Un univers de rostres gravats a Reus

Dues tècniques diferents, el dripping i el gravat mitjançant calcografia amb punta seca sobre cartronet d’envasar amb tetrapack i amb tinta greixosa, comparteixen espai en l’exposició Solcs de l’artista reusenca Teresa Felip. La mostra, que es pot visitar al Museu de Reus, va lligada amb les activitats que l’espai del raval Santa Anna organitza al voltant de l’exposició de dibuixos Negre sobre blanc.

«La tècnica dripping consisteix a llençar la tinta des d’una determinada altura», explica Teresa Felip, qui remarca que «l’impacte contra el paper origina un cordó que dóna lloc a un acabat diferent del traç humà en els dibuixos». Fruit d’aquesta representació ha decidit fer dir l’exposició Solcs, on per un costat hi ha 10 variacions del tema ‘La model amb cadira’ amb aquesta tècnica, i d’altra banda, hi ha 67 gravats de rostres de dones del seu entorn. «La connexió és que mentre que el solc és un canal lineal fet amb l’arada en el sòl, amb la tècnica dripping es dibuixa una línia forta i amb cert relleu a conseqüència del mateix impacte», explica l’artista. A més, en relació amb els gravats, detalla que «hi ha 67 rostres de dones perquè són els anys que jo tinc i són dones que m’han acompanyat al llarg de la meva vida».

Cada tècnica satisfà necessitats diferents d’aquesta artista reusenca. Sobre el dripping, Teresa Felip reconeix que «m’agrada que no es vegi la impremta del mateix traç, sinó que quedi com a desdibuixat». És per això que argumenta que «d’aquesta manera aconsegueixo que el traç no sigui individualitzat i que, per tant, l’autor pugui ser qualsevol persona». Tot i que té les seves dificultats perquè, en paraules seves, «aquest sistema no admet penediment ni rectificació». És per això que l’artista reusenca n’exposa una desena d’exemplars del tema ‘La model a la cadira’.

Sobre què li aporta aquesta tècnica en l’àmbit artístic –en paraules de Teresa Felip- «és poder aconseguir que una idea que tinc al cap en algun moment la pugui concretar sense por, perquè és només una conseqüència del meu braç, del llançament de tinta». A més, afegeix que «això suposa que has de tenir una connexió molt directa entre la teva ment i l’acte d’escopir la pintura, és molt interessant i el resultat sempre et sorprèn».

Els gravats

Al mateix temps, a la sala petita de l’espai museístic del raval de Santa Anna, també es pot veure un conjunt de retrats de dones de l’entorn proper de l’artista. «Hi ha representades amigues, familiars, companyes i excompanyes de la feina, i artistes en general, etc. Amb totes elles, he volgut que quedés representat el meu entorn», assegura Teresa Felip. Rememora que «la idea inicial va sorgir després de veure, a través de les xarxes socials, com un nen havia fet un ocell amb un tros de cartó de tetrapack mitjançant estampació».

Així mateix, l’artista reusenca ha modificat la idea. «Després de comprovar com funcionava el sistema, vaig decidir fer els gravats sense estampar, és a dir, és un gravat a mig camí, no hi ha impressió», detalla Teresa Felip. Assegura que «aquesta tècnica m’aporta pau en el moment de dibuixar perquè és una interpretació de la foto que m’ha enviat cada dona i l’elecció, que cadascuna d’elles ha fet, ja explica algun aspecte d’elles mateixes».

El cos humà

Al llarg de la seva trajectòria, Teresa Felip explica que «he treballat amb les coses que tinc a la vora, com és el cos humà i amb models». «El que m’agrada a mi és dibuixar, així que el dripping m’agrada per la rapidesa del fet, ja que requereix tenir molt clar què vols dibuixar abans de començar, perquè no hi ha temps per dubtar mentre treballes». Els darrers treballs artístics d’aquesta reusenca s’han centrat en la figura humana perquè «és el que tenim més a prop les persones, el que ens envolta cada dia i no cal anar a buscar més lluny».

«El camp de la figura humana és molt immens i extens, sempre pots aportar coses noves perquè amplies el teu coneixement i gràcies a això pots investigar noves maneres de dibuixar i de fer». De fet, la investigació artística ha estat un dels seus principals interessos. «El que ha de fer un artista és experimentar amb què l’interessi, per poder aportar noves solucions, nous materials i noves maneres de veure les coses», afegeix l’artista.

Una manera de viure l’art que ha transmès com a professora als seus alumnes. «Sempre he intentat que fossin valents amb els procediments i honestos amb si mateixos», assegura Teresa Felip, per a qui «l’important és construir, no esborrar». «L’artista Giacometti dibuixava sobre les línies equivocades per treure’n de noves. Quan esborres la teva ment, en aquell moment, trenca la creació. És molt més important construir que esborrar, no penedir-te, sinó sempre tirar endavant», aclareix l’artista reusenca Teresa Felip.