Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Reus Munta i Baixa

Un homenatge per oblidar

Teresa Bartomeu. La Generalitat va triar la pionera reusenca de l’esquí com un dels personatges a commemorar el 2019, però no ha fet res

JOSEP CRUSET

Whatsapp
Un homenatge per oblidar

Un homenatge per oblidar

El Govern de la Generalitat de Catalunya commemora anualment esdeveniments i personalitats històriques, artístiques, científiques o culturals. L’objectiu és posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria d’aquests fets i persones rellevants que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu dels catalans. Així almenys ho anuncia el Departament de Presidència.

La Comissió de Commemoracions fa les propostes i el Govern aprova les efemèrides a commemorar cada any. Pel 2019 la llista incloïa, entre altres, els 300 anys de la creació de les Esquadres de Catalunya; els 100 anys de la vaga de la Canadenca; els 200 anys del naixement de l’inventor Narcís Monturiol i els 100 del poeta Joan Brossa; i els 50 anys de la mort de l’actriu Margarida Xirgu i de la pionera de l’esquí femení Teresa Bartomeu.

Pel que fa a aquest darrer personatge, l’única commemoració que he estat capaç de trobar és una nota acompanyada d’una fotografia a la web de Presidència, que diu el següent:

«50 anys de la mort de l’esquiadora Teresa Bartomeu i Granell, coneguda també com a Tissy (Reus, Baix Camp, 1889-1969). Des del 1911 se celebrava a Catalunya la Setmana d’Esports de Neu, unes pràctiques esportives aleshores poc conegudes al nostre país, que s’anaven difonent a través de l’entorn de l’excursionisme. Cal destacar que aquesta cita esportiva va incloure la primera prova femenina d’esquí celebrada a Catalunya. El cert és que, des dels inicis d’aquest esport nou a Catalunya, hi havia dones que el practicaven; poques, és cert, però que van contribuir a normalitzar la presència de les esportistes en els esports de neu i, per extensió, en la resta de disciplines esportives. L’any 1917, el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) va organitzar la Copa de la Secció d’Esports de Muntanya a Ribes de Freser. La guanyadora va ser Teresa Bartomeu, una jove de la burgesia catalana, culta i ben relacionada, que era membre del CEC. Aquesta seria la primera d’una llarga llista de competicions i victòries que l’acreditarien com a pionera de l’esquí a Catalunya».

«L’amiga blanca» de Carner

Si en això ha consistit «posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria» de Teresa Bartomeu, no sembla que els «responsables de desenvolupar totes les actuacions necessàries per a la seva realització» –en aquest cas el mateix Departament de Presidència, segons el decret aprovat pel Govern– s’hi hagin escarrassat gaire.

Atès que l’any 2019 es va decidir per primera vegada commemorar les personalitats de forma paritària, produeix fins i tot la desagradable sensació que la inclusió d’algun nom només ha servit per quadrar els números entre dones i homes.

Com que una altra de les tasques de la Comissió de Commemoracions és «elaborar la memòria d’activitats desenvolupades per recuperar i difondre la memòria dels esdeveniments i personalitats commemorats i fer-ne l’avaluació corresponent», en aquest cas ho tindran fàcil.

A banda de la seva dedicació als esports de muntanya, Teresa Bartomeu també és coneguda per ser «l’amiga blanca» de la cèlebre Cançó d’un doble amor del poeta Josep Carner. Tissy i Carner es van conèixer estiuejant a la Garriga el 1907 i el poeta l’anomenava així pel color clar de la seva pell i pel seu costum de portar vestits blancs. «L’amiga blanca m’ha encisat...», diuen els versos de Carner, però amb qui es va casar Tissy anys després va ser amb el doctor Francesc Carreras Verdaguer, ginecòleg de la Casa Municipal de Maternologia de Barcelona.

Els Bartomeu i la música

Teresa Bartomeu tenia una notable formació artística, atès que va estudiar a l’Escola Anglesa de Sant Jordi i va participar amb algunes de les seves creacions a l’Exposició d’art de Barcelona el 1920. Però va ser la música la seva altra gran afició, que compartia amb el seu germà Josep, tot un personatge de l’alta societat barcelonina.

L’enginyer Josep Bartomeu Granell (Reus, 1888 - Barcelona, 1980), va amassar una important fortuna amb les seves activitats industrials i es va convertir en un dels grans mecenes musicals de la Catalunya de l’època. Josep Bartomeu vivia al Jardí dels Tarongers, una fastuosa residència noucentista de Pedralbes que va convertir en un dels epicentres de la vida artística de la Barcelona de postguerra. Del 1948 al 1958 hi celebrà innovadors concerts d’un ampli ventall de gèneres i oberts al públic: òpera, música de cambra, cant coral... La programació abastava tot l’any, a l’estiu al jardí dels Tarongers i a l’hivern, en una sala de música decorada pel muralista Antoni Vila i Arrufat. Així, Can Bartomeu va acollir el primer recital en solitari de Montserrat Caballé a Barcelona, el 1955. La casa va passar a mans de la Generalitat el 1980, per voluntat pòstuma del seu propietari.

La intensa relació familiar de Tissy amb la música també venia per la seva cunyada Natàlia Granados, filla del pianista i compositor Enric Granados.

Tot i una vida tan polièdrica, aquest 2019 dedicat a Teresa Bartomeu amenaça de convertir-se en un paradigma de les commemoracions buides de contingut. A la vista del no-res que ha estat capaç d’organitzar o promoure la Generalitat, es revaloren els anys dedicats per l’Ajuntament de Reus a personalitats locals, que han gaudit de programacions més o menys reeixides però sempre dignes, malgrat l’escepticisme que a molts ens ha generat la multiplicació d’aquest tipus d’efemèrides.

Des de l’Any Fortuny, a cavall de 2012 i 2013, no ha parat la successió d’aniversaris, en algun cas forçant fins i tot el seu encaix al calendari. El passat 2019 va ser el torn de la ballarina Roseta Mauri i del personatge Pere Ganxet creat pel dibuixant Romà Bonet Bon, mentre que el 2020 estarà dedicat al poeta i dramaturg Joaquim Maria Bartrina en el 170è aniversari del seu naixement i el 140è de la seva prematura mort.

Temas

Comentarios

Lea También