Un llogater de Llars Familiars: 'Accedir al mercat immobiliari és complicat fins i tot tenint recursos'

Juan Carlos Ortiz és un ciutadà colombià que des de fa un any viu a un pis de la borsa d'habitatge de la cooperativa reusenca Llars Familiars. Va arribar amb la seva família a Catalunya fa dos anys i malgrat tenir feina i sou, accedir al mercat immobiliari convencional va ser-li impossible. L'organització es dedica a buscar habitatges per gestionar-hi lloguers socials i compta amb catorze pisos que donen sostre a 45 persones a Reus. Ara, Llars Familiars és a punt d'incorporar un quinzè immoble, aquest cop a la Selva del Camp, i rehabilitar-ne un altre a Reus per convertir-lo en cinc habitatges.

"L'accés al mercat immobiliari és complicat tant per persones del país com de fora", explica Ortiz. En el seu cas, abans d'aconseguir un contracte legal a través de Llars Familiars, compartia una habitació amb els cinc membres de la seva família, en unes condicions "poc dignes". La crisi de la covid-19 va impactar en la seva situació laboral i van ser inclosos a la llista d'espera de la cooperativa. Finalment, en context de pandèmia, van mudar-se a un pis de l'organització, ubicat al carrer Sardà de Reus. "Tenir un contracte legal de lloguer ens ha facilitat altres tràmits amb l'Ajuntament, com ara l'accés a la sanitat", detalla Ortiz.

Segons destaca Daniel Pi, membre del consell rector de Llars Familiars, recuperar itineraris vitals és una de les voluntats del projecte. "Un pis no és tan sols un sostre, també permet accedir a assistència sanitària, escolarització de menors o un empadronament", afirma. Activa des del 2016, la cooperativa amb vocació social treballa per donar solució al problema d'habitatge present a tot Catalunya. Així, a partir de les donacions dels socis i entitats que col·laboren amb el projecte, Llars Familiars ha acumulat quatre immobles de propietat i deu de cedits. Tots ells els gestiona la cooperativa i respon davant dels propietaris a l'hora de fer els pagaments del lloguer. Les compres dels immobles, més enllà de les donacions de particulars o entitats, s'han fet a través de la banca ètica.

En relació a l'adjudicació dels lloguers socials, la cooperativa aplica uns barems relatius a la renda de cada demandant. Ara bé, ho fa "de la forma inversa a les immobiliàries convencionals". "No seleccionem les rendes més altes, sinó que trien les que estan entre dues i tres vegades el cost del lloguer. Considerem que això ens permet tenir la garantia que hi haurà el pagament", detalla Pi. Així, la majoria de lloguers estan entre els 235 i els 250 euros al mes, per immobles d'uns 60 metres quadrats. També tenen en compte altres qüestions com ara que la família estigui integrada al barri o hi hagi situacions de vulnerabilitat. I finalment, es valora l'antiguitat a la llista d'espera. Un procés que Pi remarca que és molt ràpid: "no hi ha cap administració que pugui competir amb nosaltres".

Un projecte de remodelació al centre de Reus

Actualment, la cooperativa té entre mans un projecte ambiciós que augmentarà la seva capacitat habitacional. Es tracta de la rehabilitació d'un immoble situat al carrer Estel de Reus, que es transformarà en quatre pisos i uns baixos adaptat a persones amb mobilitat reduïda i que donarà sostre a cinc famílies. El projecte tindrà un cost de 280.000 euros, del quals 80.000 provindran d'una subvenció atorgada per l'Ajuntament de Reus. Està previst que les obres de reforma comencin a finals d'any i els nous llogaters puguin entrar a viure el juny de 2022. Arran de la subvenció municipal, els pisos seran gestionats en una primera fase per la borsa municipal d'habitatge, "de manera que serà absolutament clar a qui s'atribueixen i serà per a gent que realment ho necessita", apunta Pi. La cooperativa no descarta demanar altres ajudes a administracions com la Generalitat per assumir altres despeses relacionades amb els treballs.

L'immoble va ser adquirit ara fa un any i mig i a dia d'avui no és habitable. És per això que durant el 2020 s'ha treballat en un projecte de remodelació que busca convertir aquests pisos en espais dignes. Segons Pi, "estem solucionant un problema de barri i alhora, de gent que necessita habitatge". A dia d'avui, una seixantena de persones es troben a la llista d'espera de Llars Familiars.

La Selva del Camp, pròxima operació

La cooperativa properament tancarà una compra a la Selva del Camp, arran de la petició d'una família. Aquest serà el primer cop que la cooperativa surti de la capital del Baix Camp després de cinc anys d'existència. Així, un cop es formalitzi la compra, la cooperativa passarà a administrar quinze habitatges. Pi reconeix que la recerca d'un immoble en aquest municipi "no ha estat fàcil", però l'ajuda financera de tercers ha fet possible que en breu la compra sigui una realitat. Ara mateix, l'operació està a l'espera de resoldre temes burocràtics.

L'any de la pandèmia també ha estat dur per a Llars Familiars. Molts dels clients de la cooperativa s'han vist afectats directament per la crisi, ja fos perquè eren treballadors discontinus del sector turístic o bé perquè són persones que vivien de l'economia submergida. Tot i les complicacions del 2020 que van obligar a endarrerir projectes pendents, la cooperativa va aconseguir incorporar dos nous habitatges cedits al conjunt del seu parc immobiliari.