Más de Reus

Un borgenc per a la memòria

Les Borges del Camp recorda Antonio Parés, la família del qual lliurarà al poble el seu arxiu fotogràfic de més de 100.000 fotos

Cristina Valls

Whatsapp
Parés participava activament en la vida social del municipi de les Borges del Camp. FOTO: Cedida

Parés participava activament en la vida social del municipi de les Borges del Camp. FOTO: Cedida

«Antonio Parés Subietas recopilava tot el que succeïa a les Borges del Camp, sempre duia una càmera per immortalitzar el moment. Va ser un gran amant de la cultura i va viatjar molt. Quan va traspassar, aquest passat el febrer, va deixar un arxiu fotogràfic molt important, de més de 100.000 fotografies», explica la regidora de Benestar, família i salut, Joventut, Cultura i Festes de l’Ajuntament del municipi, Maria Vilà. 

La voluntat de Parés era lliurar al poble tot el material i que aquest en pogués disposar lliurement. «Sempre va col·laborar amb el museu i en matèria de festes. Participava a tota mena d’actes i ho documentava tot amb fotos o vídeo. A més, tenia una gran memòria. A hores d’ara, la família estem endreçant tot per catalogar-lo. Tot i això, ell ja tenia un sistema de classificació propi. Li agradava fer recerca de les persones que sortien a fotografies antigues i, fins i tot, col·laborava a la revista La Borja en la qual mostrava fotografies», esmenta Toni, fill de Parés. 

Nascut el 1934, Parés va viure una guerra civil i una postguerra, entre altres episodis històrics; així com la pandèmia de la Covid-19. Molt connectat a la vida social del municipi, gràcies a ell, infants i joves de la vila, a més dels habitants d’altres indrets, van conèixer aspectes del passat que, d’una altra manera, potser, haguessin restat encara més llunyans. En són casos l’arribada de l’electricitat a la zona o la de les fàbriques. 

«Des de sempre, s’havia dedicat a la banca, però en jubilar-se va ser sempre molt actiu. Volia obrir la cultura al poble i va transmetre el valor que tenia per a ell el patrimoni local. Una de les seves idees era fer visitable el Refugi de la plaça de la Font i, per qüestions com aquesta, volem que la seva figura es recordi al poble», manifesta la regidora Vilà. 

«Passava molt de temps organitzant exposicions de temes diversos i fent activitats. Vaig col·laborar amb ell diverses vegades al museu municipal –que primer va estar situat en un altre edifici–, i suposava tota una experiència. Un dels seus objectius era que, com a museu, aquest n’esdevingués un referent. De fet, és un dels impulsors d’aquest i de la sala d’exposicions», recorda, per la seva banda, el regidor de Participació i transparència, Noves tecnologies i eines de la informació, Carles Bardou.

Actes de festa major 

Els actes de Festa Major, d’altra banda, sempre els va captar amb la càmera, no se’n perdia cap; qualsevol canvi, reforma o obra passava per l’objectiu de Parés. «La seva voluntat era la de deixar constància de tot», continua Bardou. Posa d’exemple la restauració de la façana de l’església, l’evolució dels centres educatius del poble o la nevada del 1963, «guardades per a la posteritat gràcies a ell», diu. «El seu llegat va ser, és i serà un gran ajut per a les persones que fan recerca. Molts li demanaven ajuda», completa. Parés va aprendre a fer anar les noves tecnologies, també, per tal de compartir diverses fotografies i curiositats històriques. Pels volts del març del 2020, va publicar a través de Facebook, i enviaments per WhatsApp, imatges antigues del municipi; eren del seu arxiu particular i hi afegia explicacions personalitzades per contextualitzar cada instantània. «Ell volia que tothom pogués gaudir-ne i reviure temps passats», afegeix Vilà.

Postals, joguines i màgia

Més enllà de les fotografies, Parés col·leccionava postals, plaques de cava, joguines antigues (especialment les fetes de fusta), càmeres fotogràfiques, ràdios i, fins i tot, caganers. «En el cas dels caganers, cada fira de Santa Llúcia contactava les empreses que produïen les figuretes i triava els exemplars nous que havien sortit aquell any. Va arribar a fer una exposició amb 1.000 exemplars, però en va arribar a tenir molts més», assenyala Bardou.

A tall d’anècdota, tant Bardou com Vilà esmenten que era habitual que Parés fes fotografies de grup, que «les repartís a les persones que hi sortien i les lliurés personalment en un sobre, sense esperar res a canvi», acoten. Un darrer aspecte detallat per Bardou és que una altra de les seves aficions eren els jocs de mans. I és que acostumava a amenitzar algunes trobades amb màgia. 

Temas

Comentarios

Lea También