Un estiu solidari en família

«Fa gairebé 10 anys que acollim nens sahrauís, tot i que no sempre han estat anys seguits. Tenim una molt bona experiència», relata Antoni Cabré i Lourdes Estivill, una de les parelles que se sol sumar al projecte solidari estiuenc Vacances en Pau. Es tracta d’una iniciativa coordinada per l’Associació Hammada i la Delegació del Front Polisario de Catalunya en la qual col·labora l’Ajuntament de Reus. Es promou l’estada d’infants de campaments de refugiats sahrauís durant dos mesos d’estiu amb famílies de Catalunya.

Des d’un principi, el matrimoni esmentat ho va trobar d’allò més didàctic poder acostar una altra cultura als seus fills, llavors petits. «Van conèixer una altra forma de viure de primera mà, valors com compartir i ser solidaris. Ara que els fills són grans, fa 5 anys que repetim», constaten. Enguany en tenen dos nens, en Bachri (13), que és el tercer any que el reben, i un altre de més petit, Mahmud (10). És el primer cop que ve i s’avenen molt amb el Bachri. 

‘Ens ha tocat la loteria’ 

«No es coneixien de res, eren de campaments diferents i estem molt sorpresos. Ens ha tocat la loteria. N’hi ha que tenen un caràcter difícil, però aquests nois són una passada», elogia Cabré. I és que el fet de tenir-se l’un a l’altre està sent tot un ajut, ja que el més petit, en Mahmud, no està gens familiaritzat amb la llengua. 

«Els primers dies, a través del Bachri, li anàvem explicant tot, perquè per a ell és tot nou. Poder anar al servei, ja era tota una aventura», rememoren. Cabré i Estivill els mantenen entretinguts. Als matins marxen cap al casal d’estiu, on juguen a bàsquet i fan natació i, a la tarda, fan una activitat en família, com ara a veure una pel·lícula al cinema o anar a jugar a la platja. 

L’adaptació és un terme que apareix contínuament en l’acollida i el matrimoni ho sap bé. «Hem tingut sort. Ens han tocat infants amb caràcter i és una tasca colpidora moltes vegades. Vols fer el millor per a ells. Arribar aquí pot suposar un xoc. El fet d’haver tingut els fills a casa, també ens va donar suport amb els infants sahrauís», puntualitzen.

Enguany, la família està d’enhorabona per partida doble, ja que també ha vingut la Filah, una noia sahrauí de 20 anys que també va ser acollida per Cabré i Estivill. Han mantingut la relació i aquest estiu, ella ha tornat de visita. 

Segons Jaume Duran, el coordinador del projecte solidari a Reus, aquest és un dels objectius que es pretén fomentar: «Mantenir els llaços entre el poble català i el sahrauí». Segons detalla Duran, Vacances en Pau és conegut per les famílies i n’hi ha que repeteixen. «No els exposem una situació meravellosa. La convivència pot ser complicada, els diem que la iniciativa té un factor humanitari i polític», assenyala Duran. En la majoria de casos, les famílies accedeixen a acollir perquè han vist un cas de prop o han rebut un suggeriment d’algú proper. Les xarxes socials, els cartells i la televisió també en fan ressò. 

Els termes ‘convivència’ i ‘adaptació’ apareixen sovint al procés d’acollida

Un dels factors més rellevants és el suport polític al procés a l’autodeterminació. Sobre això, Duran recorda que «allà ho tenen molt difícil per dir la seva i els més afectats són els infants». Segons diu, en el marc català, el projecte té vigència des de mitjan anys noranta, i, comparant dades del passat fins a l’actualitat, conclou que «les famílies participants ha minvat a la meitat aproximadament». 

Aquest estiu han vingut 6 infants dels campaments de refugiats de Tindouf a Reus i marxaran el 2 de setembre. Per acomiadar-los, el Centre Cívic Ponent acollirà la festa de comiat el 31 d’agost (17.30h). Hi haurà una actuació de la Colla Gegantera, una sessió de màgia i una festa de l’escuma. 

Hi ha hagut anys bons i d’altres que no tant. Duran subratlla que «la crisi ha afectat de ple l’acollida, tant les famílies com la part que pertoca als ajuntaments». «Abans les administracions es feien càrrec de les despeses del bitllet d’avió dels infants. La resta es sufragava a través d’activitats solidàries», diu Duran.