Un homenatge a les arrels

Els alumnes de 4t A d’ESO de l’Institut Josep Tapiró de Reus van presentar ahir l’exposició Noves odissees al Centre Cívic Migjorn. La mostra fusiona la filosofia contemporània i la literatura grecoromana per abordar les experiències migratòries dels propis alumnes i els seus familiars. L’acte, acollit al primer pis de l’equipament, va aplegar veïnat de la zona i personalitats de l’àmbit educatiu, tots d’allò més il·lusionats amb el projecte.

La voluntat de la iniciativa és despertar consciències als visitants sobre conceptes com ara ‘viatge’, ‘arribada’ i ‘acollida’. Es vol donar valor, a més, a «les vivències de tanta gent del barri que han immigrat des de molts punts de la península i el mediterrani», van esmentar ahir des del centre educatiu. Amb aquests ingredients, doncs, es va desenvolupar l’activitat.

La portaveu del barri Parcel·les Cases, Isabel Moreno, va agafar el relleu dels parlaments introductoris per tal d’exposar el recull d’experiències que els alumnes compartirien a continuació. «Pertanyo a la primera generació de veïns que va crear el barri. Al principi, tan sols hi havia, el barri Montserrat, Muixí i Parcel·les Cases. Per aquells volts, si volies  un carrer te l’havies de fer tu», va recordar. Va afegir, també, que paraules com ara ‘gueto’, no tenen sentit fer-les servir de forma despectiva i que el racisme «no té cap sentit». 

Va continuar amb una frase contundent: «Som un barri molt petit, però hi ha fins a vuit nacionalitats diferents i convivim». Per a ella, suposa tot un orgull l’alumnat que hi ha a l’Institut Josep Tapiró, s’estima la diferència i ahir ho va fer palès. Moreno, com va aportar, va venir de ben petita a viure a Reus. «Vaig venir d’Andalusia i m’estimo les meves arrels, no hi renuncio. També em sento catalana, perquè Catalunya m’ha acollit i m’hi he integrat», va concloure. Tot seguit, la directora del centre educatiu, Isabel Àvila, va prendre la paraula: «El projecte ha suposat una vertadera odissea, mai millor dit. Veurem històries de vida, de por, d’il·lusió i d’esperança». Al cap i a la fi, va distingir, «tots som iguals i, si un arbre no té arrels no creix; nosaltres sense història, no som ningú», va dir tot donant pas als professors que han guiat els estudiants en tot el periple. 

L’exposició, encapçalada per la figura del filòsof Jacques Derrida, va convidar l’espectador a trencar tòpics i a mirar amb uns altres ulls les migracions com a «fenòmens complexos». El professor de filosofia, Ferran Garcia, i la professora de llengües clàssiques, Claustre Bofarull, també van recalcar com és d’important  fusionar matèries i crear projectes educatius transversals.

Els alumnes van exposar moltes de les seves històries o les dels seus parents. La majoria van ser colpidores, persones que viatgen per «tenir una millor vida», com va resumir una de les joves alumnes. Una instal·lació que recreava una platja, amb sorra de descampat, també va sorprendre els assistents.