Este sitio web puede utilizar algunas "cookies" para mejorar su experiencia de navegación. Por favor, antes de continuar en nuestro sitio web, le recomendamos que lea la política de cookies.

Un xarop per l'enginy i la música

La II Trobada de cançó improvisada va revolucionar el teatre Bartrina amb un concurs entre escoles per treballar la capacitat d'invenció a través de la llengua i els versos
Whatsapp
Un total de 32 alunmes d\'ESO i un grup de primària competien entre ells improvisant en directe. Foto: Pere Ferré

Un total de 32 alunmes d\'ESO i un grup de primària competien entre ells improvisant en directe. Foto: Pere Ferré

Tots, alguna vegada, de petits hem jugat a parlar i cantar en rodolí sense saber, potser, que és una potent eina pedagògica que actualment s’empra a les escoles per treballar la capacitat de relacionar la llengua i la música. Això és el que va moure a la professora de música de l’Institut Salvador Vilaseca, Carme Duran, a promoure la Trobada de cançó improvisada que aquest any ha celebrat la seva segona edició.

Amb un micròfon i dues guitarres, els 32 alumnes d’escoles catalanes que estaven dalt de l’escenari del teatre Bartrina eren l’actiu més important. Alumnes de segon, tercer i quart d’ESO i, fins i tot, un grup de cinquè de primària que al llarg del matí d’ahir es van convertir en autèntics glossadors intentant superar amb èxit les cinc proves que els plantejaven. A baix, a la platea, els observava un jurat format per un representant de cada escola, de la Carrutxa i la regidora d’Ensenyament.

Cada grup de 8 persones estava format per dos alumnes diferents de cada centre: l’Escola Estadella Graells de Vilafranca del Penedès, la Sant Nicolau de Sabadell, l’Institut El Foix - Alt Penedès i finalment el Salvador Vilaseca de Reus. Tots ells, minuts abans de començar la prova rebien una consigna com: «Heu d’explicar què voleu ser de grans» o davant d’una taula d’objectes amb pintallavis, mòbils o flautes escollir-ne un i idear una glossa.

Els alumnes primer arronsaven les celles, alguns es tapaven les orelles per concentrar-se però minuts després es llançaven al ring sense complexos. I ho feien davant d’un públic de 400 alumnes que animaven com si un partir de futbol es tractés. En directe, improvisaven una quarteta, (formada per 4 versos, 7 síl·labes i una rima entre el segon i el quart vers). «L’objectiu de la cançó improvisada és la capacitat de relacionar el patró rítmic amb el què volem dir», comenta la Carme Duran que afegeix que «l’activitat permet millorar el vocabulari i potenciar l’enginy. És un xarop per la llengua», conclou .

I és que aquest centre ja fa 4 anys que empra la cançó improvisada a les classes de música i els professors de llengua veuen com repercuteix positivament també en la seva matèria. «Ens ajuda a ser més intel·ligents», diu Duran, ja que «un nen maldestre a classe, aquí pot ser brillant perquè aquesta eina deixa sortir una vessant que a l’escola està tancada».

Temas

  • REUS

Comentarios

Lea También