Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Toda, el personatge de les mil cares

Cònsol, escriptor, egiptòleg, historiador... Tot i la prolífica vida d'aquest Fill Il·lustre de Reus, són molts els ciutadans que la desconeixen. Uns 80 actes ajudaran durant l'Any Toda a divulgar la seva figura

Jaume Massó Carballido

Whatsapp
Disfressat de mòmia. Fotografia d´Eduard Toda, de l´any 1885, feta pel seu amic E. Brugsch, un egiptòleg britànic, en el Museu de Bulaq, a Egipte.  Foto Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú

Disfressat de mòmia. Fotografia d´Eduard Toda, de l´any 1885, feta pel seu amic E. Brugsch, un egiptòleg britànic, en el Museu de Bulaq, a Egipte. Foto Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú

La majoria de reusencs saben que a la ciutat hi ha un carrer que es diu Eduard Toda, que un col·legi de Reus porta aquest nom, o que en la galeria de Fills Il·lustres que hi ha a l’Ajuntament apareix el seu retrat. Però, és prou coneguda la figura d’Eduard Toda (1855-1941) entre els seus veïns? Saben aquests quin llegat va deixar aquest personatge polièdric?

Eduard Toda i Güell va ser cònsol, escriptor, egiptòleg, historiador i gestor i defensor del patrimoni cultural, històric i artístic. Nascut a Reus, a cal Cardenyes (l’antiga casa número 1 del carrer de Jesús, on avui en dia hi ha cal Navàs), el 9 de gener de 1955, va ser fill d’un exalcalde de Reus d’origen riudomenc. Toda va ser company d’estudis primaris i secundaris d’Antoni Gaudí i Josep Ribera, amb qui va col·laborar en la redacció d’un projecte de restauració de Poblet (1870). Precisament sobre aquest monestir va redactar i editar el seu primer llibre: Poblet: descripion històrica (sic, 1870), quan només tenia quinze anys.

Estudiant exemplar, féu la carrera de Dret a Madrid. Gràcies a la seva facilitat pels idiomes, inicià ben aviat una ràpida i brillant carrera consular, que el portà a conèixer in situ llocs tan exòtics com la Xina o Egipte, a més de diverses i importants ciutats portuàries i comercials europees (com Hèlsinki, l’Havre, París, Londres i Hamburg). La seva curiositat i les seves excel·lents aptituds el van portar a interessar-se, entre altres temes, per la vida i la cultura xineses, i per l’arqueologia egípcia (va excavar la tomba intacta de Sennedjem i és considerat el primer egiptòleg català i espanyol) i per la pervivència de la llengua catalana a l’Alguer.

Missions consulars

Toda va poder visitar països com l’Índia, Siam (actual Tailàndia), Anam (actual Vietnam), Cambodja, Corea, el Japó i les Filipines. Com a expert en temes relacionats amb la seva funció pública (fronteres, aranzels, contraban, convenis comercials amb altres països, etc.), redactà un manual de Derecho consular de España (1889), va portar a terme diverses missions consulars especials, va participar activament en la consecució de diversos tractats o convenis internacionals de comerç (amb Alemanya, Portugal, Itàlia, Àustria, etc.) i va ser el secretari en els acords de pau signats amb els Estats Units arran de la guerra de Cuba. Quan deixà l’exercici consular (l’any 1901), Toda es va establir com a home de negocis a Londres, com a representant de la important naviliera basca Sota & Aznar. L’èxit dels seus afers econòmics va facilitar que es pogués retirar quan encara era relativament jove. En tornar a Catalunya, l’any 1919, Toda es va establir a l’antic monestir d’Escornalbou, que havia comprat dotze anys abans i que havia fet reconstruir com si fos un castell. A Escornalbou, on va aplegar una importantíssima biblioteca personal i un gran nombre d’antiguitats i obres d’art, va rebre i acollir diverses personalitats civils i religioses (com el rei Alfons XIII i el cardenal Vidal i Barraquer) i molts artistes, intel·lectuals i estudiosos.

Donacions de llibres

Va publicar un gran nombre de llibres i articles sobre història, literatura, bibliografia, etnografia i arqueologia. La seva qualitat de mecenes quedà a bastament demostrada en les donacions de llibres i d’objectes valuosos al Centre de Lectura, a diferents museus de Vilanova (amb una destacable col·lecció d’objectes egipcis), Madrid i Reus, a la Biblioteca de Catalunya, a l’Arxiu Municipal de Barcelona (al qual cedí els documents originals de Domènec Badia, Alí Bei), al monestir de Montserrat, etc. L’any 1930 va ser nomenat president del Patronat per a la restauració de Poblet, que endegà de manera activíssima.

El 1934 fou designat membre del Patronat del Museu Municipal de Reus i el 1935 president del Patronat del Taller-Escola de Pintura i Escultura de Tarragona, gestionada per la Generalitat. El 1936 fou designat comissari de Poblet, lloc on aplegà nombrosos i importants fons artístics i documentals. El gener de 1939, en produir-se l’ocupació del monestir per les tropes franquistes, lliurà els fons salvaguardats als representants del Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional. Tot i que inicialment fou apartat del càrrec, en reorganitzar-se el Patronat de Poblet, ben aviat fou rehabilitat i nomenat altre cop president. Va morir al mateix monestir, ja novament ocupat per monjos, el 26 d’abril de 1941.

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También