Una exploració personal a través de l’empremta

L’escultora Béatrice Bizot exposa la mostra artística Empremtes al Centre de Lectura de Reus fins al 18 de juliol. La proposta de l’artista es tracta d’una exploració personal a través de l’empremta i, segons remarca ella mateixa, «era un tema que tenia pendent». A l’ateneu reusenc s’ha sentit molt lliure, tot organitzant l’espai, «sense cap pressió», remarca. A través d’aquest tema –l’empremta–, fa recerca d’altres conceptes d’allò més arrelats al seu imaginari, com ho són els mots origen, rastre i, fins i tot, les vivències que l’han inspirada en tots els seus viatges.

«Vaig néixer a Itàlia, però he acabat vivint en prop de cinc països, tres continents. També em sento francesa, però el cert és que sempre arriba un moment en què et preguntes d’on ets, i a on pertanys», explica tot assenyalant una de les seves peces, feta amb palets –«objectes que també viatgen molt»–. En aquesta peça, doncs, es pot veure copsada la figura del seu cos amb diferents trossos de fusta del seu taller. «Aquí hi ha peces de diferents mides que porten empremtes meves després d’haver treballat. És un desordre endreçat i, a més, si el mires de costat, veuràs un skyline d’una ciutat amb edificis. L’objectiu és fer una picada d’ullet als meus viatges», detalla.

Les petjades de la vida

A través d’una sèrie de peces eclèctiques veiem una instal·lació d’allò més personal, en la qual Bizot ens parla de tot allò que l’ha marcada –així com objectes i eines que ella ha utilitzat fent feina– i l’han fet d’una manera concreta.

La mostra exposa les petjades que ha deixat l’escultora als indrets que ha visitat també, parla de les vivències que han acabat marcant el seu tarannà. A banda de l’escultura, Bizot es val també de l’audiovisual per expressar el seu sentiment d’apropament cap al mar Mediterrani. Ho fa amb el que ella anomena un ‘vídeo-somni’: allà hi mostra el seu cos en posició fetal amb el mar Mediterrani, mentre passen imatges d’algunes de les seves escultures, juxtaposades. Un altre dels focus on posar la mirada a l’exposició es troba amb tres bustos –o alter egos, com diu ella– col·locats al centre de l’estança. Fets de ciment, a partir de calç i sorra, tots tres interactuen. Són motlles, buits per dins i han estat omplerts amb diferents materials.

«Aquest bust, amb branques de l’arbre del meu jardí que li surten del cap, aborda moltes qüestions. Les branques, en certa manera, es refereixen als pensaments», expressa. Bizot passa moltes hores buscant materials per crear i sempre troba quelcom amb què innovar. Empremtes també vol interpel·lar l’espectador, vol fer-lo reflexionar sobre la petjada que deixa a mesura que aprèn i que viu, en definitiva.

La família que parla

A l’exposició, Bizot empra una altra forma d’autoconeixement i ho fa a partir dels seus familiars. «Això és de quan encara no es podien fer fotos en digital i en guardaves la còpia física de la foto de carnet. Jo les anava recopilant, col·leccionant», manifesta. El cert és que ha mantingut aquesta pràctica durant anys i ha estat en aquesta mostra quan ha vist la seva utilitat.

«He dibuixat la meva silueta a la paret i aquesta està formada a partir d’aquestes fotos de carnet. La família, doncs, parla de mi i del factor del temps. A molts els conec i també m’han fet ser qui sóc, formen part del meu ADN», explica. De fet, formen part de la seva història com ella de les seves. Avantpassats, fills, coneguts, totes les instantànies –més antigues i més modernes– conformen una vertadera xarxa social. «Si veiem totes les fotografies juntes ens recorda, també, a un Facebook més rudimentari», riu l’artista.

Les parets de la sala Fortuny del Centre de Lectura, on està instal·lada Empremtes, també acullen altres motlles de plàstic. «Hi ha motlles que t’evoquen a l’objecte original. En aquest cas, he aprofitat motlles de productes que he utilitzat, com ara de raspalls de dents. És el rastre d’allò viscut i fet servir», afegeix.

La importància d’aprendre

L’escultora també dona molta importància a acumular coneixements i de seguir formant-se, tot aprenent tècniques noves. «Darrerament, el què he dut a terme és un curs de joieria i he redescobert moltes coses, que han estat inspiradores per a mi», diu.

De fet, en moltes de les peces que hi ha a l’exposició hi ha incorporats petits detalls daurats, per subratllar aquesta estimació per la joieria. També una vitrina a la sala Fortuny mostra peces diverses a les quals l’escultora ha volgut donar un valor.

I, parlant de materials, la fusta està molt present a la mostra. Hi ha un racó en el qual ha recreat una figura humana amb diferents llistons de fusta al seu voltant. Com sempre explica, «és un desordre en aparença, però té un perquè», conclou.