Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Testaments que parlen

Per primera vegada, s´han digitalitzat els documents que recullen les últimes voluntats que provenien de la Comunitat de Preveres de Reus del 1414 al 1798
Whatsapp
Pere Alegre és el tècnic de l´Arxiu Municipal de Reus que ha liderat la catalogació dels testaments. Foto: P. Ferré

Pere Alegre és el tècnic de l´Arxiu Municipal de Reus que ha liderat la catalogació dels testaments. Foto: P. Ferré

Entre els segles XV i XVIII bona part dels testaments els feien els capellans. El motiu? Assumien el rol dels notaris perquè la majoria de persones no sabien escriure, volien deixar constància de les seves últimes voluntats i ho feien, entre altres coses, perquè demanaven la salvació a la terra.

Així ho explica Pere Alegre, tècnic de l’Arxiu Municipal de Reus, que ha liderat el treball que durant dos anys ha fet possible el catàleg de testaments de la Comunitat de Preveres de Reus i la seva digitalització. Un projecte que no s’havia fet mai abans i que ha permès indexar 5.100 testaments que aquesta comunitat, formada per capellans de Reus, va fer entre els anys 1414 i el 1798.

Acompanyats d’un escrivent eren els encarregats de recollir aquestes últimes voluntats que pobres i rics feien indistintament. Amb tot, les persones benestants podien repartir terres entre els seus fills mentre que els més desafavorits només oferien la seva ànima a Déu. De fet, a l’Arxiu Municipal veiem exposat un testament llarguíssim –el més antic que tenen que data del 1385 i que prové de l’Ajuntament i no pas de la Comunitat de Preveres– que ens fa pensar que aquella persona, veí de l’Aleixar, devia tenir nombrosos béns per distribuir. En qualsevol cas, tots els mortals feien testament. «Era una manera de lligar la part espiritual amb la humana», explicava Alegre.

 

Els guardians del testament

Però un cop havien mort, totes aquelles persones no deixaven res a l’atzar i nomenaven el marmessor, la figura encarregada de complir el testament d’aquella persona que ja no hi era. «No era necessàriament un amic o un familiar, també ho podien ser persones relacionades amb la feina o mestres d’ofici», comentava Alegre.

El marmessor tenia molta utilitat en famílies de fills de pares i mares diferents. «Tenim el cas d’una persona que havia fet testament a Reus i que tenia fills a Eivissa on hi deixava terres», un exemple que requeria un control especial per part d’aquest home del frac del segle XV.

El catàleg dels testaments que es pot consultar a través de l’enllaç http://issuu.com/pereal1/docs/testaments/1 classifica els testadors per nom, any, lloc i professió –aquest últim element no s’incloïa en tots els documents–.

Unes dades que permeten extreure informació i elaborar treballs de recerca per conèixer, per exemple, els moviments migratoris de les persones en períodes de guerra o saber quins eren els oficis que més treballadors tenien.

I si ens fixem en el catàleg, l’ofici per excel·lència era el de pagès i en segon lloc hi havia els paraires, que es dedicaven a preparar la llana per ser teixida.

Però els testaments parlen encara més i ens expliquen històries com les de 33 francesos que van fer testament a Reus i que eren pastors i comerciants.

 

Per saber d’on venim

O també podem desgranar històries personals. «Han vingut reusencs a visitar el catàleg a l’Arxiu i han trobat avantpassats seus», afegeix. I és que, la catalogació i la digitalització d’aquests testaments que estaven abans plegats en caixes, permet completar arbres genealògics, fer-ne estudis sobre la història social i econòmica de la zona i conèixer l’estructura dels testaments de l’època. Dels 5.000 estudiats, 3.371 eren de reusencs, seguits de veïns d’Almoster, Castellvell i la Selva del Camp o Riudoms.

A hores d’ara, ja han començat a escanejar-se els testaments perquè es puguin consultar digitalment i continuar la recerca perquè la Comunitat de Preveres té encara molts més documents.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También