Un mas ple d’història amb vocació pedagògica a Reus

Mas de Vilella. L’habitatge, de la Congregació dels Fills de la Sagrada Família, s’ha reformat per acollir-hi els residents i deixar espai per crear aules per al batxillerat 

01 abril 2019 08:01 | Actualizado a 05 abril 2019 20:15
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

Temas:

Els voltants del santuari de Misericòrdia de Reus apleguen edificis interessants en la línia d’inventari de masos antics. El Mas de Vilella n’és un exemple. Es tracta d’un edifici d’estil eclèctic i amb accent modernista, situat just al costat del Col·legi Pare Manyanet, que pertany a la Congregació dels Fills de la Sagrada Família. Els orígens del mas es remunten al segle XIX, quan la família Vilella va encarregar la seva construcció per passar-hi els estius. Va ser un llinatge influent a la ciutat, tant en l’àmbit polític com en el comercial. Està relacionat, de fet, amb la Banca Vilella, absorbida pel Banc de Biscaia (1969), avui part de BBVA.

La construcció de l’habitatge s’atribueix a Domènech i Montaner, segons el registre d’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, tot i que no hi ha documents escrits que ho corroborin del tot. Amb el temps, el mas ha canviat de propietaris. Pels volts de 1941 va convertir-se en el Colegio Nazareno, casa de formació de noviciat i aspirants. Es creu també que, durant la guerra, va esdevenir un hospital. 

L’habitatge, de planta rectangular, consta de planta baixa, dos pisos i teulada a quatre vessants al centre, amb terrat a la catalana i torre-mirador quadrangular envoltada de finestrals on abans hi havia hagut vitralls acolorits. Al voltant de la torre, coronada per un parallamps i un penell, també hi ha una balconada des de la qual hi ha una gran panoràmica de la ciutat. Tot i que l’habitatge ha estat restaurat recentment, conserva algunes decoracions originals a la zona de la façana i un mosaic de rajoles restaurat peça a peça al seu interior. A banda d’aquest, també hi ha les baranes de ferro forjat de les escales interiors, les quals s’han volgut conservar, entre altres elements. Als pisos interiors de l’habitatge també hi ha restes d’una capella antiga, una zona on s’havia ubicat el menjador del seminari i, a la zona subterrània, un espai que creuen que va ser un celler. 

«Amb part de l’import de la venda de l’antic col·legi de Sant Pere Apòstol, cremat durant la Guerra Civil, es va comprar aquest mas, el qual es va convertir en un seminari d’aspirants i, el 1945 en noviciat. Hem reformat integralment el mas, de set estances, per tal d’instal·lar-nos-hi tres residents, per ara. Un procés de prop de cinc o sis anys amb una inversió força alta. I és que volem aprofitar uns altres espais on són ara les nostres habitacions i ubicar-hi unes aules per al batxillerat. Esperem iniciar les obres cap al gener de 2020», diu el director del Col·legi Pare Manyanet, el Pare Agustí Giménez. 

L’escalinata i la terrassa separen la zona del jardí de l’entrada principal, que ja existia abans de la construcció de la casa. L’accés consta d’una portalada de pedra amb un arc rebaixat. A la zona exterior, tot just al costat de l’edifici principal, hi ha també un edifici annex que es va destinar a uns banys i va construir-se ja arribat el segle XX, a càrrec de Domènech i Montaner, diuen. A l’interior hi ha un pou. Segons documents antics facilitats pel pare Agustí, eren uns banys dedicats a l’activitat esportiva dels Vilella, aficionats a la pràctica del tennis. Actualment s’utilitza com a magatzem del personal de manteniment del col·legi.

Comentarios
Multimedia Diari