Tricentenari de l’entrada del Carrasclet a Reus

Si escau, el pròxim 26 de juliol es podrà commemorar el tricentenari de l’entrada a Reus de Pere Joan Barceló, més conegut com a Carrasclet, al cap-davant d’un bon grup de voluntaris austriacistes i quasi cinc anys després de la derrota de 1714.

Val a dir que la documentació referent a l’entrada de Barceló a la nostra ciutat, el juliol de 1719, és més aviat escassa i força confusa, sobretot perquè la major part de la informació ens ha arribat de manera indirecta. A l’arxiu del Museu de Reus es conserva el manuscrit de l’arxiver –i també argenter– reusenc Celdoni Vilà (1752-1821) que normalment hom utilitza per a parlar-ne, però cal tenir en compte que fou redactat vuitanta anys després dels fets que ara ens ocupen. 

El títol del manuscrit ja feia saber que Vilà hi utilitzà uns dietaris que havia escrit –aleshores sí de manera coetània– l’argenter reusenc Ramon Fina (partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria), uns dietaris que –de moment– romanen sense localitzar, probablement ‘oblidats’ en algun arxiu particular. Tant de bo que no s’hagin perdut i que algun dia puguem gaudir de la versió original d’aquests dietaris.

El títol complet del manuscrit de Vilà és Lo Amor al Rey, y a la Patria, son Varias noticias ocurragudas en Reus comensant en lo any 1714, y en particulár en 1719, sobra los disturbis del Cedisiós Carrasclet &ca. &ca.

Recopilades per mi Celdoni Vilá natural del mateix pobla, que sos originals Dietaris de Ramon Fina están recondits en casa [de] Joan Baptista Ferrando Argenter de la mateix Vila de Reus. Any 1799.

És clar que disposem, des de 1954, d’una edició impresa del manuscrit suara esmentat, a cura de Josep Iglésies i a càrrec de l’Associació d’Estudis Reusencs (volum número 6 de les Edicions Rosa de Reus), però la redacció de Vilà no és precisament un model de precisió, ni tampoc d’imparcialitat (només cal fixar-se que qualificà Barceló com a «sediciós», un adjectiu que –per cert– ara torna a estar de moda en segons quins mitjans).

Com a curiositat, Vilà també hi esmentà la mort del boter i militar Pere Bofarull i Llagostera, una mort violenta que més endavant originà l’ennobliment d’aquesta família: «1719 a 26 Juliol. Los carrasclets en Alcover al matí mataren â Pera Bofarull, botifle[r] de Reus de un tir de escopeta.»

El 1961, el mateix Josep Iglésies va publicar el llibret El guerriller Carrasclet (Barcelona: Rafael Dalmau, volum número 25 de la sèrie ‘Episodis de la Història’), en què rectifica algunes de les referències que havia inclòs a la seva edició del manuscrit de Vilà. En parlar de l’episodi del juliol de 1719, Iglésies ens diu (p. 41-43): «Allò que va passar a Reus no resta molt clar.

Si seguíssim el cronista local [Andreu de] Bofarull, diríem que el dia 26, en una primera envestida, Carrasclet va ocupar la població i va capturar diverses persones de significació filipista i se les va endur a la muntanya per reclamar un rescat.

El cronista local no dóna ni els noms ni diu el nombre d’aquestes persones. Podria corroborar amb aquesta entrada una suposada lluita als porxos del Mercadal que reporta la tradició. Però el manuscrit contemporani del reusenc Fina que va viure els fets, almenys tal com el va transcriure Vilà a darreries del segle XVIII, no dóna a entendre que la localitat fos ocupada sinó tot el contrari. 

Segon intent d’ocupació

Diu Fina que els portals foren tancats i les cases havien estat espitllerades i els botiflers es «feren forts per les cases i la muralla escondits» [...]. En el curs de l’intent, el cabdill irredentista rebé un reforç de cinc-cents homes vinguts de la muntanya, aconduïts pel seu cunyat Pau Ferrer, el qual fou ferit en la lluita.

Pel seu compte, Bofarull confon aquest cunyat de Carrasclet amb un germà, perquè Fina l’anomena Po Carracla. També les actes municipals reusenques l’esmenten, però com a germà del cabdill irreductible. Segons l’autor dels Annals de Reus, hi va haver un segon intent de Barceló per ocupar Reus. Però el manuscrit de Fina no ho assenyala pas, i encara afirma que el 27 de juliol, per recel dels carrasclets, es retirà la cavalleria a Tarragona i també tots els filipistes de la localitat i els pobles del Camp. 

Segons Bofarull, en aquest suposat segon intent, la població va resistir mercès a les forces capitanejades pel belicós clergue Bages, l’únic eclesiàstic «que se havia declarado contra el archiduque» [...]. Després dels intents fallits d’ocupar Reus, el dia 2 d’agost, Pere Joan Barceló s’escolà vers Alforja».

No he transcrit totes les frases del resum d’Iglésies publicat el 1961, perquè convido els meus lectors a recórrer a la bibliografia citada (i també a les diverses edicions dels Anales de Reus, desde su fundación hasta nuestros días, d’Andreu de Bofarull i Brocà) i a mirar de treure’n l’entrellat.