Un recorregut per la història de la ceràmica reusenca

La Bòbila del Sugranyes va deixar de funcionar els anys 60, però amb el pas del temps, s’ha convertit en un referent de l’esplendor industrial de la ciutat de Reus i també de l’època modernista. De fet, és l’única que es conserva actualment al territori.

Ara, aquest edifici, considerat un dels 100 elements imprescindibles del patrimoni industrial català i declarat Bé Cultural d’Interès Local, ha reobert les seves portes per difondre una part de la història de la ciutat que és imprescindible conèixer, com la indústria de la ceràmica. Jaume Massó, historiador i president del Centre de Lectura de Reus, ofereix als visitants un passeig per la història de la ceràmica reusenca començant per la prehistòria i acabant al Modernisme.

La ciutat de Reus té una terra molt argilosa, motiu pel qual històricament s’ha convertit en una gran productora de teules i maons, així com peces decoratives de ceràmica i d’utillatge. Durant la prehistòria les peces de ceràmica es van començar a fer servir com a alternativa a altres materials menys resistents, com ossos i banyes d’animals.

La tècnica va anar progressant i la producció de peces de ceràmica es va començar a fer en sèrie partint de motlles, i amb el descobriment del torn, les peces van deixar de ser irregulars i van començar a representar escenes. Durant l’època d’expansió de l’Imperi Romà, l’explotació agrícola i ramadera va provocar una alta sofisticació de la manera de treballar l’argila, que ja es va fer servir per construir canonades i utensilis com llànties, pesos de teler, etc.

I l’època medieval també va suposar un nou avanç, ja que es van començar a fabricar rajoles i es feien murals per les esglésies. L’època de més rellevància de la fabricació de ceràmica va ser durant el Modernisme, quan es va començar a produir ceràmica envernissada, que en coure es vitrifica. Aquesta tècnica va ser molt utilitzada per la burgesia reusenca, que la utilitzava per decorar les seves cases. En aquest sentit, la ceràmica reusenca destaca pels seus colors, blau groc i verd, amb alguns reflexos metàl·lics.

Massó assenyala que Reus «sempre ha sigut una ciutat industrial» i per aquest motiu els forns fabricaven teules i maons que s’exportaven per tot Catalunya i Espanya.Ara ja fa 80 anys que la Bòbila del Sugranyes va deixar de funcionar, encara que l’Ajuntament l’ha sotmès a un pla de rehabilitació.

Nou servei de visites guiades

Durant aproximadament una hora, el visitant, guiat per Jaume Massó, s’endinsa en les interioritats d’aquest edifici de forma poligonal amb una fumera que s’alça per sobre dels 19 metres. La visita, que s’allarga una hora, culmina amb el descens a la zona del forn, on les parets i el sostre encara guarden el rastre del foc que cremava per fabricar les teules i els maons. L’Institut Municipal Reus Cultura oferirà el servei de visites el 7 de novembre i el 5 de desembre, a les 17.00 hores. Les entrades tenen un cost de 3 euros.