va morir afusellat a Paracuellos del Jarama el 1936, utilitza aquesta insòlita teoria com a prototip d’idea desbaratada capaç d’enfonsar el prestigi d’un personatge públic. De fet, algun dels descendents reals de Colón fins i tot la va fer seva en anys posteriors quan volia caricaturitzar les creixents polèmiques sobre el veritable lloc d’origen de l’almirall genovès.

La catalanitat de Colón

Els recurrents enrenous sobre aquest vell debat s’han centrat darrerament sobre els defensors de la hipotètica catalanitat de Colón i cal situar-los com una derivada més de les batusses propiciades pel procés independentista. L’última, però, podríem qualificar-la de foc amic.

Aquesta mateixa setmana, el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha carregat contra l’Institut Nova Història, acusant-lo de practicar la «pseudohistòria» i apel·lant a no finançar amb diners públics la fundació, moltes investigacions de la qual tenen per objectiu reivindicar la catalanitat de figures històriques que tradicionalment s’han considerat espanyoles o d’altres nacionalitats, entre elles Colón.

El diputat del PSC, Ferran Pedret, s’ha afegit a les crítiques, que han estat contestades per la institució, en el que ja veurem si es queda en un serial d’estiu o agafa més embranzida, tant pel que fa al debat sobre els ajuts amb fons públics a entitats privades com al del rigor històric de determinats treballs de recerca que gaudeixen de molt ressò mediàtic.

El curiós de l’assumpte, tornant a les seves vessants reusenques, és que un dels llibres fundacionals de les teories sobre la catalanitat de Cristóbal Colón va ser editat a Reus. Em refereixo a La descoberta d’Amèrica: Ferrer, Cabot i Colom, de Ricard Carreras i Valls, publicat el 1928 per l’antiga impremta Roca del carrer Galió.

L’obra inclou un pròleg de Luis Ulloa -l’historiador peruà que va fixar la tesi que Colom era el veritable cognom de l’almirall- i investiga la participació catalana en l’aventura americana i el rastre dels noms i topònims catalans que s’hi poden trobar.

Desconec per què aquest llibre surt a la llum publicat per una impremta reusenca, més enllà que tingui a veure amb el fet que el pare de Ricard Carreras era de Valls i la mare de Reus.

Diversos són els autors que, des d’aleshores, han relacionat l’hipotètic Cristòfor Colom amb el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, com altres han intentat demostrar que els seus orígens eren en altres indrets de Catalunya o d’Espanya.

Segurament caldrà esperar als resultats de l’ambiciosa investigació d’acord amb la comparació de les dades d’ADN de centenars de persones amb els cognoms Colom i Colón amb les de l’insigne navegant per tenir-ne alguna certesa científica, si és que finalment aquesta línia de recerca dóna algun resultat.

Colom i Capafonts

En qualsevol cas, l’afer Colón o Colom aplega sovint la documentació històrica i els estudis de genealogia amb tradicions orals i fins i tot llegendes populars d’arreu on es planteja.

A dalt de tot de les muntanyes del Baix Camp, a Prades, hi podem trobar una veritable referència colombina. Una inscripció gravada en una placa de pedra de l’ermita de l’Abellera recorda els visitants que «en aquesta cova hi feu vida d’ermità de 1484 a 1493 fra Bernat de Boil, benedictí. Fou el primer missioner que evangelitzà Amèrica. Acompanyà Colom en el seu segon viatge al Nou Mon. Morí en 1520 essent abat del monestir de Sant Miquel de Cuxà».

A pocs quilòmetres d’allí, a Capafonts, hi ha cal Macià, una casa medieval ubicada al carrer de l’Abadia. La façana està bastida amb carrers que conserven les marques dels picapedrers. Però el més interessant i el que sempre ha despertat la curiositat dels vilatans i els estudiosos és l’escut heràldic esculpit a la dovella central que corona la porta. L’escut presenta com a figura heràldica el que sembla un colom o una merla, acompanyat d’una inscripció d’incerta lectura. No cal dir que això ha alimentat des de temps immemorial la tradició popular que el Colom descobridor d’Amèrica pugués tenir alguna relació amb aquesta casa.

Comentarios
Multimedia Diari