Un banquet per a gegants guardat per a la posteritat

Festiu. Àlvar Calvet revifa el record d’un acte performatiu fet el 1998
a la ciutat amb el documental ‘El banquet gegant d’Antoni Miralda’

14 julio 2021 05:40 | Actualizado a 14 julio 2021 06:02
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Un esdeveniment amb essència food culture, amb tota mena d’entitats (socials, folklòriques, solidàries, gremis d’oficis, etc.) de la ciutat i on s’hi van tractar temes amplis i polèmics, com ara el gènere, la religió i el racisme. Va dur-se a terme a la plaça de la Llibertat, a finals dels noranta. Es va tractar d’un acte performatiu (i de grans dimensions, fet a escala per als gegants de Reus) anomenat el banquet gegant; impulsat per l’artista Antoni Miralda, comissariat per Aureli Ruiz i on van participar diversos artistes del territori. El va organitzar l’Ajuntament de Reus i els tallers de la QUAM.

De tot plegat, se n’ha fet un documental –El banquet gegant d’Antoni Miralda, preestrenat a Cal Massó al juny–. Àlvar Calvet, vingut de l’univers artístic, n’és el director i en fa cinc cèntims: «El menjar té la particularitat d’aplegar gent de qualsevol edat i sigui quina sigui la seva cultura. Dur a terme el banquet gegant a Reus va sorgir arran el curs Food Culture Museum: Reus-París-Londres (1997), del qual en vaig ser alumne i, l’any següent, es va fer. Al banquet s’hi van manifestar tantes idees que vaig creure important documentar-ho tot», recorda.

La peculiaritat estètica d’aquesta ambiciosa trobada és que s’hi van crear plats per als gegants, que tractaven temes d’actualitat, amb significat. Miralda, reflexiu, «va col·locar-los per parelles tot barrejant ètnies i gèneres», diu. Preguntat per si un acte com aquest es podria tornar a fer, Calvet diu que «tot i que creiem que hem avançat, el protocol, la burocràcia i el pressupost ens ho impediria», exposa.

Recerca de documents

Calvet va començar 15 anys enrere a buscar documentació: «De gràfica ja en tenia, però de videogràfica, no». Està molt agraït a Ramon Masip, qui el va cedir per digitalitzar material fotogràfic. A la peça, més enllà de recuperar imatges de l’època (cedides per Videoproduccions Mabs), hi ha copsat amb entrevistes el record d’artistes i ciutadans que hi van ser. «Hi apareix l’obelisc de la Llibertat, quan es va desmuntar», assenyala a tall d’anècdota.

Així doncs, 23 anys després s’ha pogut editar el documental, testimoni d’un acte transversal que va aplegar a personalitats de tota mena. L’audiovisual ha estat produït per la Ferida Produccions (Gerard Gil i David Fernández) i ha comptat amb el suport de l’Institut Municipal Reus Cultura i la Diputació de Tarragona.

Comentarios
Multimedia Diari