Una exposició a Reus on els arbres són els guies cap a la llum

L’artista Tatiana Blanqué (Sant Cugat del Vallès, 1971), va presentar a principis de febrer l’exposició Rapsòdia per a un bosc. La mostra pictòrica es podrà veure a la galeria d’art Anquin’s de Reus fins al 27 de març. Es tracta d’una sèrie d’obres que esdevenen un cant a la bellesa dels boscos, però també convida a la reflexió, on els arbres esdevenen els guies a la llum, associats a uns principis.

De fet, segons indica Blanqué és obligatori que tots els quadres et transmetin sensacions. «Cada cop que observo l’obra Rapsòdia per a un bosc em dóna pau. Vaig titular així l’obra i la mostra, perquè una rapsòdia és una peça musical composta per diverses temàtiques sense relació però unides de forma lliure. Això també seria la vida o el bosc», distingeix l’artista. 

Els elements característics de l’obra de Blanqué són els boscos plens d’arbres, les fulles, la llum, la foscor i les olors, però sobretot el silenci i la serenor. «El meu estil posa l’accent als detalls, a aquelles petites coses que ho canvien tot, però que alhora formen part d’un tot. Com les fulles amb els arbres i els boscos», detalla Blanqué.

Un dels reptes de Blanqué, segons exposa és «poder captar l’atenció amb un quadre». I és que estem «rodejats d’una immediatesa aclaparadora, amb una diversitat d’impulsos que no ens deixen centrar-nos o mirar el món de forma simple. Els artistes volem comunicar i, després dels esforços que hi dediquem a crear una obra, se’ns fa difícil. S’ha d’educar la manera de mirar. Al cap i a la fi, depèn de l’educació que es rep i dels mitjans de comunicació».

En aquesta línia, Tatiana Blanqué també valora que «el sector, com molts d’altres, et posa a prova» i «tot el que et guanyes ha estat resultat d’una inversió de temps, hores de dedicació». Blanqué és descendent d’una família relacionada amb el món de la moda, la fotografia i el disseny. Característica que, segons ella matisa, «això et serveix per tenir una bona base, però tu com a artista t’has de treballar el teu nom». 

És el primer cop que exposa a la galeria Anquin’s, que «té una filosofia semblant a la meva: per poder dedicar-te a l’art t’has de moure i viatjar molt, i crec que des de la galeria això es potencia molt. Per tant, és un bon aparador», conclou l’artista.