Un espectacle a la Prioral de St. Pere mostrarà la llegenda de Misericòrdia

La història de la Mare de Déu i la pastora Isabel Basora tindrà un espectacle teatral únic en el qual també hi haurà dansa i molta música. Es tracta d’una iniciativa  de l’Orfeó Reusenc creada sota el segell de la capitalitat cultural i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, l’Arxiprestat i el Prior de la Prioral de Sant Pere.

S’anomena ‘Misericòrdia: de Reus al Cel’ i es durà a terme el dia 15 de setembre a les 21.30 hores a l’espai de la Prioral de Sant Pere. L’entrada serà lliure i hi ha un aforament de prop de 450 persones. Serà una posada en escena que  explicarà com gràcies a la intervenció de la Verge la epidèmia de la pesta a Reus desapareix per la seva intervenció divina. Per reflectir tot plegat ha calgut la implicació de més de cent persones entre actors, cantaires, músics, dansaires, assistents i tècnics. 

Trames secundàries
Amb la qual cosa, ha estat clau l’organització i la previsió. Segons el director del projecte, Albert Bermúdez, «l’acte, amb vocació de continuïtat, inclourà trames secundàries amb personatges desconeguts, però seguiran formant part de la mateixa llegenda. De fet, a l’hora de fer el guió vaig crear oportú aplegar diferents versions de la mateixa. No és qüestió d’inventar, sinó d’enriquir». Amb tot, el jove ha tingut al seu avast textos dels estudiosos Ezequiel Gort i Salvador Palomar, però alhora també de més antics.  Com és el cas d’una primera versió reconeguda com a tal de Narcós Camós de l‘any 1652 i d’altres autors del segle XIX, com Celdoni Vilà, fra Josep Rius o Francesc Torner, els quals converteixen la llegenda en història.

La proposta aplega diverses versions de la llegenda sobre l'aparició

Amb tot, segon Bermúdez, l’espectacle durà un narrador i la trama se succeirà juntament amb una coreografia, la qual ha estat ideada a partir dels passos de la dansa tradicional catalana, com ara el ball pla, la jota o el galop. «La tradició i la identitat del moment històric han estat molt respectats. Ens adequem dins el segle XVI i ens hem esforçat per tal que la música soni com sonaria llavors», detalla per la seva banda el músic Albert Galcerà, qui s’ha encarregat de la melodia de la proposta. 

La tradició i la identitat del moment històric s'han respectat  

De fet, Galcerà s’ha servit dels textos que parlen de la llegenda de l’Aparició de la Mare de Déu de Misericòrdia per poder encabir també una mica de lletra. «Tot i que la seva presència és minoritària, si que extrec fragments i frases de documents. Per exemple, la frase que li diuen a la pastoreta quan no creuen en l’aparició que ella ha presenciat. Li van dir, ‘Mentidera, somniadora, no et creiem’, això ho reprodueixo», ha resumit Galcerà.

Per la seva banda, a la roda de premsa de presentació del projecte, duta a terme aquest dilluns, la comissària de Reus de la Capital de la Cultura Catalana 2017, Montserrat Caelles, ha agraït la creació del projecte cultural i ha reiterat la funció de projecció que té la pròpia capitalitat. La presidenta de l’Orfeó Reusenc, Ester Cos, també ha enaltit l’esperit de l’entitat d’innovar i de conservar l’esperit creador.