Más de Reus

Traces renaixentistes a la plaça Major de Prades

El ‘Diari’ presenta avui, diumenge 18 d’abril el 22è lliurament de la sèrie ‘Places i carrers porticats dels nostres pobles i ciutats’ amb l’exemple de la plaça Major de Prades amb traces renaixentistes de Prades. Joan Figuerola és arquitecte (Figuerola-Gavaldà-Romera Arquitectes)   

Joan Figuerola

Whatsapp
L’amplada  dels espais porticats va afavorir l’activitat del comerç. FOTO: Pere Ferré

L’amplada dels espais porticats va afavorir l’activitat del comerç. FOTO: Pere Ferré

Se suposa que l’origen de Prades és una fortificació musulmana construïda al voltant de l’any 1090 per defensar-se de l’avenç de les tropes de Ramon Berenguer III. Quan les muntanyes de Prades resten en mans dels comtes catalans, l’any 1159 Ramon Berenguer IV li concedeix la carta de població. En el punt més alt a ponent de la població se situava l’antic castell-palau comtal datat entre els segles XII i XIII, del que queden les restes de la primitiva església romànica utilitzada com a temple parroquial  de l’inicial nucli poblat situat a llevant.

Entre els segles XIII i XIV Prades experimenta un fort creixement de població i una notable activitat econòmica, amb les concessions dels comptes reis de Barcelona per celebrar un mercat setmanal documentat des de l’any 1200 i fins a quatre fires anuals  de ramaderia. Les muralles de la vila estan relacionades amb el naixement del comtat i es van construint des de la baixa edat mitjana fins al segle XV. Encara es conserven restes dels seus murs i torres en el tancament al nord i llevant de la població fins a arribar a la capçalera de la nova església i el portal de Prades. 

El nucli medieval es configura amb una planta quasi triangular dins el tancament murat amb dues zones urbanes diferenciades. La inicial situada a la part més alta de la vila i ocupant el primitiu nucli feudal associat a l’edificació militar, s’ordena amb illes allargades en la direcció de llevant a ponent i cases edificades sobre parcel·les de reduïdes dimensions. L’altre sector més nou se situa al voltant de la plaça Major amb una distribució d’illes i parcel·les més grans. Al nord de la plaça  surten els carrers Nou del Pont i de Sant Antoni fins a arribar al portal del Planet del Pont i per llevant i sud els carrers Major i del Forn que van a altres portes d’entrada de la vila. Aquests carrers assenyalen els dos angles ortogonals sensiblement girats entre si dels fronts nord i sud de la plaça, enllaçats a llevant per la façana renaixentista de la nova església que presideix l’espai.

Ortoplànol de la ubicació de la plaça Major de Prades.

La plaça Major és lloc de celebració de fires i mercats i generador d’un important creixement de la vila amb la urbanització d’un nou barri al seu entorn. Les generoses dimensions de 30 metres d’ample per 50 de llarg amb uns espais porticats amples als quatre fronts ha afavorit l’activitat de comerç, la celebració d’actes festius i reunions comunals al llarg del temps fins avui. Els pòrtics de quasi cinc metres de fons i poca alçada coberts amb arcs de maó a sardinell sobre pilastres de carreus de pedra sustentant cases de dos pisos i golfes, manifesten el caràcter medieval de la seva arquitectura en una plaça de proporcions i un marcat caràcter renaixentista.

Els pòrtics conserven el caràcter medieval de la seva arquitectura amb un espai de proporcions renaixentistes. FOTO: Pere Ferré

L’església iniciada amb la capçalera gòtica i acabada amb la façana i el campanar d’un ordre classicista manifesta l’evolució de l’arquitectura i l’urbanisme a la vila de Prades. Les construccions de pedra calcària vermellosa originària de la zona que la identifiquen com la Vila Vermella, manifesta la prosperitat d’una població amb una activa vida comercial i cultural oberta als nous corrents renaixentistes i humanistes d’inicis del segle XVI.

L’església iniciada amb la capçalera gòtica i acabada amb la façana i el campanar amb un llenguatge classicista. Foto: Pere Ferré

Tradicionalment l’economia de la vila s’ha basat en l’agricultura, la ramaderia, l’explotació de la fusta dels boscos del seu entorn i la producció de draps amb un sistema de mesures i pesos propis anomenat mesuram Pratis. La plaça Major s’ha fet ressò fins fa pocs anys del comerç que l’economia local ha generat. Una activitat comercial que als nostres dies ha estat substituïda pel turisme, l’hoteleria i la cultural. La declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional del centre històric de la vila representa una eina bàsica per la preservació i difusió del seu valuós patrimoni.

Les restes del castell i la muralla amb la capçalera gòtica de l’església adossada al portal principal de la vila manifesten l’esplendorós passat medieval de Prades. Malgrat conservar importants restes medievals i una estructura urbana de l’edat mitjana, la vitalitat deixada pel renaixement a Tarragona es manifesta en l’elegant façana de l’església de Santa Maria, la font monumental i l’urbanisme de la plaça Major.   

La singular i elegant font que presideix la plaça Major amb la figura del globus terraqüi i quatre brolladors indicant els quatre punts cardinals és un signe d’identitat de la vila. També podria significar l’empremta d’una vila oberta al món per acollir l’arquitectura renaixentista provinent d’Itàlia bastida pels arquitectes de l’anomenada ‘escola del Camp’ a nombrosos pobles i ciutats de les nostres comarques. 

La font que presideix la plaça Major recordant el globus terraqüi. FOTO: Pere Ferré

Temas

  • PLACES I CARRERS PORTICAT
  • prades

Comentarios

Lea También